POETES: Laura Torres Bauzà

La mostra de poesia més jove que podrem veure en aquesta edició del PoésArt ve de la mà de Laura Torres Bauzà:

Laura Torres amb menys definició

Laura Torres Bauzà (Palma, 1990). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, lloc on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar “Radiografies”, a la galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), “Dolor de ser i no ser tu: desig”, a la Fundació Felicia Fuster (Barcelona, 2016), “Techno Blood” a la Sala d‘Art Jove (Barcelona, 2017) i “Wireless F(r)iccions d’adolescència” al Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori (Ca l’Isidret Edicions, 2015) o L’inhabitable (Editorial Galerada, 2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Círculo de Bellas Artes (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, de residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, 2016).

Advertisements

POETES: Miriam Reyes

La poeta i videocreadora Miriam Reyes serà una altra de les veus en castellà presents al festival:

Míriam Reyes

Miriam Reyes (Ourense, 1974). Poeta y videocreadora. Nació en Ourense y a los ocho años emigró con sus padres a Caracas. Estudió Letras en la Universidad Central de Venezuela y Filología Hispánica en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los libros de poesía: Espejo ne­gro (DVD, 2001), Bella durmiente (Hiperión, 2004), Desalojos (Hiperión, 2008), Yo, interior, cuerpo (Antología poética) (Argentina, 2013), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015) y Prensado en frío (Malasangre, 2016). Ha editado y traducido la antología de poesía gallega Punto de ebullición (FCE, 2015), así como a poetas gallegos, catalanes y portugueses contemporáneos. Codirige la editorial de poesía Marisma. Desde el año 2001 experimenta con la escritura audiovisual y el recital multimedia. Mantiene la página de escritura colectiva www.prensandonosenfrio.com. Su web es: www.miriamreyes.com

POETES: Pere Perelló

Pere Perelló, un dels poetes més reinvindicatius del panorama català, tampoc faltarà al PoésArt 2018:

Pere Perelló.jpg

Pere Perelló i Nomdedéu (Palma, 1974). És mestrès de casa i llicenciat en filosofia i es guanya alguns quartos fent de comunicador social.  Entre 2008 i 2015 va viure a la Ciutat de Mèxic. Ha publicat els llibres de poesia: Requiescat in Pace, amb Carles Rebassa, a Capaltard; La Llei i Poltre(s) (Premi Ciutat de Palma 2009) a Editorial Moll; Els (in)continents eufòrics, amb Jaume C. Pons  Alorda i Emili Sànchez-Rubio, a Jújube; Hypnes a El Tall; Anatema a Xicra; i Cants Llebrers a Adia. He escrit sobre cultura, llibres i política a publicacions com l’Espira, Caràcters, Tribuna Mallorca, 40putes, Ara Balears, ONGCat o Aguait. Està a punt de veure la llum la plaquette “Au ca, arruix!”, 2n Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva, a l’Editorial Fonoll. Ha fet algunes incursions en el món del teatre i la performance. Juntament amb Àngel Terrón, Jaume Munar i Emili Sànchez-Rubio ha impulsat “Fil de pua”, un projecte d’agitació poètica a la Ciutat de Mal.

POETES: Sebastià Perelló

El poeta i narrador Sebastià Perelló també és un dels poetes participants al PoésArt 2018:

Sebastià Perelló per Toti Garcia

Foto de Toti Garcia

Sebastià Perelló (Mallorca, 1963). Va estudiar Filosofia i Lletres. És professor en un institut. Ha publicat llibres de narracions, Exercicis de desaparició (Premi Bearn de narrativa, 2000) i Mans plegades ((2004) i les novel·les  Pèls i senyals (2008) i Veus al ras (2016, Premi de la Crítica, 2017). També ha publicat poesia, La set (2007), Percaceries (2010), Talls d’ombra (2012) i Amb la maror (2017), Així mateix va ser l’artífex de l’exposició de fotografies  “Empelts” on les seves fotos feien trunyella amb versos d’onze poetes catalans (2011). També és autor de treballs de crítica en diversos volums col·lectius i en revistes especialitzades, i d’assaig, amb obres com En mi no hi ha res, (2014) i Els darreres de l’illa. Literatura de viatges i les Illes Balears (2014), que demostren el seu interès en la literatura de viatges i en les relacions entre el mite de l’illa i la literatura.

 

POETES: Teresa Pascual

Per primera vegada tenim una autora valenciana a la programació del PoésArt: Teresa Pascual.

Teresa Pascual

Teresa Pascual (Grau de Gandia), 1952. És poeta i traductora, estudia Filosofia a la Universitat de València. El seu primer poemari Flexo (Gregal Llibres. València, 1988) és guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987. El 1988 guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores (Poesia 3i4.València, 1988). Més tard escriu Arena (Edicions Alfons el Magnànim. València,1992) i Curriculum Vitae (Jardins de Samarcanda. Barcelona, 1996). El temps en ordre (Proa. Barcelona, 2002) fou Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia 2003. El poemari Rebel·lió de la sal (Pagès editors. Lleida, 2008) obtingué el Premi de la Crítica Catalana de poesia 2009 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians “Manel Garcia Grau”. El poemari Herències (Perifèric edicions. València, 2011) escrit conjuntament amb la poeta Àngels Gregori, rep el IV premi de poesia Manel Garcia Grau. València Nord ( Edicions del Buc. València, 2014) és el darrer poemari publicat.  Destaca la traducció de l’alemany amb Karin Shepers Poesia completa, de Ingeborg Bachmann (1995).  Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies. El 2017 va ser la poeta homenatjada en els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

POETES: Rodolfo Häsler

El poeta suís-cubà d’expressió castellana Rodolfo Häsler també ens acompanyarà en aquesta edició del PoésArt:

Foto Rodolfo amb menys resolució

 

Rodolfo Häsler nació en 1958 en Santiago de Cuba y desde los diez años reside en Barcelona. Estudió Letras en la universidad de Lausanne, Suiza. Tiene editados los siguientes libros: Poemas de arena (Editorial E.R., Barcelona, 1982), Tratado de licantropía (Editorial Endymión, Madrid, 1988), Elleife (premio Aula de Poesía de Barcelona 1992, Editorial El Bardo, Barcelona, 1993, reeditado el 2018 por Editorial Polibea, Madrid),  De la belleza del puro pensamiento (beca de la Oscar B. Cintas Foundation de Nueva York 1993, Editorial El Bardo, Barcelona, 1997), Poemas de la rue de Zurich (Miguel Gómez Ediciones, Málaga, 2000), tiempo azul (Editorial Aldus, México D.F., 2001), Cabeza de ébano (Ediciones Igitur, Barcelona, 2007) -este último libro ha sido traducido al italiano, macedonio, portugués, francés y parcialmente al alemán-, y Diario de la urraca Editorial Huerga y Fierro, Madrid, 2013) además de Antología poética (Editorial Pequeña Venecia, Caracas, 2005) y Antología de Tenerife (Ediciones Idea, Tenerife, 2007). En 2002 publicó la plaquette Mariposa y caballo (El Toro de Barro, Cuenca). Ha sido incluido en numerosas antologías de poesía latinoamericana y española.

POETES: David Guijosa

En aquesta edició del PoésArt ens acompanyarà David Guijosa, un poeta experimental d’arrels sueques i mallorquines, que va créixer a les Canàries i actualment resideix a Suècia. Amb ell pels carrers d’Artà ressonaran tant el castellà i el català com l’anglès i el suec.

david guijosa

David Guijosa (1981), ha publicado los libros de poemas Traduciendo a Mnemósine (Idea, 2007), naufragar consistió en: (Alhulia, 2008), flygbiljetter (billetes de avión), perteneciente al libro Planeta Turista, Poesía Reunida (Amargord, 2014) y volvemos en breve (Playa de Ákaba, 2017). Ha participado en varias antologías de poesía y prosa, las dos últimas: Tenerife: Paisajes de palabras – Teneriffa: Wortlandschaften (El Puntillo, 2017), colección de poemas traducidos al alemán; y Oír ese río (Ed. Charpentier, 2017), antología de poemas traducidos al inglés y al español, al que contribuyó con un poema en sueco.

Asimismo, ha traducido del sueco la poesía de Anne-Marie Berglund, en el libro El alba en pedazos (Alhulia, 2007), y poemas de Tomas Tranströmer y Lasse Söderberg incluidos en Ars Poetica (Pre-textos, 2011). Otros autores a los que  ha traducido son, del sueco, Matilda Södergran, Bertil Petterson y Lars Norén,  y del catalán, Jaume Pomar, Antonina Canyelles, Josep María Llompart y Joan Margarit. Del español al inglés tradujo el largometraje documental Héroes Modernos y el corto Errata Creativa del director Juan Alfredo Amil, ambos premiados a nivel nacional e internacional.

Es fundador e integrante de los proyectos Södertexter, de traducción de literatura sueco-española y Leyendo el turismo, sobre literatura y turismo.