Poetes: Miquel Mestre

Arrenquem amb la presentació dels poetes, avui: Miquel Mestre, un poeta artanenc que podríem definir gairebé com un humanista, atès, que és metge, dramaturg, director teatral, narrador, poeta i rapsode.

Imatge

MIQUEL MESTRE (Artà, 1951) és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Barcelona. En poesia ha publicat: Silencis (Premi Ciutat de Manacor, 1974); Llunari (Premi Sant Jordi de Poesia, Barcelona, 1975); Ningú (1978); Arbre de mar (1979); Amnèsia (1986); Escriptures de ningú (1988); Quaranta de febre (1993); Espai silent (1998); El carnaval dels animals (2000); El foc del glaç (Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, 2000); Llibre d’Aubarca (2002); Capaltard a Son Curt (2003); Ferros i mots (2004); El ventre de les marees (amb Lluís Maicas, 2005); Ferroscriptures (2005); Humana ment (2007); Suite Madrid (2010); L’hivern encès (2011) i Eros i la pluja (2012).

És, també, autor de narrativa, amb les següents obres: Cos de dona (Novel·la finalista Premi Miquel Àngel Riera, 1997); Àngela (amb Lluís Maicas, 1998) i La taronja de Proust (1999).

Pel que fa a teatre, ha publicat: El soldat Georg (Premi Memorial Llorenç Moyà, Palma, 1985); La ciutat dels clots (1987); Un conte de Nadal (1989); Anomenat Lo Tort (1991); La Passió (Sis monòlegs per a una Setmana Santa), 1991; La meva Blancaneus (Premi Teatre Jove de les Illes Balears, 1996); Les flors músties (Premi Consell i Teatre Principal de Palma, 1997); Història i faula del segon Noè (1997); Entre amigues (1998); Cadències (1999); El pianista del Titànic (1999); La claror d’Artà (Memorial Rafel Ginard Bauçà, 1999); La maleta (2000); Salvatges cors (2001); Nocturn amb lluna (2003); Intramurs (2004); Teatre íntim: dos textos per a un actor (2005); Intrèpides i ferals (2005); Gilda (2006); Cos de dona (Premi Projecte Alcover, 2007) i El darrer tren (2008).

També ha realitzat els següents enregistraments discogràfics: Enllà del mar (amb Antoni Parera Fons, 2006); El darrer tren (teatre radiofònic, 2008); Música i mots (amb Andreu Riera, 2009). Syrinx (amb Andreu Riera i Josep Francesc Palou).En el bosc (amb el Taller de lcetura Son Bac).

Com a deïdor o rapsode, ha fet recitals arreu de Mallorca, Catalunya, el País Valencià, Madrid i Nova York (N.Y. City University) i ha participat al cicle Veus Paral·leles, organitzat per l’Institució de les Lletres Catalanes. 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s