Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.
Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes
poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.
Mostra de poemes:
Teranyina
“Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l’aranya ha pres altre cop el casal.”
Maria-Mercè Marçal
Hi ha teranyines al sòtil
teixides amb perfecta geometria.
Ens coneguérem un dimarts.
Qui diria que amb el temps
-impalpable-
una orgia de
minúsculs,
invisibles i
fràgils angles
contraposats anirien
decorant aquests racons.
Hi ha teranyines al sòtil
teixides amb perfecta geometria:
estratègia i simfonia
un tant macabra,
imperceptible.
Jo ja em sé
i tu ja em saps
tan feble com el fil
tenaç
que allí m’espera.
Així m’hi acosto,
convençuda, i
amb els braços
oberts
el beso,
car
el teu record
a contrallum
fa la trampa més bella.
BUMERANG
Les paraules són les bales
esperant a la recambra
d’un maldestre pistoler.
Apunta’m.
Dispara’t.
involució en mi menor
“Val més qualque
cosa que no res”
(Llegit a un sobre de sucre)
De no ésser res
a ser no-res:
així la forma
més terrible
d’existència,
passats pel turmix
el plural
i la potència:
la no-present
(sóc?)
en
essència
festivalpoesart 