POETES: Carme Sánchez

El torn d’una de les nostres poetes locals: Carme Sánchez.

Carme Sánchez

CARME SÁNCHEZ  (Palma, 1937)

Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis.de poesia y un de un relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ha participat en les 3 darreres edicions del PoésArt. També ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el títol Unos pasos del camino i està preparant un nou poemari.

 

           Què et costa senyor

Què et costa, Senyor, enfilar-te

fins a dalt de les meves muntanyes

I espargir damunt d’elles

les llavors de mates i d’arbres?

I manar al foc que no hi pugi,

i als núvols que hi deixin caure l’aigua.

Que hi arrelin els pins, les alzines

i floreixin abundosos els ullastres,

les ginestes, romanins i arboceres

omplint de perfums de garriga l’aire.

I que a l’ombra fresca de les branques

hi niïn gorrions, rossinyols, caderneres,

afegint els seus cants amb l’harmonia

del remor del vent entre el boscatge.

Per què, Senyor, no pots fer aquí

el que fas a unes altres muntanyes?

Advertisements

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

2 - Eduard per Lola Gascón de Gotor Petita

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

Les sorpreses de Cafès Marabans

MarabansPer primera vegada ens patrocina Cafès Marabans i ho fa oferint-nos alguns dels seus productes durant la Batupoètica de demà capvespre.

La marca de Santa Margalida ens regalarà un tast del seu cafè fred  Cold Brew Marabans quan anem al recital a ArtArtà i un té fred de fruits vermells en el recital del bar Pessics.

El cafè d’especialitat Cold Bree de Marabans és un cafè cultivat a una petita parcel·la, mimat, de manera que ens surt un cafè de qualitat superior. El torrat és lleu, així que es resalta el rerafons d’aromes de xocolata, fruits secs, fruita i caramel. Es prepara amb un cafè infusionat en fred durant 24h.

El té de fruits vermells és un dels més apreciats d’entre les 9 famílies i els 17 tipus de tés Marabans. Ni té cafeïna ni substàncies amargues i és referescant, sa i deliciós, a més d’exòtic.

POETES: Carles Rebassa

En Carles Rebassa ens va acompanyar en la segona edició del PoésArt i ara hi torna! D’ençà ha publicat un nou poemari i una premiada novel·la, així que tendrà molt per descubrir-nos!

IMG_0125

CARLES REBASSA (Palma, 1977)

Ha publicat els llibres Requiescat in pace (amb Pere Perelló), Poema B, Els joves i les vídues (XLIV Premi de Poesia Ausiàs March), Pluja de foc i Eren ells (XXVI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler i Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2016). Li agrada l’oralitat de la literatura, i fa recitals arreu del país i a fora des que era jovenet. Actualment treballa en altres llibres, amb la intenció d’escatir idees com la mentida, el poder, el bosc, la reunió, la solitud acompanyada. Es fa seu un poema de Miquel Bauçà que diu: «Caminar i riure molt: | el secret de no cansar-se».

 

                        Regressió

Em tremolava el cos i no tenia ànima.

Tenia una resposta i no tenia boca.

Menava un avió però jo pedalava,

sentia una resposta però no era l’única.

Sentia una remor, jo la tornava música.

Pujava pel sender però hi havia incendis.

Tenia veu de fetge i foc a les sabates.

Reptava a la paret amb les ungles obertes.

Tenia els pulmons frescs i alè dins les butxaques.

El plat era esquerdat i era de pa amb formatge.

Sentia un gran batec i el cor se m’enfonsava.

La música era música, hi havia música,

de fet aquell silenci era una dolça música.

Sentia olor de fum i era com de flors fresques.

Quan s’acabava el dia veia un nou dia,

i el dia era real i se sentia música.

Hi havia un bon estol de nens que eren cridaires.

Tot just s’eren desperts de ser com nens cridaires,

volien tocar terra i viure uns amb altres

i els crits ja no eren crits sinó que eren música.

Jo observava les mans dels homes que passaven,

tenien farigola i herbes aromàtiques.

Sentia aquella olor, també sentia música.

Passava un jove encès i li llepava el rave.

Tenia un ametller i estava ple d’ametlles.

Treia la flor del gerro i la plantava en terra,

s’obria tant la terra que li veia l’ànima.

El cos em tremolava i me’n sortia l’ànima

i l’ànima partia i escoltava música

i jo era com la música car jo era música

i jo ja no era jo perquè just era l’ànima

i l’ànima sóc música i jo sóc la música

i música i silenci és un tou de música

i música i música i silenci i música.

POETES: Joan Perelló

En Joan Perelló no ens va poder acompanyar en el PoésArt 2017 però no hi faltarà aquest 2017!joanperello2015 (2)

JOAN PERELLÓ (Campos, 1943)

Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària. Va ser un dels fundadors i col·laboradors de la revista de literatura Domini Fosc, en la mateixa època publica el poemari “És massa difícil”, dins el volum col·lectiu Temptant l’equilibri (1973). Durant el mateix 1973 apareix, a la col·lecció Balenguera, el seu primer aplec de poemes, Sempre trobaré algun dolor, i dos anys més tard és guardonat amb el Premi Andreu Roig de poesia a la Festa de les Lletres de Campos per un recull dedicat íntegrament al poema en prosa, Baf de llavis (1976). Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d’ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d’Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció Els llibres de l’Óssa Menor, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció La rosa encofrada, el poemari A recer (2009). Continua amb el recull Inventari d’omissions (2011), i dos anys més tard apareix el primer llibre de narrativa que titula L’error o la vida. El 2014 publica el recull de poesia La casa del vespre, i el 2015, L’atles deshabitat. L’any 2015 és guardonat amb el Premi Pare Colom de narrativa d’Inca, per Música de la indiferència, novel·la sobre la soledat i la dificultat del procés creatiu. El 2016 Joan Perelló és guardonat amb el 18è premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el recull El mapa de l’infinit i aquest 2017 ha aparegut l’antologia poètica Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016).

 

I la poesia? Calc un silenci erudit per emmudir la fosca quan alèn la saliva i escric tremolant abecedaris de crepuscle.

POETES: Lucia Pietrelli

És el torn de presentar a la poeta d’origen italià afincada a Mallorca, Lucia Pietrelli:

lucia

Foto de Marta Huertas.

LUCIA PIETRELLI (Itàlia, 1984)

Estudià literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i ara fa cinc anys que resideix a Mallorca. Ha publicat els poemaris Fúria (Documenta Balear, 2010), Violacions (Ed. Moll, 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011), Esquelet (Pagès Editor, 2013), Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA edicions, 2013), Ortigues (AdiA edicions, 2015) i V (Cafè Central, 2016); i les novel·les Nissaga (Ed. Moll, 2013), Qui ens defensarà (Lleonard Muntaner, 2014) i Cadenes (Edicions 62, 2015), obra amb què va rebre el premi Joanot Martorell de Gandia.

Quan un riu

et surt del cor

torna prec

per les entranyes.

Quan al semen

de l’al·lot

hi reconeixes la font

i el gorg

de la vallada.

Si a la cova

de la sang

hi pouen

les mirades

i cada afluent

amb deix antic

fuig als peus

de la muntanya.

 

Si per cardar

es fa la vida,

quan em separi de tu

a la cala dels ulls

faré la morta

(d’Ortigues)

La imatge del festival, obra de l’artista artanenc Damià Vives

Damià Vives

Damià Vives ha estat l’artista que ha cedit una imatge per elaborar el cartell d’aquest any. L’obra procedeix del projecte Cartografies, que aplega diverses obres en diferents formats. Són uns mapes que sorgeixen dels recorreguts en transport públic i privat. L’artista, com a passatger que es desplaça d’un lloc a un altre, disposa el dispositiu electrònic sobre les seves cames i va dibuixant al ritme de les engronsades del vehicle. És el registre d’un acte performatiu: el de deixar-se portar.

La imatge del cartell és la Cartografia interurbana del moviment núm. IX i representa el trajecte de Palma a Artà en cotxe, pel que representa també el trajecte que fan bona part dels poetes que ens acompanyen en el PoésArt.

La imatge forma part d’un vídeo però la nostra dissenyadora gràfica, Antònia Monroig, la convertit en una imatge per bastir les creativitats d’aquesta edició del PoésArt.

Si voleu saber més sobre en Damià i els seus projectes podeu visitar el seu web:

http://damiavives.com/ca/cartografies-interurbanes-del-moviment-2/