POETES: Maria Rosa Llabrés

Nascuda a Palma de Mallorca, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en Psicologia i Filologia Grega. Com a catedràtica de Grec de Batxillerat, va exercir la docència fins l’any 2008, en què va passar a dedicar-se a l’escriptura i a la traducció literària.

És autora de tres llibres de poemes: La interrogació vermella (Llibres de Capaltard, Palma 2003), L’ocell rebel (Edicions Can Sifre, Palma 2007) i Runes (Lleonard Muntaner ed., Palma 2015, amb fotografíes de l’autora). Així mateix, figura a les antologies Nou de set, a càrrec de Susanna Rafart (Heptaseven Edicions, Saragossa 2010) i Amb accent a la neutra, a cura de Maria Antònia Massanet i Aina Riera (Lleonard Muntaner ed., Palma 2014). En la seva joventut va obtenir un primer premi de poesia de l’Ajuntament de Palma i un altre “Nacional universitari de poesia” a València. També ha publicat el llibre d’assaig Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner ed., Palma 2006), que va obtenir el Premi Ciutat de Palma 2007 de Crítica Literària. Va participar en el Crear Translation Workshop del 2011 a Escòcia, on es van traduir alguns poemes seus a l’anglès, turc i maltès, i es van llegir al Festival d’Edimburg.

Com a traductora del grec clàssic al català ha publicat diversos llibres, entre ells, Poemes lírics de la Grècia antiga (Eds. de la Magrana, Barcelona 1999), Cants de Safo (Eds. de la Magrana, Barcelona 2006), Himnes homèrics (Eds. del Salobre, Pollença 2009), El iambe grec. A l’origen de la sátira (El Gall Editor, Pollença 2015), a més de tragèdies d’Eurípides per a la Fundació Bernat Metge i per a Adesiara Editorial de Barcelona (Ifigènia a Àulida, Hipòlit, Electra, etc., 2013- 2018)

RONDALLA

“Damunt fulla, davall fulla”,

al fons del pou hi ha un món encantat.

Abans et deien:

“Alerta a na Maria Enganxa!”

Però ara no has de tenir por.

“Damunt fulla, davall fulla”.

Baixa, Catalina,

endinsa’t en la fosca,

travessant molsa verda,

aferrada a dues paraules.

Trobaràs un camí de falgueres

i després no veuràs res. Al teu amor

li agrada el misteri.

Si no el despertes

vindrà, en tocar la darera campanada de les dotze.

L’AMOR DE LES TRES TARONGES

Na Joanota s’ha mirat dins l’aigua

i per un instant ha cregut que era bella.

No era ella: el riure fresc de na Catalina

ha trencat el somni en mil bocins.

Ara està trista

i el malefici de l’agulla no li servirà de res.

Na Joanota no té dret al fill de rei

perquè és lletja.

EL SALT DE LA BELLA DONA

Cada cop era més feixuc l’aire.

Ell ja ni respirava

d’ençà que ella digué:

“Posseeixes el meu cos,

però no la meva ànima”.

Fou l’esclat d’un fibló,

l’estimbada.

Roques

i a la fi, un batec d’ales.

Ella era blanca.

L’aterrar va ésser tan dolç

com el d’una ploma d’àngel.

POETES: Llorenç Romera

Llorenç Romera Pericàs és el compositor i la veu de les cançons de Salvatge Cor, formació d’art pop guardonada amb nombrosos premis arreu dels Països Catalans: el Premi Art Jove 2016,el Premi Joventut del concurs Sona9 2017 i, més recentment, el premi Enderrock 2020 a millor disc revelació segons la crítica i el Premi Ciutat de Palma Bonet de Sant Pere de Música pel seu darrer EP, *bruixes..* (DiscMedi, 2019).

Com a poeta, ha publicat I l’ànima em penjava així (editat per Editorial Fonoll, Premi Joan Duch de Poesia 2018). Enguany, al Poèsart 2020, dirà poemes inèdits.

POETES: Víctor Gayà

Víctor Gayà (Palma, 1952) és autor, entre altres obres, de les novel·les Trenc d’Alba (1999), Víctor Fox (2002), Cercle enigmàtic (2005), La vida perdurable de Salvador Duran (2006) i El tall de les tisores (2016), amb les quals ha obtingut diversos premis. També del llibre de relats L’últim métar (2013). Així mateix és autor de l’assaig La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs (2016) i de la biografia Jaume Santandreu. El sexe del profeta (1997). En el camp de la poesia ha publicat: Morfologia d’una femme semàntica (1998), Petit patit país (2000), Com la sequera (2004), Porta trencada (2011), Variacions Niemöller (2016), Rèquiem (2018) amb música de Mercè Pons, i Retorn a l’obert (2019) Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2019.

MOSTRA DE POEMES: Tres poemes extrets de Retorn a l’obert

La naturalesa mai no diu “no”,

sinó “no sigui”.

I fou el primer dia.

Hi hagué un vespre i al matí,

tu, violentant la naturalesa, vares dir:

que existeixi el “no”,

i el “jo” existí.

I et complagueres en la llum.

***

Aquesta posició teva

que vol ser més agressiva

que les imponents forces elèctriques que t’escometen,

t’humanitza tant,

t’humanitza tant

que s’hi desplega la teva essència poderosa i inerme.

Aquesta actitud teva

tan tuïtiva, tan dedicada, tan íntegra

que no deixa escletxa de dubte en la junta dels carreus,

t’humanitza tant,

         t’humanitza tant

que hi resplendeix la teva naturalesa fràgil i indòmita.

Aquesta expressió teva

t’humanitza tant, que qui la mira pensa que no és humana;

t’humanitza tant, que enarta com el clam dels argonautes.

***

No n’hi ha prou amb respirar,

ser presa per l’aire.

Que t’envaeix l’aire per tots els porus,

que t’interpel·la com un perfum o un bleix,

que et posseeix, que t’incorpora a l’aire.

I, tanmateix, quin respir,

perquè el mateix aire que et penetra

et dispensa la mercè de no esclafar-te.

Doncs, a l’aire també t’hi pots negar,

com a qualsevol intrús desitjat.

El 2020 també hi ha PoésArt!

El PoésArt, el festival de poesia d’Artà arriba a la seva vuitena edició amb un format reduït i íntim i adaptat a les necessitats del moment però amb la mateixa qualitat poètica i musical que s’ha buscat en les anteriors edicions.

Considerem un èxit poder realitzar aquesta edició en un any especialment difícil per la situació de pandèmia i per com aquesta està afectant amb especial intensitat a l’economia de les Balears, així com també a la cultura, un sector encara no recuperat de la crisi del 2008 i que ha vist com les cancel·lacions han estat la tònica habitual de l’any.

El festival constarà d’un únic acte que es farà el divendres 24 a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà i que constarà amb la col·laboració de la delegació de l’OCB d’Artà, reafirmant el compromís del festival amb la llengua i la cultura catalanes.

L’acte s’iniciarà a les 20:50h amb la música de l’Estol dels Xeremiers d’Artà. A continuació, l’OCB llegirà un manifest per la llengua, després es continuarà amb la inauguració del festival, amb els vídeos de la diputada Laura Borràs, assídua del festival des dels seus inicis, i de Bel Olid, de la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com de Mateu Malondra, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Presencialment, es comptarà amb Maria Pastor, directora de Cultura del Consell de Mallorca, Manolo Galán, Batlle de l’Ajuntament d’Artà, Toni Bonet, regidor de cultura i M. Antònia Massanet, directora del festival.

L’espectacle, amb direcció escènica d’Ivan Martín i visuals d’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, comptarà amb el recital de quatre poetes, tots de Mallorca en aquesta ocasió, i l’actuació musical de Clara Fiol i Joan Vallbona. Els poetes seran el guanyador de la darrera edició del Premi Pare Colom d’Inca Víctor Gayà; Rosa Maria Llabrés, poeta i traductora de Safo; Apol·lònia Serra, actriu que acaba de publicar el seu primer poemari, i Llorenç Romera, que va guanyar el Premi Joan Duch per a joves poetes el 2018 i que l’any passat ja va participar en el festival com a músic, amb el seu grup Salvatge Cor.

Hi haurà distància de seguretat i és obligatori l’ús de mascaretes i de gel higienitzant. Abans i després de l’acte es podran consumir begudes i assortits de pambolis de la Cafeteria del Teatre. Es recomana reservar taula per Whatsapp al 666322532.

Músics: Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer)

Si en el PoésArt de Nit  els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.

Oliva Trencada tal volta sigui l’únic projecte musical que ha editat disc a les tres regions estatals de parla catalana. A Illes Balears amb els discos “La Música de la Calma” (Fonart 2007 ) i “Lluneta del Pagès” (Fonart 2008); al Pais Valencià amb els discos “Saltamartí” (LaCasaCalba 2010) i “Perleta Negra” (LaCasaCalba 2011); i a Catalunya amb el disc “Orsai!” (Discmedi 2013).

Amb un llarg recorregut i ara iniciant una segona juventut, la proposta escènica d’Oliva Trencada no deixa indiferent a ningú. Música, Poesia, Performance i Màgia són els paràmetres que acompanyen a un projecte tan experimental com la vida mateixa.

Poetes com Maria Antònia Salvà, Joan Alcover o Joan Brossa formen part del repertori màgic d’Oliva Trencada.

MÚSICS: Salvatge Cor

Per acabar la ruta de recitals per bars i restaurants de divendres, que anomenam Batupoètica, per l’acompanyament musical que ens fa la batucada TremolArtà, tendrem una traca final de música i poesia de la mà del grup Salvatge Cor, liderat pel també poeta Llorenç Romera! Serà a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà.

Fundada a mitjan 2013 per Llorenç Romera Pericàs (guitarra, veu), completen la formació Gabriel Abrines a la guitarra, Ferran Bellver a la bateria i Pere Font al baix.

Amb una cama a la poesia impresa i l’altra a l’experimentació, l’ideari i les cançons de
SALVATGE COR cerquen el seu què en la immediatesa entre músics i públic, així com en
l’exploració de temes com la identitat, l’alteritat i la intertextualitat entre les diferents arts.

Aquest 2019, SALVATGE COR editaran mitjançant senzills el seu nou treball, anomenat
*bruixes..*. Un manifest sonor que defensa un vers propi: * * tancat dins la norma, no canvies de forma * *. Tota una declaració d’intencions a la recerca de noves vies de creativitat, idiomes i geografies.

També van ser els guanyadors del concurs Premi Art Jove de Música Contemporània 2016 de les Illes Balears i del Premi Enderrock de la Música Balear al Millor disc revelació de l’any 2018 segons la crítica.

MÚSICS: Isaac Turienzo

Per la inauguració del PoésArt comptarem amb la inestimable participació d’Isaac Turienzo, un pianista asturià de prestigi internacional que oferirà un petit concert-homenatge a qui va ser el seu mestre: Tete Montoliu.

Isaac Turienzo és compositor, pianista, teclista i arreglista format a la Rockschool de Londres. Ha fundat els grups musicals ‘Isaac Turienzo Trío’, ‘Isaac Turienzo Trío Ibérico’ i ‘New Steps Jazz Quartet’. El 1992 va enregistrar el primer disc de jazz editat a Astúries amb temes asturians: ‘Made in Asturies’. És intèrpret de bebop, latin, blues, flamenc, world music, música popular i urbana brasileña, cubana, argentina, francesa i portuguesa.

Ha publicat els següents discos: ‘Made in Asturies’ (1992), ‘Punto y Seguido’ (1996),‘Con Ángel’ (1999), ‘Euro Jazz 2002’ (enregistrat en directe a Atenes, 2002), ‘El alimento de los Dioses’ (enregistrat a Moscú, 2004) i ‘Jazz de Raíz’ (2006), a més de col·laborar en enregistraments de nombrosos músics nacionals i estrangers.

També és un reptutat compositor de música per a llargmetratges, entre ells ‘El último invierno’; curtmetrajes -‘La cara del diablo’, ‘Balada para Tete’, y ‘Convergentes’, entre otros-; documentals -‘Danny Daniel’-, i sintonies per a programes de televisió i ràdio.

Ha fet concerts per tota Espanya i arreu d’Europa, Àfrica, Àsia i Estats Units, en els quals ha rebut grans crítiques, i ha compartit escenari amb músics de la talla de Jerry González, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jorge Pardo, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Getachew Mekuria, Miguel Ángel Chastang, Javier Vargas, Tino di Geraldo, Carlos Carli, Antonio Serrano, Duquende, Rebecca Parris o Michelle McCai, entre d’altres.

També ha estat mereixedor de diversos guardons, entre ells ha estat Finalista Nacional de Jazz per a joves intèrprets d’Eivissa, el 2n Premi Nacional Institut de la Juventut, i diversos premis AMAS: el 2018 el va rebre a la Trajectòria, el 2016 a la millor banda sonora pel curtmetratge ‘La cara del diablo’ i el 2006 al millor teclista asturià. A més és un reconegut docent i conferenciant.

És un plaer i un honor que participi en aquesta edició del PoésArt.

POETES: Carme Sánchez

Com a poeta local, en aquesta edició del PoésArt comptam amb la participació de la coloniera Carme Sánchez.

Carme Sánchez (Palma, 1937). Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis de poesía y un de relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ultimament ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el titol “Unos pasos del camino” i està preparant  un nou poemari.

 

POETES: Begonya Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora va néixer a Llucmajor, Mallorca, l’any 1972. És autor dels llibres de poesia Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018), així com de les novel·les L’extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). Ha estat guardonat amb els premis Salvador Espriu, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba, de poesia, i també amb el Documenta, Ciutat de Palma Llorenç Villalonga, Josep Pla i Sant Jordi, de narrativa. Per La netedat, l’any 2019 ha rebut el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia. Ha estat traduït al castellà, francès, italià, portuguès, polonès, danès i anglès. És col·laborador habitual dels diaris Ara i Ara Balears.

 

Mostra de poemes:

 

PREPARACIÓ PER AL POEMA

Em vaig rentar la cara al safareig

que hi havia al corral de cals teus pares:

herbes molles i molsa a tot arreu.

Tots dos hauríem volgut tenir un riu

al davant, una força cabalosa,

ingovernable, que ens estalviés

els adjectius i, sobretot, les minses

excuses per deixar de ser qui fórem.

 

La identitat és una qüestió

que tendeix a cobrir-se de lleganyes.

 

TÓRTORA

Quan érem nins, el meu cosí Rafel

duia una tórtora damunt l’espatlla.

Anava amunt i avall, el meu cosí,

amb la tórtora esplugant-li els cabells,

i tots, cal confessar-ho, l’envejàvem.

Era grisa i d’ull viu, el coll esvelt,

amb un collar molt prim de ploma negra.

L’ocell acompanyava els nostres jocs,

i ell mateix era una bella jugueta.

Ens disparàvem grava del carrer

amb tiradors fets amb colls de botelles

de llet i globus de plàstic, sovint

robats d’una lenta papereria.

Botàvem dins els horts per agafar

magranes, figues o nespres, segons

el temps, i transformàvem bicicletes

en naus espacials.

I ella, la tórtora,

ens mirava tranquil·la i curritxava

de tant en tant, amb un cantet suau.

Ens agradava quan prenia el vol

i tornava després damunt l’espatlla

del meu cosí Rafel, que era un al·lot

ros, de somriure fàcil.

Són records,

ara que som a la meitat de tot

i no sabem on va volar la tórtora.

 

MARINA SUBURBIAL

Volava el cap de ma companya

pel cel dels crematoris d’Alemanya,

amor, el món s’ensorra davant nostre

i des d’aquest balcó tan sols veiem

una llenca de mar llisa i pastosa.

 

Tenim el coit solemne, l’abraçada

monumental i voraç dels amants

que hauria estat millor que no es trobessin,

amargs vestits de noces, aliances

presumptuoses d’europeus obscens.

 

De mica en mica ens anem ennegrint.

La nostra mort estava escrita als mapes?

Accepta el mar que ens queda, i tanca els ulls.

 

MARINA EN CALMA

El faroner, que surt exhaust de l’úter,

encén la torre, il·lumina la cala

i giravolta el caparrot del far.

 

El faroner dins el llim primigeni

s’unta amb salmorra i amb alga estantissa,

i rep content la pluja de novembre.

 

El faroner amb la seva faronera

mengen taronges, escampen llavors

i emeten llums que esqueixen les foscúries.

 

I anit han descobert un nou planeta.