POETES: JOAN TOMÀS MARTÍNEZ

Avui és el torn del poeta, actor, dramaturg i historiador Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984). Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat, així com també a la història social del teatre i ha publicat els llibres La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (2009) i El conflicte social en el teatre català en el tombant de segle (1890-1909) (2016).

Com a poeta ha publicat els llibres Els Jorns (Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits, 2008), Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Thomàs, 2009), Obagues i solanes (2016) i Epigramari (2021) i ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera (2008), Joves narradors de Mallorca (2008) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011).

És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, actor i ajudant de direcció, entre d’altres Pèl al pit (Premi Bòtil, 2007), Negret de Guinea (Premi Escènica a millor muntatge musical, 2011), O (2014), De com la inèrcia condiciona la mecànica (2015) o Cabaret intimíssim (Premi ATAPIB, 2018). Al marge de la companyia esmentada, és autor de la peça de microteatre Ius primae noctis (2016), del monòleg Ones (2016) i de Cendres. Cartografia de l’exili (Premi Pare Colom, 2016). També ha treballat en la dramatúrgia de la peça de dansa Galejar (2019).

Ha format part del Grup de Recerca en Arts Escèniques (2009-2014), ha treballat com a moderador dels col·loquis del TNC (2008-2011) i ha estat director de la col·lecció de poesia La Cantàrida (2010-2015).

Presentació-homenatge a Damià Huguet

Damià Huguet - Magisteri Teatre-Mag Poesia

Aquest 2021 és l’Any Damià Huguet i des del festival PoésArt el volem recordar amb la presentació de l’antologia La pell quan plou (AdiA Edicions) i amb un recital on poetes d’ara dialogaran amb la seva obra.

L’acte estarà presentat pel seu editor, Pau Vadell, i per Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. Els poetes que recitaran poemes seus i de propis en diàleg són el també campaner Miquel Àngel Adrover, el gabellí Joan Cabalgante, la manacorina Lola Garcia i la poeta coloniera Neus Ribas Moll.

Serà a les 20h a la terrassa del Teatre d’Artà (c/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i no s’ha de reservar. Hi haurà servei de bar. Us recordem la importància de dur mascareta.

Per explicar la importància d’Huguet, res millor que la seva biografia de La Poeteca: https://poeteca.cat/ca/autor/4

Damià Huguet (Campos, 1946-1996), Home total: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Té més d’una dotzena de llibres de poemes publicats. En destacam Cinc minuts amb tu (1973), Esquena de ganivet (1976), Els calls del manobre (1984) i Vols des d’Orly (1995). Després de la seva mort prematura, es publicà una antologia poètica a cura de Joan Mas i Vives, que el resituà dins del panorama poètic del segle XX. Deu anys després es publicà la Poesia completa (2008). 

La seva obra és plena d’imatges contundents, referents a la terra, l’amor o al cinema. Autor d’una poètica singular, arrelada al seu entorn natal de Campos i enfocada al món, especialment al redol mediterrani i la lluminositat de Paris com a capital europea de referència. Marcadament cinèfil, construeix una poesia que incorpora nombrosos referents fílmics i treballa la dimensió cinematogràfica de les composicions literàries. Dins de la seva producció també hi destaca l’etapa experimental dels anys 70. 

Com a activista i promotor cultural destaca per la creació de l’editorial Guaret, i les col·leccions Quaderns Campaners i La Garangola, on hi publicaren, entre d’altres, Blai Bonet, Josep Albertí, Joan Palou i Damià Pons.

Talent jove i de proximitat en la novena edició del PoésArt!

El festival de poesia PoésArt arriba a la seva novena edició, adaptat als temps actuals però celebrant-se ininterrompudament. La terrassa del Teatre d’Artà acollirà de nou els actes del festival, que tindran lloc els dies 23 i 24 de juliol a Artà i que comptaran amb una presentació-homenatge a Damià Huguet, un espectacle de poesia i música i un concert de cloenda, apostant pel talent més jove i de proximitat.Tots els actes es celebraran a la terrassa del Teatre d’Artà (Ciutat, 1), seran gratuïts i sense reserva prèvia.

El festival comença el divendres 23 de juliol a les 20h amb una presentació de La pell quan plou (AdiA Edicions, 2021), una antologia de l’obra de Damià Huguet, enguany que es celebra el seu any de commemoració, que anirà a càrrec del seu editor, Pau Vadell, i de Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. L’acte acabarà amb un diàleg entre els versos d’Huguet i de quatre poetes actuals: del també campaner Miquel Àngel Adrover i dels poetes de Llevant Joan Cabalgante, Lola Garcia i Neus Ribas Moll.

L’espectacle del dissabte 24 a les 20h, dirigit per Ivan Martín, comptarà amb el poeta català Lluís Calvo i els mallorquins Joan Tomàs Martínez, Antònia Monroig i Sara Rivera i la música la posarà Marcel Pich. Finalment, es podrà gaudir del concert de Jorra Santiago, de Jorra i Gomorra, en format duet.

L’acte començarà amb una sonada de l’Estol de Xeremiers d’Artà, a cura de la delegació de l’OCB artanenca, I serà inaugurat per la directora insular de cultura del Govern de Mallorca, Maria Pastor, Mateu Malondra, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Manolo Galán, batle d’Artà, I M. Antònia Massanet, directora del festival.

En aquesta edició, es compta amb el poeta Lluís Calvo, un poeta d’una vastíssima obra I de reconeguda trajectòria, molt premiat I celebrat per la crítica, amb guardons com el Carles Riba, el Serra d’Or o el Jocs Florals, I que fa anys que no se l’ha pogut escoltar a Mallorca.

Al seu costat, tres veus joves de Mallorca: Joan Tomàs Martínez, actor, dramaturg, especialista en teatre i poeta , guanyador dels premis Costa Llobera i del Bernat Vidal i Tomàs; i dues poetes inèdites: Sara Rivera Martorell, integrant del col.lectiu poètico-feminista La Trenza i que està a punt de publicar el seu primer llibre amb la nova Editorial Moll, i Antònia Monroig Monroig, dissenyadora gràfica –des de fa 5 anys ho és del festival PoésArt–, artista multidisciplinar i músic que l’any 2018 va guanyar el 2n premi del Certamen Manel Marí de Poesia, dins l’Art Jove.

En aquest acte, els versos dels poetes s’intercalaran amb cançons de Guillem d’Efak interpretades pel cantautor també manacorí Marcel Pich. Com a cloenda del festival, el també manacorí Jorra Santiago, cantant i compositor del grup Jorra i Gomorra, premi Enderrock al millor disc revelació del 2019, oferirà amb el multiinstrumentista Toni Llull una sessió del seu pop radiant i iconoclasta.

POETES: Begonya Pozo

PA19-Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Miquel Àngel Adrover

PA19-Adrover

El primer poeta que vos presentam és també un dels més joves: Miquel Àngel Adrover.

Miquel Àngel Adrover va badar els ulls la tardor de 1994 a la vila de Campos. Sempre s’ha vist impactat ferm per les paraules i per la capacitat humana de convertir-les en art; per això comença de ben petit a escriure i més endavant, l’any 2012, entra a formar part de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, i a més d’anar improvisant pel món ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com els de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017 i el premi Josep Vivó a Menorca l’any 2018. També participa en els recitals poètics de Peixos dins el rostoll i de Convé anar a carregar l’ànima. Aquest 2019 ha publicat el seu primer poemari Ara he vist passar una mèrlera amb Adia Edicions.

I aquí una mostra dels seus poemes:

 

AUTORRETRAT O SELFIE

 

Heu vist bassals d’agost, d’aquests tan tèrbols?

com els del meu carrer si val l’exemple.

Si els mir de ben a prop hi veig uns ulls

que fa vint-i-quatre anys que miren ploure,

un trau en una cella

i un nas que sap l’aroma d’altres pluges

em sembla que apareix damunt la llosca

que algú va tirar enterra abans de l’aigua.

Ni llavis de callar ni dents que estrenyen

s’hi volen reflectir, sols s’hi revela

la llengua en la qual som perquè existesc.

 

Quan l’ombra de les boires s’endavalli

a cent cercles concèntrics per minut,

llavors el bassiot de terra roja

dirà les fesomies d’un al·lot

que seu, desconegut, davant ca nostra.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

TOSES DESPRÉS DE DAMIÀ HUGUET

A Jofre Palau i a Miquel Estelrich, Pagès

El juny que se trascola entre uralites

regolfa a les parets del sestador.

Paparres. Mosques. Polls.

Homes d’un temps

amb veu d’avui i crits de polseguera.

La suor regalima rogenca a l’espinada

i el call vermell es fon en bels d’ovella.

-Xaia, que busques pastor?

A les toses de Morell

vàrem tondre na Joana

i n’hi tallàrem de llana

cada estidorada un vell.

“Engospa’l per darrere i fes-li la traveta

i ferma-li els potons que no te fugi.”

Les màquines en marxa tot ho tallen.

Els ulls de por s’han fos entre dos calls.

Un vell dins una saca.

Ningú en dona un velló d’aquest jornal.

Un ou nial rebenta i feim el sord.

La llana se podreix.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

PRIMAVERA

 

He vist la flor de l’escanya-rossins

badar-se en un cendrer  sadoll de llosques

amb set de nicotina i peus de pedra.

Aquesta set, un clam de mort en vida

que fa que les arrels neixin més fondes

per abastar la mort amb més potència.

Potser és que ahir va ploure cendra o bé

la llavor de l’asèpsia

se’n toca un ou de tot

i neix allà on li dicten

les ganes d’existir.

 

També un cotxet color de rosa al fons

d’aquesta paperera de la plaça

on juguen els gitanos

que juguen a ser ells i en castellà

estrictament tot sols, amb ells mateixos

i els crits que adés i ara els fa sa mare

si és hora de dinar, que és quan se’n tornen

amb una corredissa

i foc a les sabates

i al cul que seu de punta a la cadira.

 

He vist dues al·lotes de quinze anys,

top negre i shorts texans,

amb un redbull de marca no t’hi fixis

volar pels gronxadors

tot explicant-se somnis i desitjos

quan un al·lot amb cresta les mirava

capolant marihuana ,

amb el desig als ulls, mentre amb les mans

embolicava el temps

d’esbarjo de la tarda.

 

He vist els primers vells d’enguany sortir

a prendre el temps, la fresca de la vida

que s’escolava lenta

mentre les jovenetes s’engronsaven

davall les cataractes entelades,

i he vist algunes dones que eren mares

de casa bona i família del poble

mirar la feta amb un menyspreu de poble

i els nins amb la cordeta

de dur-los perquè els toqui un poquet d’aire

quan ve, talment avui, la primavera.

(INÈDIT)

 

 

 

 

 

El llibre del PoésArt 2018

Per segon any, editam el llibre de l’espectacle que es durà a terme en el Teatre d’Artà el dissabte 21 de juliol a les 21h, el PoésArt de Nit, i que regalarem a tots els assistents a l’espectacle, que també és gratuït. És una publicació de l’Ajuntament d’Artà editada per AdiA Edicions i en ella es recullen els poemes que els autors recitaran en l’espectacle, que serà dirigit pel poeta i dramaturg Miquel Mestre i hi posaran la nota musical Joana Gomila i Aina Vallès.

Els poetes presents a l’antologia són Roser Amills, Maria Cabrera, Cäcilia Cartellieri, David Guijosa, Rodolfo Häsler, Sebastià Perelló, Pere Perelló i Nomdedéu, Teresa Pascual, Miriam Reyes i Laura Torres Bauzà. En l’obra trobareu una petita biografia, una fotografia i una selecció de poemes de cada un d’ells.

El disseny de portada és d’Antònia Monroig a partir de la cal·lígrafia i l’aquarela de Noraya Minnick.

POETES: Pere Perelló

Pere Perelló, un dels poetes més reinvindicatius del panorama català, tampoc faltarà al PoésArt 2018:

Pere Perelló.jpg

Pere Perelló i Nomdedéu (Palma, 1974). És mestrès de casa i llicenciat en filosofia i es guanya alguns quartos fent de comunicador social.  Entre 2008 i 2015 va viure a la Ciutat de Mèxic. Ha publicat els llibres de poesia: Requiescat in Pace, amb Carles Rebassa, a Capaltard; La Llei i Poltre(s) (Premi Ciutat de Palma 2009) a Editorial Moll; Els (in)continents eufòrics, amb Jaume C. Pons  Alorda i Emili Sànchez-Rubio, a Jújube; Hypnes a El Tall; Anatema a Xicra; i Cants Llebrers a Adia. He escrit sobre cultura, llibres i política a publicacions com l’Espira, Caràcters, Tribuna Mallorca, 40putes, Ara Balears, ONGCat o Aguait. Està a punt de veure la llum la plaquette “Au ca, arruix!”, 2n Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva, a l’Editorial Fonoll. Ha fet algunes incursions en el món del teatre i la performance. Juntament amb Àngel Terrón, Jaume Munar i Emili Sànchez-Rubio ha impulsat “Fil de pua”, un projecte d’agitació poètica a la Ciutat de Mal.

POETES: Pau Vadell

És el torn del poeta i editor Pau Vadell.

pau vadell i Vallbona (foto Joan Vidal)abril17

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984)

Poeta, editor d’AdiA Edicions, historiador i gestor cultural. En la vessant poètica ha publicat una dotzena de títols de poesia, molts d’ells guardonats. Els últims Temple (premi Miquel Àngel Riera 2009), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (premi Vila de Lloseta 2014), Traït (premi Senyoriu Ausiàs March 2015). Enguany ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals 2017 per l’obra Esquenes vinclades que es publicarà a la tardor a Edicions 1984. Amb Lucia Pietrelli ha traduït La Mel de Tonino Guerra i amb Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda, Blues en Setze. Balada de la ciutat en dol d’Stefano Benni.  Amb Joan T. Martínez i Jaume C. Pons ha publicat El Poder i la fortor (2009). Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu Pèl capell d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, on hi té poemes publicants. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’AELC a les Illes.

 

aparell digestiu vertical

a galop de la pluja.

 

De la plaquette “Testicles” Col Els ulls de tirèsies, 43

 

tota arquitectura

engana

la paraula.

De “Sang cremada” (Ed. Moll, 2014)

 

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

2 - Eduard per Lola Gascón de Gotor Petita

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

POETES: Joan Perelló

En Joan Perelló no ens va poder acompanyar en el PoésArt 2017 però no hi faltarà aquest 2017!joanperello2015 (2)

JOAN PERELLÓ (Campos, 1943)

Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària. Va ser un dels fundadors i col·laboradors de la revista de literatura Domini Fosc, en la mateixa època publica el poemari “És massa difícil”, dins el volum col·lectiu Temptant l’equilibri (1973). Durant el mateix 1973 apareix, a la col·lecció Balenguera, el seu primer aplec de poemes, Sempre trobaré algun dolor, i dos anys més tard és guardonat amb el Premi Andreu Roig de poesia a la Festa de les Lletres de Campos per un recull dedicat íntegrament al poema en prosa, Baf de llavis (1976). Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d’ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d’Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció Els llibres de l’Óssa Menor, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció La rosa encofrada, el poemari A recer (2009). Continua amb el recull Inventari d’omissions (2011), i dos anys més tard apareix el primer llibre de narrativa que titula L’error o la vida. El 2014 publica el recull de poesia La casa del vespre, i el 2015, L’atles deshabitat. L’any 2015 és guardonat amb el Premi Pare Colom de narrativa d’Inca, per Música de la indiferència, novel·la sobre la soledat i la dificultat del procés creatiu. El 2016 Joan Perelló és guardonat amb el 18è premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el recull El mapa de l’infinit i aquest 2017 ha aparegut l’antologia poètica Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016).

 

I la poesia? Calc un silenci erudit per emmudir la fosca quan alèn la saliva i escric tremolant abecedaris de crepuscle.