POETES: Begonya Pozo

PA19-Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Miquel Àngel Adrover

PA19-Adrover

El primer poeta que vos presentam és també un dels més joves: Miquel Àngel Adrover.

Miquel Àngel Adrover va badar els ulls la tardor de 1994 a la vila de Campos. Sempre s’ha vist impactat ferm per les paraules i per la capacitat humana de convertir-les en art; per això comença de ben petit a escriure i més endavant, l’any 2012, entra a formar part de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, i a més d’anar improvisant pel món ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com els de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017 i el premi Josep Vivó a Menorca l’any 2018. També participa en els recitals poètics de Peixos dins el rostoll i de Convé anar a carregar l’ànima. Aquest 2019 ha publicat el seu primer poemari Ara he vist passar una mèrlera amb Adia Edicions.

I aquí una mostra dels seus poemes:

 

AUTORRETRAT O SELFIE

 

Heu vist bassals d’agost, d’aquests tan tèrbols?

com els del meu carrer si val l’exemple.

Si els mir de ben a prop hi veig uns ulls

que fa vint-i-quatre anys que miren ploure,

un trau en una cella

i un nas que sap l’aroma d’altres pluges

em sembla que apareix damunt la llosca

que algú va tirar enterra abans de l’aigua.

Ni llavis de callar ni dents que estrenyen

s’hi volen reflectir, sols s’hi revela

la llengua en la qual som perquè existesc.

 

Quan l’ombra de les boires s’endavalli

a cent cercles concèntrics per minut,

llavors el bassiot de terra roja

dirà les fesomies d’un al·lot

que seu, desconegut, davant ca nostra.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

TOSES DESPRÉS DE DAMIÀ HUGUET

A Jofre Palau i a Miquel Estelrich, Pagès

El juny que se trascola entre uralites

regolfa a les parets del sestador.

Paparres. Mosques. Polls.

Homes d’un temps

amb veu d’avui i crits de polseguera.

La suor regalima rogenca a l’espinada

i el call vermell es fon en bels d’ovella.

-Xaia, que busques pastor?

A les toses de Morell

vàrem tondre na Joana

i n’hi tallàrem de llana

cada estidorada un vell.

“Engospa’l per darrere i fes-li la traveta

i ferma-li els potons que no te fugi.”

Les màquines en marxa tot ho tallen.

Els ulls de por s’han fos entre dos calls.

Un vell dins una saca.

Ningú en dona un velló d’aquest jornal.

Un ou nial rebenta i feim el sord.

La llana se podreix.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

PRIMAVERA

 

He vist la flor de l’escanya-rossins

badar-se en un cendrer  sadoll de llosques

amb set de nicotina i peus de pedra.

Aquesta set, un clam de mort en vida

que fa que les arrels neixin més fondes

per abastar la mort amb més potència.

Potser és que ahir va ploure cendra o bé

la llavor de l’asèpsia

se’n toca un ou de tot

i neix allà on li dicten

les ganes d’existir.

 

També un cotxet color de rosa al fons

d’aquesta paperera de la plaça

on juguen els gitanos

que juguen a ser ells i en castellà

estrictament tot sols, amb ells mateixos

i els crits que adés i ara els fa sa mare

si és hora de dinar, que és quan se’n tornen

amb una corredissa

i foc a les sabates

i al cul que seu de punta a la cadira.

 

He vist dues al·lotes de quinze anys,

top negre i shorts texans,

amb un redbull de marca no t’hi fixis

volar pels gronxadors

tot explicant-se somnis i desitjos

quan un al·lot amb cresta les mirava

capolant marihuana ,

amb el desig als ulls, mentre amb les mans

embolicava el temps

d’esbarjo de la tarda.

 

He vist els primers vells d’enguany sortir

a prendre el temps, la fresca de la vida

que s’escolava lenta

mentre les jovenetes s’engronsaven

davall les cataractes entelades,

i he vist algunes dones que eren mares

de casa bona i família del poble

mirar la feta amb un menyspreu de poble

i els nins amb la cordeta

de dur-los perquè els toqui un poquet d’aire

quan ve, talment avui, la primavera.

(INÈDIT)

 

 

 

 

 

El llibre del PoésArt 2018

Per segon any, editam el llibre de l’espectacle que es durà a terme en el Teatre d’Artà el dissabte 21 de juliol a les 21h, el PoésArt de Nit, i que regalarem a tots els assistents a l’espectacle, que també és gratuït. És una publicació de l’Ajuntament d’Artà editada per AdiA Edicions i en ella es recullen els poemes que els autors recitaran en l’espectacle, que serà dirigit pel poeta i dramaturg Miquel Mestre i hi posaran la nota musical Joana Gomila i Aina Vallès.

Els poetes presents a l’antologia són Roser Amills, Maria Cabrera, Cäcilia Cartellieri, David Guijosa, Rodolfo Häsler, Sebastià Perelló, Pere Perelló i Nomdedéu, Teresa Pascual, Miriam Reyes i Laura Torres Bauzà. En l’obra trobareu una petita biografia, una fotografia i una selecció de poemes de cada un d’ells.

El disseny de portada és d’Antònia Monroig a partir de la cal·lígrafia i l’aquarela de Noraya Minnick.

POETES: Pere Perelló

Pere Perelló, un dels poetes més reinvindicatius del panorama català, tampoc faltarà al PoésArt 2018:

Pere Perelló.jpg

Pere Perelló i Nomdedéu (Palma, 1974). És mestrès de casa i llicenciat en filosofia i es guanya alguns quartos fent de comunicador social.  Entre 2008 i 2015 va viure a la Ciutat de Mèxic. Ha publicat els llibres de poesia: Requiescat in Pace, amb Carles Rebassa, a Capaltard; La Llei i Poltre(s) (Premi Ciutat de Palma 2009) a Editorial Moll; Els (in)continents eufòrics, amb Jaume C. Pons  Alorda i Emili Sànchez-Rubio, a Jújube; Hypnes a El Tall; Anatema a Xicra; i Cants Llebrers a Adia. He escrit sobre cultura, llibres i política a publicacions com l’Espira, Caràcters, Tribuna Mallorca, 40putes, Ara Balears, ONGCat o Aguait. Està a punt de veure la llum la plaquette “Au ca, arruix!”, 2n Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva, a l’Editorial Fonoll. Ha fet algunes incursions en el món del teatre i la performance. Juntament amb Àngel Terrón, Jaume Munar i Emili Sànchez-Rubio ha impulsat “Fil de pua”, un projecte d’agitació poètica a la Ciutat de Mal.

POETES: Pau Vadell

És el torn del poeta i editor Pau Vadell.

pau vadell i Vallbona (foto Joan Vidal)abril17

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984)

Poeta, editor d’AdiA Edicions, historiador i gestor cultural. En la vessant poètica ha publicat una dotzena de títols de poesia, molts d’ells guardonats. Els últims Temple (premi Miquel Àngel Riera 2009), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (premi Vila de Lloseta 2014), Traït (premi Senyoriu Ausiàs March 2015). Enguany ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals 2017 per l’obra Esquenes vinclades que es publicarà a la tardor a Edicions 1984. Amb Lucia Pietrelli ha traduït La Mel de Tonino Guerra i amb Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda, Blues en Setze. Balada de la ciutat en dol d’Stefano Benni.  Amb Joan T. Martínez i Jaume C. Pons ha publicat El Poder i la fortor (2009). Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu Pèl capell d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, on hi té poemes publicants. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’AELC a les Illes.

 

aparell digestiu vertical

a galop de la pluja.

 

De la plaquette “Testicles” Col Els ulls de tirèsies, 43

 

tota arquitectura

engana

la paraula.

De “Sang cremada” (Ed. Moll, 2014)

 

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

2 - Eduard per Lola Gascón de Gotor Petita

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

POETES: Joan Perelló

En Joan Perelló no ens va poder acompanyar en el PoésArt 2017 però no hi faltarà aquest 2017!joanperello2015 (2)

JOAN PERELLÓ (Campos, 1943)

Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària. Va ser un dels fundadors i col·laboradors de la revista de literatura Domini Fosc, en la mateixa època publica el poemari “És massa difícil”, dins el volum col·lectiu Temptant l’equilibri (1973). Durant el mateix 1973 apareix, a la col·lecció Balenguera, el seu primer aplec de poemes, Sempre trobaré algun dolor, i dos anys més tard és guardonat amb el Premi Andreu Roig de poesia a la Festa de les Lletres de Campos per un recull dedicat íntegrament al poema en prosa, Baf de llavis (1976). Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d’ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d’Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció Els llibres de l’Óssa Menor, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció La rosa encofrada, el poemari A recer (2009). Continua amb el recull Inventari d’omissions (2011), i dos anys més tard apareix el primer llibre de narrativa que titula L’error o la vida. El 2014 publica el recull de poesia La casa del vespre, i el 2015, L’atles deshabitat. L’any 2015 és guardonat amb el Premi Pare Colom de narrativa d’Inca, per Música de la indiferència, novel·la sobre la soledat i la dificultat del procés creatiu. El 2016 Joan Perelló és guardonat amb el 18è premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el recull El mapa de l’infinit i aquest 2017 ha aparegut l’antologia poètica Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016).

 

I la poesia? Calc un silenci erudit per emmudir la fosca quan alèn la saliva i escric tremolant abecedaris de crepuscle.

POETES DEL POÉSART: LUCIA PIETRELLI

lu

Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984). Estudià literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i ara fa tres anys que viu a Mallorca. Escriu prosa i poesia, i creu en l’escriptura practicada com a lluita al camp de batalla del cap i del cos. Ha publicat els poemaris Fúria (Documenta Balear, 2010), Violacions (Ed. Moll, 2011), Verticale (Raffaelli Editore, 2011), Esquelet (Pagès Editor, 2013) i Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA edicions, 2013), i les novel·les Nissaga (Ed. Moll 2013) i Qui ens defensarà (Lleonard Muntaner, 2014). Ha rebut els premis “Bernat Vidal i Tomàs” i “Benet Ribas” de poesia i els premis “Vila de Lloseta” i “Pare Colom” de narrativa. Com a traductora, conjuntament amb Jaume C. Pons i Pau Vadell, ha publicat Blues en setze de Stefano Benni (Lleonard Muntaner, 2011) i Parasceve de Blai Bonet (Lleonard Muntaner, 2013).

POETES: Glòria Julià

Encetem la roda de presentació de poetes i comencem amb la poeta felanitxera Glòria Julià, aprofitant que demà a les 20h als Jardins de la Miseiricòrdia de Palma i en el marc de la Fira del Llibre presentarà el seu nou poemari Herba negra (AdiA Edicions, 2014).

Glòria Julià

GLÒRIA JULIÀ ESTELRICH (Portocolom, 1983). És llicenciada en Filologia Catalana  per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere de Catalunya. Es dedica a la docència i a la transcripció i correcció de textos. Ha publicat el poemari Clandestima (Capaltard, 2006) i Herba negra (AdiA, 2014) i ha estat antologada a Pedra Foguera (Documenta Balear, 2008), Solstici d’estiu 2012 (Fundació ACA, 2012) i a Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013). Ha publicat a les revistes S’Esclop, Pèl Capell i Dies i coses, entre d’altres, i és cofundadora del col·lectiu de poesia Pèl Capell i de la revista homònima, així com del grup de música Llunàtiques. Ha fet recitals i concerts arreu dels Països Catalans.