MÚSICS: JORRA SANTIAGO

Jorra Santiago és un músic manacorí que ha format part de grups com Pujà Fasuà, Miquel Serra o Saïm. Després d’autoeditar algunes referències, llançà “Música sèria” el 2017 amb el segell Bubota. L’any 2018 edità l’EP «A Manacor» i l’any 2020, l’LP «Vellut i purpurina». S’ha dit de les seves cançons que «invoquen molts paisatges, tots ells impregnats pel pop radiant i iconoclasta» i del seu últim disc que és «una col·lecció molt pensada de cançons trempades i consistents que poua d’aquí i d’allà, amb esperit de contemporaneïtat i de deixar segell propi». En format duo, Jorra Santiago (juntament amb el multiinstrumentista Toni Llull) transita pels camins més poc freqüentats del seu repertori, tot explorant noves sonoritats amb pas decidit, però assossegat.

POETES: Sara Rivera

Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), és llicenciada en Història de l’art. Va cursar un màster en art contemporani i cultura visual al Museu Reina Sofia. Ha col·laborat a diverses revistes d’investigació amb articles sobre art i gènere, com ara Efímera, Arte y Políticas de identidad o Encrucijadas. És una de les integrants del col.lectiu poètico-feminista La Trenza. Els seus escrits, guardats a la intimitat, han començat a escoltar-se recentment a diferents escenaris i podran llegir-se a partir del proper setembre a Sarbatana, el seu primer poemari publicat per l’Editorial Borja Moll.

Músics: Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer)

PA19-Oliva Trencada

Si en el PoésArt de Nit  els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.

Oliva Trencada tal volta sigui l’únic projecte musical que ha editat disc a les tres regions estatals de parla catalana. A Illes Balears amb els discos “La Música de la Calma” (Fonart 2007 ) i “Lluneta del Pagès” (Fonart 2008); al Pais Valencià amb els discos “Saltamartí” (LaCasaCalba 2010) i “Perleta Negra” (LaCasaCalba 2011); i a Catalunya amb el disc “Orsai!” (Discmedi 2013).
Amb un llarg recorregut i ara iniciant una segona juventut, la proposta escènica d’Oliva Trencada no deixa indiferent a ningú. Música, Poesia, Performance i Màgia són els paràmetres que acompanyen a un projecte tan experimental com la vida mateixa.
Poetes com Maria Antònia Salvà, Joan Alcover o Joan Brossa formen part del repertori màgic d’Oliva Trencada.

POETES: Cati COll

PA19-Coll

Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.

Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes

poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.

 

Mostra de poemes:

 

Teranyina

                         “Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
                          l’aranya ha pres altre cop el casal.”
                                                      Maria-Mercè Marçal

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria.

Ens coneguérem un dimarts.

 

Qui diria que amb el temps

 

-impalpable-

una orgia de

 

minúsculs,

invisibles i

fràgils angles

contraposats anirien

decorant aquests racons.

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria:

estratègia i simfonia

un tant macabra,

imperceptible.

 

Jo ja em sé

i tu ja em saps

tan feble com el fil

tenaç

que allí m’espera.

 

Així m’hi acosto,

convençuda, i

amb els braços

oberts

el beso,

 

car

el teu record

a contrallum

 

fa la trampa més bella.

 

 

BUMERANG

 

Les paraules són les bales

esperant a la recambra

d’un maldestre pistoler.

 

Apunta’m.

 

Dispara’t.

 

 

involució en mi menor

 

“Val més qualque

cosa que no res”

(Llegit a un sobre de sucre)

 

De no ésser res

a ser no-res:

 

així la forma

més terrible

d’existència,

 

passats pel turmix

el plural

i la potència:

 

la no-present

(sóc?)

en

essència

 

 

POETES: Bartomeu Crespí

PA19-Crespí

Bartomeu Crespí va néixer a Pòrtol un dia 9 de novembre de l’any 1994. Des d’aleshores s’ha dedicat a consumir l’oxigen que li pertoca per a subsistir. És graduat en filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i estudiant de filologia catalana a la mateixa institució. Ha participat a nombroses torrades microfòniques –altrament dit recitals de poesia– arreu de Mallorca, i ha estat membre del projecte Convé anar a carregar l’ànima, juntament amb Víctor Leiva, Antoni Artigues i Miquel Àngel Adrover. Ha publicat el poemari Baixes freqüències en el llibre Tetràgon d’exilis (Els llums, 2015).

 

Mostra de poemes:

 

EL GARGALL

Com l’abella segrega la mel
com l’aranya teixeix la mentida
com la dent mossega la carn
com l’ungla la pell rapinya
com la corba fa l’esfera
com el goig fa la cantera
així la boca del camioner
escup a la carretera.

 

INVECTIVA

Boca aboca parla
parla fluix i calla
calla fort i digues
què és perdre la parla
què és trobar la perla
què és habitar l’Altre
si és que ets tu l’experta.

 

ENUMERACIÓ

Primer vers
segon vers
ja som tres els qui ensumam la merda
el quart du les butxaques plenes
i s’endú els quartos a la quinta forca
fa sol a les sis
set sacraments són els que ens resguarden
de les vuit hores de treball
a les nou del matí cada dia
me cagon déu.

POETES: Sònia Moll

PA19-Moll

Sònia Moll Gamboa és poeta i professora d’adults. Ha cocreat els espectacles poeticomusicals Carta Blanca (amb la pianista Calra Peya), Rere l’esquerda (amb el cantautor i novel·lista Alessio Arena) i Gàbies (amb la cantant Lidia Uve). Ha publicat dos llibres de poesia: Nun si male nunc (Premi Sant Celoni 2007, Viena Edicions) i I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo, traduït al castellà en versió bilingüe per Godall Edicions) i un de narrativa poètica: Creixen malgrat tot les tulipes (Premi Benissa 2012, Viena Edicions). El seu últim llibre, Beneïda sigui la serp (Godall Edicions, 2018), és un recull de 44 articles publicats a La Directa.

 

Mostra de poemes:

 

invisibilitats

 

Si la beso

el desig torna a créixer

com les extremitats d’una estrella de mar

i m’oblido que morirem qualsevol dia

i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.

El que escrius potser et fa eterna

però el que vius t’ho emportes dins d’un sac

per on treuen el cap fades i monstres

i no se n’assabentarà mai ningú.

 

Morirem

i potser ens ploraran els gossos

que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades

d’amagat i del revés

i sense seny

i sense casa.

El que no dius sí que existeix

–t’existeix endins

com una pedra negra

que tu mateixa t’has nuat al turmell.

(inèdit)

 

Desafinada

 

em vas dir que l’amor ens desafina

com un piano vell

 

toco les tecles

amb guants de llana sense dits

 

a estones perdo el ritme

i se’m talla la pell ran de les ungles

 

desafino sovint

 

estimo

encara

 

De I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo 2014).

 

 

 

un lloc

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

La llitera de dalt al dormitori del fons,

al costat del lavabo.

La cadira,

a taula,

davant de la del pare

per escoltar-li els versos i aprendre’ls de memòria

per si així se li feia més fàcil estimar-me.

El tamboret d’un piano de tecles marronoses

que mai no vaig aprendre de tocar,

i el llindar d’una cuina

des d’on mirava feinejar la mare

i li contava coses.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

El capçal moribund d’aquell avi xilè

que es va deixar un pulmó dins les calderes

d’un balener tronat

–quan era un cabro chico,

a Chiloé només hi havia papas

per menjar

i els germans se li morien

de dos en dos,

com els brots malalts de podridura.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

Abans que la mare morís i ens oblidés el nom

abans que els germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir

cases

pròpies

 

i es despengés un nom

de la branca i de l’arbre

 

que ja no tindria casa

ni tamboret ni llitera

ni llindar ni cadira

ni capçal

ni mare.

(inèdit)

 

 

PoésArt de Nit i Amb nocturnitat i traïdoria

PoésArt de Nit menys resolució

El dissabte vespre és el moment del PoésArt de Nit, el moment en què podeu veure als poetes recitant junts i dins el teatre. Aquest any tindrà lloc el dissabte 21 de juliol a les 21h al teatre d’Artà (C/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i cada assistent rebrà el llibre del PoésArt, editat per AdiA Edicions, que recull els poemes que els autors recitaran en escena.

La direcció escènica anirà a càrrec de Miquel Mestre i l’acompanyament musical de Joana Gomila i Laia Vallès, dos dels membres del premiat grup Folk Souvenir.

Els poetes que hi recitaran són Roser Amills, Maria Cabrera, Cäcilia Cartellieri, David Guijosa, Rodolfo Häsler, Teresa Pascual, Sebastià Perelló, Pere Perelló i Laura Torres.

Abans i després de l’actuació es podran adquirir els llibres dels autors a la paradeta que Embat Llibres tendrà al hall del teatre.

La clausura anirà a càrrec de Manolo Galán, batlle d’Artà, Bel Olid, presidenta de la l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i de M. Antònia Massanet, directora del festival.

La darrera activitat del PoésArt serà Amb nocturnitat i traïdoria, un micro obert amb la música de Som Vinils presentat per Iván Martín que acollirà la cafeteria del Teatre d’Artà. L’acte més gamberro per tancar el festival!

 

POETES: Laura Torres Bauzà

La mostra de poesia més jove que podrem veure en aquesta edició del PoésArt ve de la mà de Laura Torres Bauzà:

Laura Torres amb menys definició

Laura Torres Bauzà (Palma, 1990). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, lloc on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar “Radiografies”, a la galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), “Dolor de ser i no ser tu: desig”, a la Fundació Felicia Fuster (Barcelona, 2016), “Techno Blood” a la Sala d‘Art Jove (Barcelona, 2017) i “Wireless F(r)iccions d’adolescència” al Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori (Ca l’Isidret Edicions, 2015) o L’inhabitable (Editorial Galerada, 2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Círculo de Bellas Artes (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, de residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, 2016).

POETES: Miriam Reyes

La poeta i videocreadora Miriam Reyes serà una altra de les veus en castellà presents al festival:

Míriam Reyes

Miriam Reyes (Ourense, 1974). Poeta y videocreadora. Nació en Ourense y a los ocho años emigró con sus padres a Caracas. Estudió Letras en la Universidad Central de Venezuela y Filología Hispánica en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los libros de poesía: Espejo ne­gro (DVD, 2001), Bella durmiente (Hiperión, 2004), Desalojos (Hiperión, 2008), Yo, interior, cuerpo (Antología poética) (Argentina, 2013), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015) y Prensado en frío (Malasangre, 2016). Ha editado y traducido la antología de poesía gallega Punto de ebullición (FCE, 2015), así como a poetas gallegos, catalanes y portugueses contemporáneos. Codirige la editorial de poesía Marisma. Desde el año 2001 experimenta con la escritura audiovisual y el recital multimedia. Mantiene la página de escritura colectiva www.prensandonosenfrio.com. Su web es: www.miriamreyes.com