POETES: Maria Rosa Llabrés

Nascuda a Palma de Mallorca, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en Psicologia i Filologia Grega. Com a catedràtica de Grec de Batxillerat, va exercir la docència fins l’any 2008, en què va passar a dedicar-se a l’escriptura i a la traducció literària.

És autora de tres llibres de poemes: La interrogació vermella (Llibres de Capaltard, Palma 2003), L’ocell rebel (Edicions Can Sifre, Palma 2007) i Runes (Lleonard Muntaner ed., Palma 2015, amb fotografíes de l’autora). Així mateix, figura a les antologies Nou de set, a càrrec de Susanna Rafart (Heptaseven Edicions, Saragossa 2010) i Amb accent a la neutra, a cura de Maria Antònia Massanet i Aina Riera (Lleonard Muntaner ed., Palma 2014). En la seva joventut va obtenir un primer premi de poesia de l’Ajuntament de Palma i un altre “Nacional universitari de poesia” a València. També ha publicat el llibre d’assaig Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner ed., Palma 2006), que va obtenir el Premi Ciutat de Palma 2007 de Crítica Literària. Va participar en el Crear Translation Workshop del 2011 a Escòcia, on es van traduir alguns poemes seus a l’anglès, turc i maltès, i es van llegir al Festival d’Edimburg.

Com a traductora del grec clàssic al català ha publicat diversos llibres, entre ells, Poemes lírics de la Grècia antiga (Eds. de la Magrana, Barcelona 1999), Cants de Safo (Eds. de la Magrana, Barcelona 2006), Himnes homèrics (Eds. del Salobre, Pollença 2009), El iambe grec. A l’origen de la sátira (El Gall Editor, Pollença 2015), a més de tragèdies d’Eurípides per a la Fundació Bernat Metge i per a Adesiara Editorial de Barcelona (Ifigènia a Àulida, Hipòlit, Electra, etc., 2013- 2018)

RONDALLA

“Damunt fulla, davall fulla”,

al fons del pou hi ha un món encantat.

Abans et deien:

“Alerta a na Maria Enganxa!”

Però ara no has de tenir por.

“Damunt fulla, davall fulla”.

Baixa, Catalina,

endinsa’t en la fosca,

travessant molsa verda,

aferrada a dues paraules.

Trobaràs un camí de falgueres

i després no veuràs res. Al teu amor

li agrada el misteri.

Si no el despertes

vindrà, en tocar la darera campanada de les dotze.

L’AMOR DE LES TRES TARONGES

Na Joanota s’ha mirat dins l’aigua

i per un instant ha cregut que era bella.

No era ella: el riure fresc de na Catalina

ha trencat el somni en mil bocins.

Ara està trista

i el malefici de l’agulla no li servirà de res.

Na Joanota no té dret al fill de rei

perquè és lletja.

EL SALT DE LA BELLA DONA

Cada cop era més feixuc l’aire.

Ell ja ni respirava

d’ençà que ella digué:

“Posseeixes el meu cos,

però no la meva ànima”.

Fou l’esclat d’un fibló,

l’estimbada.

Roques

i a la fi, un batec d’ales.

Ella era blanca.

L’aterrar va ésser tan dolç

com el d’una ploma d’àngel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s