Clara Fiol (veu) i Joan Vallbona ( g u i t a r r a ) s’escolten l’un a l’altra com qui juga a explorar-se els racons. Ho fan amb la música i la paraula, els pedals d’efectes i els cants d’arrel.
En l’espectacle del PoésArt intercalaran cançons de Petiteses en el recital dels poetes. Petiteses és un clam a la senzillesa a través de composicions originals i versions. En un món insaciable i ferit de pressa, cerquen la cura en la música petita i hi troben una nova immensitat.
Apol·lònia Serra és actriu, professora de filosofia i poeta. Ha actuat en sèries de TV3 com Poble Nou o El cor de la ciutat, a Periodistas, de Tele 5, a Compañeros, d’Antena 3 i recentment a Mossèn Capellà i Amor de cans, d’IB3. També ha fet curtmetratges, teatre, publicitat i ha treballat com a dobladora. Anatòlia o l’art de fer i desfer trunyelles (Ifeelbook, 2019) és el seu primer poemari.
No és el passat la causa dels esdeveniments,
digueres.
Són els esdeveniments que il.luminen el passat.
I en aquell moment et vaig estimar des de sempre.
………
T’oferesc les cendres que quedaren del foc.
No fan espurnes ni brillen.Però és tot el que som.
…….
Això era i no hi eres…
cireres, moreres, pruneres.
A l’era, eres
llum, moraduix, caputxina al cambuix
mar de roselles vora la pinassa
els teus cabells caiguent sense traça
estesa florida perque sí només
lliscar de donzelles mostren les mamelles
per un camp daurat esquitxat de verd
s’enfilen i canten i mai no s’espanten
hissen la bandera
de la vida a l’era
Nascuda a Palma de Mallorca, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en Psicologia i Filologia Grega. Com a catedràtica de Grec de Batxillerat, va exercir la docència fins l’any 2008, en què va passar a dedicar-se a l’escriptura i a la traducció literària.
És autora de tres llibres de poemes: La interrogació vermella (Llibres de Capaltard, Palma 2003), L’ocell rebel (Edicions Can Sifre, Palma 2007) i Runes (Lleonard Muntaner ed., Palma 2015, amb fotografíes de l’autora). Així mateix, figura a les antologies Nou de set, a càrrec de Susanna Rafart (Heptaseven Edicions, Saragossa 2010) i Amb accent a la neutra, a cura de Maria Antònia Massanet i Aina Riera (Lleonard Muntaner ed., Palma 2014). En la seva joventut va obtenir un primer premi de poesia de l’Ajuntament de Palma i un altre “Nacional universitari de poesia” a València. També ha publicat el llibre d’assaig Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner ed., Palma 2006), que va obtenir el Premi Ciutat de Palma 2007 de Crítica Literària. Va participar en el Crear Translation Workshop del 2011 a Escòcia, on es van traduir alguns poemes seus a l’anglès, turc i maltès, i es van llegir al Festival d’Edimburg.
Com a traductora del grec clàssic al català ha publicat diversos llibres, entre ells, Poemes lírics de la Grècia antiga (Eds. de la Magrana, Barcelona 1999), Cants de Safo (Eds. de la Magrana, Barcelona 2006), Himnes homèrics (Eds. del Salobre, Pollença 2009), El iambe grec. A l’origen de la sátira (El Gall Editor, Pollença 2015), a més de tragèdies d’Eurípides per a la Fundació Bernat Metge i per a Adesiara Editorial de Barcelona (Ifigènia a Àulida, Hipòlit, Electra, etc., 2013- 2018)
RONDALLA
“Damunt fulla, davall fulla”,
al fons del pou hi ha un món encantat.
Abans et deien:
“Alerta a na Maria Enganxa!”
Però ara no has de tenir por.
“Damunt fulla, davall fulla”.
Baixa, Catalina,
endinsa’t en la fosca,
travessant molsa verda,
aferrada a dues paraules.
Trobaràs un camí de falgueres
i després no veuràs res. Al teu amor
li agrada el misteri.
Si no el despertes
vindrà, en tocar la darera campanada de les dotze.
L’AMOR DE LES TRES TARONGES
Na Joanota s’ha mirat dins l’aigua
i per un instant ha cregut que era bella.
No era ella: el riure fresc de na Catalina
ha trencat el somni en mil bocins.
Ara està trista
i el malefici de l’agulla no li servirà de res.
Na Joanota no té dret al fill de rei
perquè és lletja.
EL SALT DE LA BELLA DONA
Cada cop era més feixuc l’aire.
Ell ja ni respirava
d’ençà que ella digué:
“Posseeixes el meu cos,
però no la meva ànima”.
Fou l’esclat d’un fibló,
l’estimbada.
Roques
i a la fi, un batec d’ales.
Ella era blanca.
L’aterrar va ésser tan dolç
com el d’una ploma d’àngel.
Llorenç Romera Pericàs és el compositor i la veu de les cançons de Salvatge Cor, formació d’art pop guardonada amb nombrosos premis arreu dels Països Catalans: el Premi Art Jove 2016,el Premi Joventut del concurs Sona9 2017 i, més recentment, el premi Enderrock 2020 a millor disc revelació segons la crítica i el Premi Ciutat de Palma Bonet de Sant Pere de Música pel seu darrer EP, *bruixes..* (DiscMedi, 2019).
Com a poeta, ha publicat I l’ànima em penjava així (editat per Editorial Fonoll, Premi Joan Duch de Poesia 2018). Enguany, al Poèsart 2020, dirà poemes inèdits.
Víctor Gayà (Palma, 1952) és autor, entre altres obres, de les novel·les Trenc d’Alba (1999), Víctor Fox (2002), Cercle enigmàtic (2005), La vida perdurable de Salvador Duran (2006) i El tall de les tisores (2016), amb les quals ha obtingut diversos premis. També del llibre de relats L’últim métar (2013). Així mateix és autor de l’assaig La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs (2016) i de la biografia Jaume Santandreu. El sexe del profeta (1997). En el camp de la poesia ha publicat: Morfologia d’una femme semàntica (1998), Petit patit país (2000), Com la sequera (2004), Porta trencada (2011), Variacions Niemöller (2016), Rèquiem (2018) amb música de Mercè Pons, i Retorn a l’obert (2019) Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2019.
MOSTRA DE POEMES: Tres poemes extrets de Retorn a l’obert
La naturalesa mai no diu “no”,
sinó “no sigui”.
I fou el primer dia.
Hi hagué un vespre i al matí,
tu, violentant la naturalesa, vares dir:
que existeixi el “no”,
i el “jo” existí.
I et complagueres en la llum.
***
Aquesta posició teva
que vol ser més agressiva
que les imponents forces elèctriques que t’escometen,
t’humanitza tant,
t’humanitza tant
que s’hi desplega la teva essència poderosa i inerme.
Aquesta actitud teva
tan tuïtiva, tan dedicada, tan íntegra
que no deixa escletxa de dubte en la junta dels carreus,
t’humanitza tant,
t’humanitza tant
que hi resplendeix la teva naturalesa fràgil i indòmita.
Aquesta expressió teva
t’humanitza tant, que qui la mira pensa que no és humana;
t’humanitza tant, que enarta com el clam dels argonautes.
***
No n’hi ha prou amb respirar,
ser presa per l’aire.
Que t’envaeix l’aire per tots els porus,
que t’interpel·la com un perfum o un bleix,
que et posseeix, que t’incorpora a l’aire.
I, tanmateix, quin respir,
perquè el mateix aire que et penetra
et dispensa la mercè de no esclafar-te.
Doncs, a l’aire també t’hi pots negar,
com a qualsevol intrús desitjat.
El PoésArt, el festival de poesia d’Artà arriba a la seva vuitena edició amb un format reduït i íntim i adaptat a les necessitats del moment però amb la mateixa qualitat poètica i musical que s’ha buscat en les anteriors edicions.
Considerem un èxit poder realitzar aquesta edició en un any especialment difícil per la situació de pandèmia i per com aquesta està afectant amb especial intensitat a l’economia de les Balears, així com també a la cultura, un sector encara no recuperat de la crisi del 2008 i que ha vist com les cancel·lacions han estat la tònica habitual de l’any.
El festival constarà d’un únic acte que es farà el divendres 24 a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà i que constarà amb la col·laboració de la delegació de l’OCB d’Artà, reafirmant el compromís del festival amb la llengua i la cultura catalanes.
L’acte s’iniciarà a les 20:50h amb la música de l’Estol dels Xeremiers d’Artà. A continuació, l’OCB llegirà un manifest per la llengua, després es continuarà amb la inauguració del festival, amb els vídeos de la diputada Laura Borràs, assídua del festival des dels seus inicis, i de Bel Olid, de la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com de Mateu Malondra, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Presencialment, es comptarà amb Maria Pastor, directora de Cultura del Consell de Mallorca, Manolo Galán, Batlle de l’Ajuntament d’Artà, Toni Bonet, regidor de cultura i M. Antònia Massanet, directora del festival.
L’espectacle, amb direcció escènica d’Ivan Martín i visuals d’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, comptarà amb el recital de quatre poetes, tots de Mallorca en aquesta ocasió, i l’actuació musical de Clara Fiol i Joan Vallbona. Els poetes seran el guanyador de la darrera edició del Premi Pare Colom d’Inca Víctor Gayà; Rosa Maria Llabrés, poeta i traductora de Safo; Apol·lònia Serra, actriu que acaba de publicar el seu primer poemari, i Llorenç Romera, que va guanyar el Premi Joan Duch per a joves poetes el 2018 i que l’any passat ja va participar en el festival com a músic, amb el seu grup Salvatge Cor.
Hi haurà distància de seguretat i és obligatori l’ús de mascaretes i de gel higienitzant. Abans i després de l’acte es podran consumir begudes i assortits de pambolis de la Cafeteria del Teatre. Es recomana reservar taula per Whatsapp al 666322532.
Si en el PoésArt de Nit els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.
Per acabar la ruta de recitals per bars i restaurants de divendres, que anomenam Batupoètica, per l’acompanyament musical que ens fa la batucada TremolArtà, tendrem una traca final de música i poesia de la mà del grup Salvatge Cor, liderat pel també poeta Llorenç Romera! Serà a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà.
Fundada a mitjan 2013 per Llorenç Romera Pericàs (guitarra, veu), completen la formació Gabriel Abrines a la guitarra, Ferran Bellver a la bateria i Pere Font al baix.
Amb una cama a la poesia impresa i l’altra a l’experimentació, l’ideari i les cançons de
SALVATGE COR cerquen el seu què en la immediatesa entre músics i públic, així com en
l’exploració de temes com la identitat, l’alteritat i la intertextualitat entre les diferents arts.
Aquest 2019, SALVATGE COR editaran mitjançant senzills el seu nou treball, anomenat
*bruixes..*. Un manifest sonor que defensa un vers propi: * * tancat dins la norma, no canvies de forma * *. Tota una declaració d’intencions a la recerca de noves vies de creativitat, idiomes i geografies.
També van ser els guanyadors del concurs Premi Art Jove de Música Contemporània 2016 de les Illes Balears i del Premi Enderrock de la Música Balear al Millor disc revelació de l’any 2018 segons la crítica.
Per la inauguració del PoésArt comptarem amb la inestimable participació d’Isaac Turienzo, un pianista asturià de prestigi internacional que oferirà un petit concert-homenatge a qui va ser el seu mestre: Tete Montoliu.
Isaac Turienzo és compositor, pianista, teclista i arreglista format a la Rockschool de Londres. Ha fundat els grups musicals ‘Isaac Turienzo Trío’, ‘Isaac Turienzo Trío Ibérico’ i ‘New Steps Jazz Quartet’. El 1992 va enregistrar el primer disc de jazz editat a Astúries amb temes asturians: ‘Made in Asturies’. És intèrpret de bebop, latin, blues, flamenc, world music, música popular i urbana brasileña, cubana, argentina, francesa i portuguesa.
Ha publicat els següents discos: ‘Made in Asturies’ (1992), ‘Punto y Seguido’ (1996),‘Con Ángel’ (1999), ‘Euro Jazz 2002’ (enregistrat en directe a Atenes, 2002), ‘El alimento de los Dioses’ (enregistrat a Moscú, 2004) i ‘Jazz de Raíz’ (2006), a més de col·laborar en enregistraments de nombrosos músics nacionals i estrangers.
També és un reptutat compositor de música per a llargmetratges, entre ells ‘El último invierno’; curtmetrajes -‘La cara del diablo’, ‘Balada para Tete’, y ‘Convergentes’, entre otros-; documentals -‘Danny Daniel’-, i sintonies per a programes de televisió i ràdio.
Ha fet concerts per tota Espanya i arreu d’Europa, Àfrica, Àsia i Estats Units, en els quals ha rebut grans crítiques, i ha compartit escenari amb músics de la talla de Jerry González, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jorge Pardo, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Getachew Mekuria, Miguel Ángel Chastang, Javier Vargas, Tino di Geraldo, Carlos Carli, Antonio Serrano, Duquende, Rebecca Parris o Michelle McCai, entre d’altres.
També ha estat mereixedor de diversos guardons, entre ells ha estat Finalista Nacional de Jazz per a joves intèrprets d’Eivissa, el 2n Premi Nacional Institut de la Juventut, i diversos premis AMAS: el 2018 el va rebre a la Trajectòria, el 2016 a la millor banda sonora pel curtmetratge ‘La cara del diablo’ i el 2006 al millor teclista asturià. A més és un reconegut docent i conferenciant.
És un plaer i un honor que participi en aquesta edició del PoésArt.
Com a poeta local, en aquesta edició del PoésArt comptam amb la participació de la coloniera Carme Sánchez.
Carme Sánchez (Palma, 1937). Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis de poesía y un de relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ultimament ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el titol “Unos pasos del camino” i està preparant un nou poemari.
