Comencem presentant els poetes del PoésArt 2017 i ho fem amb Tomàs Arias, que ja ens va acompanyar en la segona edició del PoésArt.
Aquest any, a més de la biobibliografi de l’autor, us deixem un poema seu! Que el gaudiu!
TOMÀS ARIAS (Guardiola de Berguedà, 1966)
És poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat diversos llibres de poemes, com Romanços (Cossetània, 2004, IX Premi Salvador Espriu de poesia), Odi sobre tela (LaBreu, 2011) o En fi, començo (Terrícola, 2016) i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009) o la de narrativa De tot cor (L’Albí, 2012). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). També ha participat en diversos festivals internacionals de poesia a Colòmbia, Ucraïna, El Salvador, Honduras, Mèxic i el II Latin American Poetry Festival de New York i ha estat professor del taller de poesia eròtica del Prostíbulo Poético.
Sonet
Quan el món quedarà buit,
els homes hauran marxat,
el mar s’empassi la terra
i la perboqui tot seguit,
l’aire sigui tan espès
que no deixi passar el sol
i el fred encalli la marxa
de la vida i l’empresoni,
quan la lluna ens abandoni
i els estels desapareguin,
jo, llavors, m’aturaré,
faré un crit, faré la bossa,
i aniré a cercar nous móns,
nous afectes, nous brogits.
