POETES: Begonya Pozo

PA19-Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Sebastià Alzamora

PA19-Alzamora (1)

Sebastià Alzamora va néixer a Llucmajor, Mallorca, l’any 1972. És autor dels llibres de poesia Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018), així com de les novel·les L’extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). Ha estat guardonat amb els premis Salvador Espriu, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba, de poesia, i també amb el Documenta, Ciutat de Palma Llorenç Villalonga, Josep Pla i Sant Jordi, de narrativa. Per La netedat, l’any 2019 ha rebut el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia. Ha estat traduït al castellà, francès, italià, portuguès, polonès, danès i anglès. És col·laborador habitual dels diaris Ara i Ara Balears.

 

Mostra de poemes:

 

PREPARACIÓ PER AL POEMA

Em vaig rentar la cara al safareig

que hi havia al corral de cals teus pares:

herbes molles i molsa a tot arreu.

Tots dos hauríem volgut tenir un riu

al davant, una força cabalosa,

ingovernable, que ens estalviés

els adjectius i, sobretot, les minses

excuses per deixar de ser qui fórem.

 

La identitat és una qüestió

que tendeix a cobrir-se de lleganyes.

 

TÓRTORA

Quan érem nins, el meu cosí Rafel

duia una tórtora damunt l’espatlla.

Anava amunt i avall, el meu cosí,

amb la tórtora esplugant-li els cabells,

i tots, cal confessar-ho, l’envejàvem.

Era grisa i d’ull viu, el coll esvelt,

amb un collar molt prim de ploma negra.

L’ocell acompanyava els nostres jocs,

i ell mateix era una bella jugueta.

Ens disparàvem grava del carrer

amb tiradors fets amb colls de botelles

de llet i globus de plàstic, sovint

robats d’una lenta papereria.

Botàvem dins els horts per agafar

magranes, figues o nespres, segons

el temps, i transformàvem bicicletes

en naus espacials.

I ella, la tórtora,

ens mirava tranquil·la i curritxava

de tant en tant, amb un cantet suau.

Ens agradava quan prenia el vol

i tornava després damunt l’espatlla

del meu cosí Rafel, que era un al·lot

ros, de somriure fàcil.

Són records,

ara que som a la meitat de tot

i no sabem on va volar la tórtora.

 

MARINA SUBURBIAL

Volava el cap de ma companya

pel cel dels crematoris d’Alemanya,

amor, el món s’ensorra davant nostre

i des d’aquest balcó tan sols veiem

una llenca de mar llisa i pastosa.

 

Tenim el coit solemne, l’abraçada

monumental i voraç dels amants

que hauria estat millor que no es trobessin,

amargs vestits de noces, aliances

presumptuoses d’europeus obscens.

 

De mica en mica ens anem ennegrint.

La nostra mort estava escrita als mapes?

Accepta el mar que ens queda, i tanca els ulls.

 

MARINA EN CALMA

El faroner, que surt exhaust de l’úter,

encén la torre, il·lumina la cala

i giravolta el caparrot del far.

 

El faroner dins el llim primigeni

s’unta amb salmorra i amb alga estantissa,

i rep content la pluja de novembre.

 

El faroner amb la seva faronera

mengen taronges, escampen llavors

i emeten llums que esqueixen les foscúries.

 

I anit han descobert un nou planeta.

POETES: Cati COll

PA19-Coll

Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.

Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes

poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.

 

Mostra de poemes:

 

Teranyina

                         “Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
                          l’aranya ha pres altre cop el casal.”
                                                      Maria-Mercè Marçal

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria.

Ens coneguérem un dimarts.

 

Qui diria que amb el temps

 

-impalpable-

una orgia de

 

minúsculs,

invisibles i

fràgils angles

contraposats anirien

decorant aquests racons.

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria:

estratègia i simfonia

un tant macabra,

imperceptible.

 

Jo ja em sé

i tu ja em saps

tan feble com el fil

tenaç

que allí m’espera.

 

Així m’hi acosto,

convençuda, i

amb els braços

oberts

el beso,

 

car

el teu record

a contrallum

 

fa la trampa més bella.

 

 

BUMERANG

 

Les paraules són les bales

esperant a la recambra

d’un maldestre pistoler.

 

Apunta’m.

 

Dispara’t.

 

 

involució en mi menor

 

“Val més qualque

cosa que no res”

(Llegit a un sobre de sucre)

 

De no ésser res

a ser no-res:

 

així la forma

més terrible

d’existència,

 

passats pel turmix

el plural

i la potència:

 

la no-present

(sóc?)

en

essència

 

 

PROGRAMA POÉSART 2019

Aquí podeu trobar el programa detallat del PoésArt 2019!

PA19-Díptic-Xarxes2

PROGRAMA POÉSART 2019

 

DIVENDRES 26 DE JULIOL

18:00h, Inauguració del festival a la Fundació Aina Maria Lliteres (C/ Rafel Blanes, 4): Inauguració del festival, a càrrec de Laura Borràs, diputada al Congrés de Diputats, Bel Olid, presidenta de l’Asssociació d’Escriptors en Llengua Catalana, Manolo Galán, batle de l’Ajuntament d’Artà, Toni Bonet, regidor de cultura, i M. Antònia Massanet, directora del festival. Tancarà l’acte un petit concert del pianista Isaac Turienzo i un brindis, gentilesa de Licors Moyà.

19:00-22:00h: batupoètica. Recorregut de recitals a bars i restaurants amb l’acompanyament de la batucada TremolArtà.

19:00h: ArtArtà (C/ Antoni Blanes, 19). Recital de Sebastià Alzamora i Cati Coll.

19:30h: Cafè Parisién (C/ Ciutat, 18). Recital de Meritxell Cucurella-Jorba i Àngel Terrón.

20:00h: Bar del Club de la Tercera Edat (Plaça del Conqueridor, 13). Recital de Begonya Pozo i Miquel Àngel Adrover.

20:30h: Bar Pessics (C/ Ciutat, 7). Recital de Bartomeu Crespí i Sònia Moll.

21:00: Concert del grup Salvatge Cor a la terrassa del Teatre d’Artà.

DISSABTE 27 DE JULIOL

11:00h a 13:30h: Vermut poètic. Recorregut de recitals a comerços amb l’Estol de Xeremiers d’Artà.

11:00h: Sortida amb l’Estol de Xeremiers d’Artà de la botiga Marca Artà, antiga estació (avinguda de Costa i Llobera, 6).

11:05h: Botiga Marca Artà, recital de la poeta artanenca Carme Sánchez.

11:20h: I Love Gran Via (comerços del carrer Gran Via). Recital de Meritxell Cucurella-Jorba i Sebastià Alzamora.

11:40h: Cooperativa Sant Salvador (C/ Parres, 82). Recital de Miquel Àngel Adrover.

11:55h: Joieria A. Fuster (C/ Ciutat, 42). Recital d’Àngel Terrón.

12:15h: Ametlla + (c/ Ciutat, 17). Recital de Cati Coll.

12:25h: Botiga Aina Canet (C/ Ciutat, 20). Recital de Bartomeu Crespí

12:50h: Cantonada de les botigues Terra de Llum, Flor de Sal Ca’n Cabrer, Ca’n Lluïset i estanc Ca’n Cabrer (C/ Antoni Blanes cantonada C/ Na Batlessa). Recital de Begonya Pozo.

13:10h: Galeria Joan Peix (C/ Antoni Blanes, 4). Recital de Sònia Moll.

 

21h: Teatre d’Artà: PoésArt de Nit. Clausura del PoésArt amb Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Manolo Galán, batlle d’Artà i M. Antònia Massanet,directora del festival. Espectacle de poesia i música dirigit per Iván Martín, amb els poetes Miquel Àngel Adrover, Sebastià Alzamora, Cati Coll, Bartomeu Crespí, Meritxell Cucurella-Jorba, Sònia Moll, Begonya Pozo i Àngel Terrón. Amb l’acompanyament musical d’Oliva Trencada.

23h: Amb nocturnitat i traïdoria. Música, copes i micro obert de poesia a la cafeteria del Teatre d’Artà. Vine a dir la teva poesia o a recitar la dels teus autors preferits! Presentat per Iván Martín. Inscripcions abans de començar l’acte.

POETES: Bartomeu Crespí

PA19-Crespí

Bartomeu Crespí va néixer a Pòrtol un dia 9 de novembre de l’any 1994. Des d’aleshores s’ha dedicat a consumir l’oxigen que li pertoca per a subsistir. És graduat en filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i estudiant de filologia catalana a la mateixa institució. Ha participat a nombroses torrades microfòniques –altrament dit recitals de poesia– arreu de Mallorca, i ha estat membre del projecte Convé anar a carregar l’ànima, juntament amb Víctor Leiva, Antoni Artigues i Miquel Àngel Adrover. Ha publicat el poemari Baixes freqüències en el llibre Tetràgon d’exilis (Els llums, 2015).

 

Mostra de poemes:

 

EL GARGALL

Com l’abella segrega la mel
com l’aranya teixeix la mentida
com la dent mossega la carn
com l’ungla la pell rapinya
com la corba fa l’esfera
com el goig fa la cantera
així la boca del camioner
escup a la carretera.

 

INVECTIVA

Boca aboca parla
parla fluix i calla
calla fort i digues
què és perdre la parla
què és trobar la perla
què és habitar l’Altre
si és que ets tu l’experta.

 

ENUMERACIÓ

Primer vers
segon vers
ja som tres els qui ensumam la merda
el quart du les butxaques plenes
i s’endú els quartos a la quinta forca
fa sol a les sis
set sacraments són els que ens resguarden
de les vuit hores de treball
a les nou del matí cada dia
me cagon déu.

POETES: Sònia Moll

PA19-Moll

Sònia Moll Gamboa és poeta i professora d’adults. Ha cocreat els espectacles poeticomusicals Carta Blanca (amb la pianista Calra Peya), Rere l’esquerda (amb el cantautor i novel·lista Alessio Arena) i Gàbies (amb la cantant Lidia Uve). Ha publicat dos llibres de poesia: Nun si male nunc (Premi Sant Celoni 2007, Viena Edicions) i I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo, traduït al castellà en versió bilingüe per Godall Edicions) i un de narrativa poètica: Creixen malgrat tot les tulipes (Premi Benissa 2012, Viena Edicions). El seu últim llibre, Beneïda sigui la serp (Godall Edicions, 2018), és un recull de 44 articles publicats a La Directa.

 

Mostra de poemes:

 

invisibilitats

 

Si la beso

el desig torna a créixer

com les extremitats d’una estrella de mar

i m’oblido que morirem qualsevol dia

i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.

El que escrius potser et fa eterna

però el que vius t’ho emportes dins d’un sac

per on treuen el cap fades i monstres

i no se n’assabentarà mai ningú.

 

Morirem

i potser ens ploraran els gossos

que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades

d’amagat i del revés

i sense seny

i sense casa.

El que no dius sí que existeix

–t’existeix endins

com una pedra negra

que tu mateixa t’has nuat al turmell.

(inèdit)

 

Desafinada

 

em vas dir que l’amor ens desafina

com un piano vell

 

toco les tecles

amb guants de llana sense dits

 

a estones perdo el ritme

i se’m talla la pell ran de les ungles

 

desafino sovint

 

estimo

encara

 

De I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo 2014).

 

 

 

un lloc

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

La llitera de dalt al dormitori del fons,

al costat del lavabo.

La cadira,

a taula,

davant de la del pare

per escoltar-li els versos i aprendre’ls de memòria

per si així se li feia més fàcil estimar-me.

El tamboret d’un piano de tecles marronoses

que mai no vaig aprendre de tocar,

i el llindar d’una cuina

des d’on mirava feinejar la mare

i li contava coses.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

El capçal moribund d’aquell avi xilè

que es va deixar un pulmó dins les calderes

d’un balener tronat

–quan era un cabro chico,

a Chiloé només hi havia papas

per menjar

i els germans se li morien

de dos en dos,

com els brots malalts de podridura.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

Abans que la mare morís i ens oblidés el nom

abans que els germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir

cases

pròpies

 

i es despengés un nom

de la branca i de l’arbre

 

que ja no tindria casa

ni tamboret ni llitera

ni llindar ni cadira

ni capçal

ni mare.

(inèdit)

 

 

POETES: Àngel Terrón-Homar

PA19-Terron

Àngel Terrón Homar (Palma, 1953) és doctor en Ciències Químiques i Catedràtic de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Té nombroses publicacions a revistes internacionals en el camp de la Química Inorgànica i també alguns estudis sobre la Història de la Química a les Illes Balears. Va editar la revista de poesia Blanc d’Ou (1977-78). Co-dirigí la col·lecció de poesia Tafal, editada a Palma entre 1977 i 1982, i la revista cultural universitària Poetry &Sons. Col·laborà com a lector per a la col·lecció Balenguera i ha dirigit amb Jaume Pomar la col·lecció de poesia La Sínia del Tall. El 2015 se li va atorgar el Premi Cadaquès a Quima Jaume per tota la seva obra poética.

Ha publicat els poemaris Iniciació a la Química (1ª edició Tafal, 1977, 2ª edició La Balenguera , editorial Moll, 1996),  Llibre del Mercuri (Llibres del Mall, 1982), Ternari (Llibres del Mall, 1986, Premi de Poesia Josep M López-Picó), De Bell Nou ( Jardins de Samarcanda, Eumo, 1993), Geometria Descriptiva (L’Ossa Menor, Proa, 1999), Sons Nets, (La Balenguera, editorial Moll, 2004), À mon seul désir (El Tall, 2007), Els Noms del Cervell (Ensiola, 2013), Draft Art (Edicions 6A, 2015), un llibre d’artista amb litografies d’Albert Pinya en edició limitada, El llibre del Mercuri (1975-1985) (Lleonard Muntaner editor, 2019), que inclou els tres primers llibres revisats amb un pròleg de J.Pons Alodca.

S’han publicat també tres antologies de la seva obra: Al·lotropies (col. Poesia de Paper, UIB, 1996), Paraula de Poeta (Govern de les Illes Balears, 2002), Art Breu (Edicions del Salobre, 2008). La seva obra apareix també a les antologies col·lectives Poetarium (Institut Ramon Llull, 2009), que inclou a 33 poetes catalans vius, amb poemes recitats, traduccions i entrevista. O la més recent Paraula Encesa (2012) de P.Ballart i Jordi Julià. Els seu poemes s’han traduït a la major part de les llengues europees (anglès, alemany, francès,..) i, curisosament, també al hindi.

 

Mostra de poemes:

 

DICTAT

 

                                A Margalida Pons

 

Bell no vol dir habitable.

Gradient dolç oposat al salobre.

No hi ha senderes: els camins són nafres.

Volen ocells, escultures es fonen.

Menja’t la rata, desmembra-li el cos.

Festa de sang, flam o fluorescència.

Compassió amb tu de la natura.

Quan finirà l’ardor dels camps?

La cendra brufa els teus ulls com la sosa.

Tot ho il·lumina la flama del sodi.

Unglots ferrats esquerden basses d’aigua.

Però rosers, acants, llorers s’eleven,

Desplacen l’aire del serf lloc oval.

Cera metàl·lica, granalla, plasma.

 

CÈSAR RETORNA DE LES GÀL·LIES

 

No tinc por d’ésser déu:

tinc por de parlar amb els homes.

Em commou guiar-los en esbart

a descloure les sedes de l’aigua.

Emperò m’esvera esguardar-los

cercant pastura per als seus cavalls

quan porten fembres a les tendes,

o tumultuosos es donen entre ells,

o bé si nafrats per la vellesa engendren fills.

Qui entendrà el meu esguard?

No ferro sinó gebre esquinçarà la jove pell.

 

BEU SANG

 

A Miquel Barceló Artigues

 

No buidaràs els ulls a la serp,

ni el nacre de les mans

arrabassarà cap de les lluents escates,

ni el teu esguard resseguirà

el solc que bada entre la fullaraca.

Sols la llum del verí et despertarà:

esdevindràs pedra viva a les sementeres de la natura,

sentiràs com crema el foc dels ferments,

com els rostolls, els fruits, els animals

esdevenen podridura.

Esglaiat, emmudirà l’ocell marí del teu cor.

 

POETES: Meritxell Cucurella-Jorba

 

PA19-Cucurella

Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx: poeta, dramaturga, traductora i dinamitadora. Va fundar l’(H)original (Barcelona), un local dedicat a la poesia que ha sigut i és referent, i ha organitzat festivals de poètiques del risc i d’alt voltatge creatiu: (per)versos, PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-I-No Àcrata i Salvatge), Delicadeses · art de tros, entre altres, valorats i premiats en més d’una ocasió.

Ha publicat poesia: Punxa’m, Nòmada de tu. Un quadern, Els amants de Sarajevo, nuar, desamar, Intemperància roig encès, Cada volcà és abans muntanya i Úrsula. Ha publicat teatre: L’italià, Pare nostre que esteu en el cel i Insurrecció, o no. Ha traduït teatre, poesia i narrativa. A banda de guardons com el Premi Creació Jove o el Pollença de Poesia, el 2016 va rebre el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la seva versió de Clínica de l’abandó, d’Alda Merini. Està traduïda a l’italià, al francès, a l’anglès, a l’ucraïnès i al turc.

Ha recitat arreu dels Països Catalans i arreu d’Europa. El 2001 va participar a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani (Sarajevo, Bòsnia-Hercegovina). El 2003 va participar al II Poetry Slam Romapoesia (Roma, Itàlia). El 2006 participava a l’Internationale Slam! Revue · Internationales Literaturfestival (Berlín, Alemanya). El 2008 va ser una de les poetes de Le Printemps des Poètes de Luxemburg; el mateix 2008 tornava a Berlín, al Poesiefestival. El 2011 va fer una gira poètica per Ucraïna i va participar a l’International Literay Festival (Lviv). El 2019 ha participat a l’Istanbul Poetry and Literature Festival.

Ha creat diversos espectacles poètics i ha col·laborat amb músics com Pascal Comelade, Gabriel Amargant, Xavi Lozano o Santi Careta; amb improvisadors com Arnau Millà-Benseny; i amb cantants com Heura Gayà i Celeste Alías. Ha deixat a cada escenari la seva empremta fúcsia, negra, vermella, i una espurna d’incorrecció.

POETES: Miquel Àngel Adrover

PA19-Adrover

El primer poeta que vos presentam és també un dels més joves: Miquel Àngel Adrover.

Miquel Àngel Adrover va badar els ulls la tardor de 1994 a la vila de Campos. Sempre s’ha vist impactat ferm per les paraules i per la capacitat humana de convertir-les en art; per això comença de ben petit a escriure i més endavant, l’any 2012, entra a formar part de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, i a més d’anar improvisant pel món ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com els de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017 i el premi Josep Vivó a Menorca l’any 2018. També participa en els recitals poètics de Peixos dins el rostoll i de Convé anar a carregar l’ànima. Aquest 2019 ha publicat el seu primer poemari Ara he vist passar una mèrlera amb Adia Edicions.

I aquí una mostra dels seus poemes:

 

AUTORRETRAT O SELFIE

 

Heu vist bassals d’agost, d’aquests tan tèrbols?

com els del meu carrer si val l’exemple.

Si els mir de ben a prop hi veig uns ulls

que fa vint-i-quatre anys que miren ploure,

un trau en una cella

i un nas que sap l’aroma d’altres pluges

em sembla que apareix damunt la llosca

que algú va tirar enterra abans de l’aigua.

Ni llavis de callar ni dents que estrenyen

s’hi volen reflectir, sols s’hi revela

la llengua en la qual som perquè existesc.

 

Quan l’ombra de les boires s’endavalli

a cent cercles concèntrics per minut,

llavors el bassiot de terra roja

dirà les fesomies d’un al·lot

que seu, desconegut, davant ca nostra.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

TOSES DESPRÉS DE DAMIÀ HUGUET

A Jofre Palau i a Miquel Estelrich, Pagès

El juny que se trascola entre uralites

regolfa a les parets del sestador.

Paparres. Mosques. Polls.

Homes d’un temps

amb veu d’avui i crits de polseguera.

La suor regalima rogenca a l’espinada

i el call vermell es fon en bels d’ovella.

-Xaia, que busques pastor?

A les toses de Morell

vàrem tondre na Joana

i n’hi tallàrem de llana

cada estidorada un vell.

“Engospa’l per darrere i fes-li la traveta

i ferma-li els potons que no te fugi.”

Les màquines en marxa tot ho tallen.

Els ulls de por s’han fos entre dos calls.

Un vell dins una saca.

Ningú en dona un velló d’aquest jornal.

Un ou nial rebenta i feim el sord.

La llana se podreix.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

PRIMAVERA

 

He vist la flor de l’escanya-rossins

badar-se en un cendrer  sadoll de llosques

amb set de nicotina i peus de pedra.

Aquesta set, un clam de mort en vida

que fa que les arrels neixin més fondes

per abastar la mort amb més potència.

Potser és que ahir va ploure cendra o bé

la llavor de l’asèpsia

se’n toca un ou de tot

i neix allà on li dicten

les ganes d’existir.

 

També un cotxet color de rosa al fons

d’aquesta paperera de la plaça

on juguen els gitanos

que juguen a ser ells i en castellà

estrictament tot sols, amb ells mateixos

i els crits que adés i ara els fa sa mare

si és hora de dinar, que és quan se’n tornen

amb una corredissa

i foc a les sabates

i al cul que seu de punta a la cadira.

 

He vist dues al·lotes de quinze anys,

top negre i shorts texans,

amb un redbull de marca no t’hi fixis

volar pels gronxadors

tot explicant-se somnis i desitjos

quan un al·lot amb cresta les mirava

capolant marihuana ,

amb el desig als ulls, mentre amb les mans

embolicava el temps

d’esbarjo de la tarda.

 

He vist els primers vells d’enguany sortir

a prendre el temps, la fresca de la vida

que s’escolava lenta

mentre les jovenetes s’engronsaven

davall les cataractes entelades,

i he vist algunes dones que eren mares

de casa bona i família del poble

mirar la feta amb un menyspreu de poble

i els nins amb la cordeta

de dur-los perquè els toqui un poquet d’aire

quan ve, talment avui, la primavera.

(INÈDIT)

 

 

 

 

 

Arriba el PoésArt 2019!

 

PA19-Cartell-def-02

Arriba una nova edició del festival de poesia PoésArt, la setena, ja! I ja podem compartir el cartell del PoésArt 2019, obra de la nostra dissenyadora, Antònia Monroig. El festival protagonitzat enguany per poetes dels Països Catalans i amb més dones que homes, perquè encara hi ha molt per revindicar.

Comptarem amb els ja clàssics de les nostres lletres Sebastià Alzamora i Àngel Terron-Homar; com a veus més joves hi participaran Miquel Àngel Adrover Perelló, Cati Coll i Bartomeu Crespí; de Catalunya vendran Meritxell Cucurella-Jorba i Sònia Moll Gamboa, de València ens acompanyarà Begonya Pozo, mentre que la representació artanenca anirà a càrrec de Carme Sánchez.

La música tampoc hi faltarà! Enguany comptarem amb el poeta del jazz Isaac Turienzo Gutiérrez per a a la inauguració, amb els ferèstegament poètics Salvatge Cor pel concert final del divendres, amb les versions de poetes clàssics d’Oliva Trencada pel PoésArt de Nit, i als incombustibles TremolArtà i als Xeremiers d’Artà pels passacarrers!

Reservau-vos les dates! Aviat tendrem a punt el programa!

 

El PoésArt és un festival de Ajuntament d’Artà en col·laboració amb el Teatre d’Artà, la Fundació Aina María Lliteras, la Institució Lletres Catalanes, l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i altres institucions.