II Poetry Slam d’Artà

El dissabte 29 de juny a les 22h i com a darrera activitat del festival PoésArt es durà a terme a la Cafeteria del Teatre el II Poetry Slam d’Artà.

El Poetry Slam Mallorca s’extà extenent per tota l’illa i des de fa uns mesos ha iniciat el Poetry Slam Gabellí i el Poetry Slam d’Artà. El PoésArt acollirà la segona edició d’aquest darrer, presentat per Xisco Ródenas i amb Xiwaca com a artista convidat. Us podeu inscriure per recitar poemes propis o d’altres autors a facebook.com/Poetryslamarta/ o un poc abans al mateix teatre. Atreviu-vos amb la manera més divertida i desenfadada de començar a recitar poesia! Un, dos, tres, slam!

Documental “Flames a la fosca”

El dissabte 29 de juliol a les 21h a la Cafeteria del Teatre d’Artà es farà un visionat del documental “Flames a la fosca”, un retrat indagador en la vida i obra desconeguda del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 – 1938). Mort als 24 anys de tuberculosi, ha esdevingut un mite pel que va donar de si la seva personalitat extraordinària en un temps tan curt.

“Flames a la fosca”, de Juanjo Suñer i Alberto Jarabo, és un homenatge a la figura del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel a través de la seva obra, els paisatges que la van configurar i la mirada dels poetes Sebastià Alzamora, Biel Mesquida, Miquel de Palol, la cantant i compositora Maria del Mar Bonet i els experts en la seva figura Xavier Abraham i Josep Camprubí, entre altres testimonis.

Presentarà el documental Josep R. Cerdà, director d’una obra de teatre sobre la figura de Rosselló-Pòrcel de la que n’apareix un fragment al documental.

Fitxa tècnica
Direcció: Juanjo Suñer i Alberto Jarabo
Guió: Juanjo Suñer i Aina Riera
Realització: Alberto Jarabo i Aina Riera
Productora: Magdalena López-Baisson
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Joan Pavon
Director de fotografia: Javier González Bordas
Muntatge: Alberto Jarabo i Javier González
Música: Jaume Manresa i Maria del Mar Bonet
Grafisme: Lluís Ozonas
Veu en off: Miquel Àngel Torrens i Nofre Moyà
Intèrprets: Miquel Àngel Torrens i Aina Pascual
2015
Una producció Quindrop Produccions Audiovisuals amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Consell de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació Lluís Carulla, Ajuntament de Palma i PEN Català.

Inauguració del festival

Tot a punt per la inauguració del festival! Ens veiem a les 18h a la la Fundació Aina Maria Lliteres (C/ Rafel Blanes, 4).

La inauguració del festival anirà a càrrec de Fanny Tur, Consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Bel Olid, presidenta de l’Asssociació d’Escriptors en Llengua Catalana, Manolo Galán, batle de l’Ajuntament d’Artà, M. Antònia Massanet, organitzadora del festival i Aina Moll, del patronat de la Fundació. A continuació espectacle de dansa a càrrec de Marga Llobera i brindis, gentilesa de Licors Moyà.

POETES: R. T. A. Parker i Jèssica Pujol

Per acabar la ronda de presentacions vos presentam als nostres poetes més internacionals: el poeta i editor anglès R. T. A. Parker i la poeta catalana resident a Xile Jèssica Pujol:

Jèssica Pujol Duran

Poeta, investigadora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Now Worry (Department, 2012), en anglès, El país pintat (El pont del petroli, 2015), en català, i Entrar es tan difícil salir (Veer Books, 2016), en edició bilingüe amb traduccions de William Rowe. És l’editora de la revista de poesia hispanoamericana en traducció Alba Londres.

Richard Parker

Poeta, acadèmic i editor. Imprimeix la sèrie de plaquetes Crater Press i escriu poesia sobre qüestions mediambientals i morals a través de diverses formes experimentals i tradicionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

POETES: Pau Vadell

És el torn del poeta i editor Pau Vadell.

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984)

Poeta, editor d’AdiA Edicions, historiador i gestor cultural. En la vessant poètica ha publicat una dotzena de títols de poesia, molts d’ells guardonats. Els últims Temple (premi Miquel Àngel Riera 2009), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (premi Vila de Lloseta 2014), Traït (premi Senyoriu Ausiàs March 2015). Enguany ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals 2017 per l’obra Esquenes vinclades que es publicarà a la tardor a Edicions 1984. Amb Lucia Pietrelli ha traduït La Mel de Tonino Guerra i amb Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda, Blues en Setze. Balada de la ciutat en dol d’Stefano Benni.  Amb Joan T. Martínez i Jaume C. Pons ha publicat El Poder i la fortor (2009). Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu Pèl capell d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, on hi té poemes publicants. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’AELC a les Illes.

 

aparell digestiu vertical

a galop de la pluja.

 

De la plaquette “Testicles” Col Els ulls de tirèsies, 43

 

tota arquitectura

engana

la paraula.

De “Sang cremada” (Ed. Moll, 2014)

 

POETES: Antònia Tur

N’Antònia Tur també és una de les autores locals que no falla al PoésArt:

ANTÒNIA TUR BALAGUER (Palma, 1958)

És mare, padrina, poeta i lectora. Ha escrit poesia des de sempre. És diplomada en Magisteri i professora de llengües. S’ha dedicat a la docència, especialment des de la funció directiva, i a treballar l’educació en valors. És coautora del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes sobre temes literaris i d’àmbit pedagògic i és coordinadora de la revista escolar S’Auba .com des de l’any 2000.  Ha estrenat les obres teatrals S’Embut (Artà 2009) i Què tenim avui? (Artà 2010), així com les obres de teatre infantil  “Na Jerònia i la llata” (Capdepera 2005), “Cinc Cèntims d’història” (Capdepera 2007) i “La bona opció” (Capdepera 2009). Pel que fa a la narrativa, ha publicat la novel·la “Llúcia enlluernada” (Palma de Mallorca 2010) i des del 2014 és una de les poetes participants del PoésArt.

 

POEMA I 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

 

La nina veu la terra tota sola

La casa humil i assolellada

sadolla de flors estacionals.

Sola.

Un tros de corral

amb la seva terra.

Petita propietat de sòl.

Marró, simplement marró.

Descolorida per a un nin.

La terra marró,

marró fluix o marró fort.

La terra de color de fusta.

 

És una nina

que també pinta

la terra marró,

però no ho hem de mester

ara.

La terra és just al davant

i ja és marró.

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

Aquesta terra

és buida, quieta.

Hi ha pau.

Pau casolana.

Pau coneguda.

Pau arrossegant

entumiment,

monotonia,

avorriment,

felicitat.

 

Després la nina alça els ulls

i veu els homes.

Hi ha renou, lluita.

Els homes creixen

com gegants

i caminen per sobre

les muntanyes

de la globalització.

I criden i maten,

i menteixen.

 

Ja no hi ha cap nina

asseguda al llindar

del portal del corral

mirant la terra opaca.

 

Ara hi ha una dona gran

i, com  la nina,

no entén què passa,

Sobretot  no entén per què passa.

 

Veu la terra

però no veu la terra tota sola.

Gens sola.

Ni tampoc veu cap corral

ni la seva terra

ni cap petita propietat

de terra

marró, simplement marró.

 

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

POETES: Maria Victòria Secall

Na Maria Victòria Secall va venir a la segona edició del PoésArt i enguany torna!

MARIA VICTÒRIA SECALL

Escriu perquè li agrada i li dóna conhort. En poesia ha publicat L’indesxifrable codi (Premi Rei en Jaume 1997), Heliografia, Premi Ciutat d’Igualada (Columna, 1999), Obert per defunció (Can Sifre, 2006), Gramòfon de runes (llibréd, 2012, 2ona edició 2013), la plagueta La mort viole(n)ta (n.12 de la col. Un glop de brutor dins el ventre, abril 2013). Ha participat a diverses compilacions: Poetes per la llengua (1999); 13×3 Poesia Perifèrica (Inca, 2006), el disc Vents de la paraula, 12 poetes de les illes (2006), Eròtiques i despentinades (Arola, 2007), Festival de Poesia de Lloseta (2009), Versos per la llengua, poetes de Mallorca (Arrela 2014), Autisme, trenquem el silenci amb la poesia, (Viena edicions, 2014) i a Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca  (Lleonard Muntaner, 2014). També ha participat al documental sobre dones poetes Som elles, d’Aina Riera, 2012 i al XIII i XV Festival de Poesia de la Mediterrània 2011 i 2013 i ha fet diverses col·laboracions en exposicions i catàlegs de l’artista Marquet Pasqual. En narrativa ha publicat: L’estel de foc, 2on Premi Guillem Cifre de Colonya, Pollença  1983; L’embolicadora, 2on Premi Diario de Mallorca 1999; Lluna Nova Premi Àncora Sant Feliu de Guíxols, Abadia de Montserrat 2001; Els amants del moll, seminari La fura 2002; La nedadora, 2on Premi narrativa breu, Montuïri 2002. També ha participat a la compilació La catosfera literària, Valls 2008, i ha escrit el bloc El pèndol de petites oscil·lacions a VilaWeb.

 

ASSABENTA’T DE MI

Travessa’m,
com una au travessa el cel
i no l’estripa, el solca,
l’embelleix. És el seu lloc.
Assabenta’t de mi,
com l’aigua sap
tots els racons del llit del riu,
hi transita.

Estima’m com jo t’estim.

Respecta’m
com la pell respecta el cos
de qui embolica
i no dejecta
ni una rua ni un desig,
elàstica i bellíssima, nua.
Així t’estimaré jo,
així et travessaré jo,
així m’assabentaré de tu, jo.

POETES: Carme Sánchez

El torn d’una de les nostres poetes locals: Carme Sánchez.

CARME SÁNCHEZ  (Palma, 1937)

Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis.de poesia y un de un relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ha participat en les 3 darreres edicions del PoésArt. També ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el títol Unos pasos del camino i està preparant un nou poemari.

 

           Què et costa senyor

Què et costa, Senyor, enfilar-te

fins a dalt de les meves muntanyes

I espargir damunt d’elles

les llavors de mates i d’arbres?

I manar al foc que no hi pugi,

i als núvols que hi deixin caure l’aigua.

Que hi arrelin els pins, les alzines

i floreixin abundosos els ullastres,

les ginestes, romanins i arboceres

omplint de perfums de garriga l’aire.

I que a l’ombra fresca de les branques

hi niïn gorrions, rossinyols, caderneres,

afegint els seus cants amb l’harmonia

del remor del vent entre el boscatge.

Per què, Senyor, no pots fer aquí

el que fas a unes altres muntanyes?

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

Les sorpreses de Cafès Marabans

Per primera vegada ens patrocina Cafès Marabans i ho fa oferint-nos alguns dels seus productes durant la Batupoètica de demà capvespre.

La marca de Santa Margalida ens regalarà un tast del seu cafè fred  Cold Brew Marabans quan anem al recital a ArtArtà i un té fred de fruits vermells en el recital del bar Pessics.

El cafè d’especialitat Cold Bree de Marabans és un cafè cultivat a una petita parcel·la, mimat, de manera que ens surt un cafè de qualitat superior. El torrat és lleu, així que es resalta el rerafons d’aromes de xocolata, fruits secs, fruita i caramel. Es prepara amb un cafè infusionat en fred durant 24h.

El té de fruits vermells és un dels més apreciats d’entre les 9 famílies i els 17 tipus de tés Marabans. Ni té cafeïna ni substàncies amargues i és referescant, sa i deliciós, a més d’exòtic.