Pere Joan Martorell és un altre dels poetes de la primera edició que repeteix en aquesta cinquena!
PERE JOAN MARTORELL (Lloseta, 1972)
És psicòleg i també ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural. Ha publicat, entre d’altres, els llibres de poesia: Del record contra el temps (1995, Premi Llorenç Moyà), Via Crucis (1996), La veu del silenci (1996), Curs de matèria reservada (1997, Premi Martí Dot), La tardor de l’ombra (1997), Llibre d’Eros (1998, Premi de Poesia de la U.I.B.), Breviari de la cendra (2001), Llibre de cera (2005, Premi Viola d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona), Dansa nocturna (2007, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma), Aquest Cor (2012, Premi Mallorca) i Mitologia (2017). Poemes seus han aparegut a les antologies Després del silenci (2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (2001) i recollits en altres llibres traduïts a l’anglès, al francès, al romanès… També ha publicat contes en volums col·lectius per haver obtingut diversos premis de narrativa i és autor dels llibres de narracions Art de trobar veritat (2002) i Vides errants (2013) i de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006, Premi Alexandre Ballester) i Llibre de les revelacions (2007). Va ser membre fundador de Edicions del Salobre.També escriu sobre art i fa crítica literària al diari Última Hora.
PARADÍS
I diran els nostres noms com qui conta
llegendes als infants, com el saurí
que invoca la pell de l’aigua i guanya
el joc a l’aridesa de l’amagatall. I clamaran
al cel amb la remor
d’una trencadissa de vidres contra l’envelat
altíssim, inexpugnable,
de la llum fosa. I cantaran entorn d’una gran foguera,
ebris de sal i fum, ballant en cercle sobre l’arena freda,
esperant de l’obscur, amb els braços oberts,
la fruita prohibida, la carn espinosa…
I encara tendran temps de cridar,
cecs i sagrats, paraules mai dites, verbs balmats,
precs inútils talment aquells resos avials…
I potser serà llavors quan tu i jo, sí!, cop en sec,
trencarem el silenci i ens aixecarem
de les tombes per salvar la distància
dels nostres ceptres enterrats
després de tantes creus larvades,
després de tants orgasmes furtius…
I serà el primer dia del nou paradís quan la tarda…
De Mitologia (2017)
festivalpoesart 