POETES: Sara Rivera

Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), és llicenciada en Història de l’art. Va cursar un màster en art contemporani i cultura visual al Museu Reina Sofia. Ha col·laborat a diverses revistes d’investigació amb articles sobre art i gènere, com ara Efímera, Arte y Políticas de identidad o Encrucijadas. És una de les integrants del col.lectiu poètico-feminista La Trenza. Els seus escrits, guardats a la intimitat, han començat a escoltar-se recentment a diferents escenaris i podran llegir-se a partir del proper setembre a Sarbatana, el seu primer poemari publicat per l’Editorial Borja Moll.

POETES: Pere Perelló

Pere Perelló, un dels poetes més reinvindicatius del panorama català, tampoc faltarà al PoésArt 2018:

Pere Perelló.jpg

Pere Perelló i Nomdedéu (Palma, 1974). És mestrès de casa i llicenciat en filosofia i es guanya alguns quartos fent de comunicador social.  Entre 2008 i 2015 va viure a la Ciutat de Mèxic. Ha publicat els llibres de poesia: Requiescat in Pace, amb Carles Rebassa, a Capaltard; La Llei i Poltre(s) (Premi Ciutat de Palma 2009) a Editorial Moll; Els (in)continents eufòrics, amb Jaume C. Pons  Alorda i Emili Sànchez-Rubio, a Jújube; Hypnes a El Tall; Anatema a Xicra; i Cants Llebrers a Adia. He escrit sobre cultura, llibres i política a publicacions com l’Espira, Caràcters, Tribuna Mallorca, 40putes, Ara Balears, ONGCat o Aguait. Està a punt de veure la llum la plaquette “Au ca, arruix!”, 2n Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva, a l’Editorial Fonoll. Ha fet algunes incursions en el món del teatre i la performance. Juntament amb Àngel Terrón, Jaume Munar i Emili Sànchez-Rubio ha impulsat “Fil de pua”, un projecte d’agitació poètica a la Ciutat de Mal.

POETES: Lucia Pietrelli

És el torn de presentar a la poeta d’origen italià afincada a Mallorca, Lucia Pietrelli:

lucia

Foto de Marta Huertas.

LUCIA PIETRELLI (Itàlia, 1984)

Estudià literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i ara fa cinc anys que resideix a Mallorca. Ha publicat els poemaris Fúria (Documenta Balear, 2010), Violacions (Ed. Moll, 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011), Esquelet (Pagès Editor, 2013), Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA edicions, 2013), Ortigues (AdiA edicions, 2015) i V (Cafè Central, 2016); i les novel·les Nissaga (Ed. Moll, 2013), Qui ens defensarà (Lleonard Muntaner, 2014) i Cadenes (Edicions 62, 2015), obra amb què va rebre el premi Joanot Martorell de Gandia.

Quan un riu

et surt del cor

torna prec

per les entranyes.

Quan al semen

de l’al·lot

hi reconeixes la font

i el gorg

de la vallada.

Si a la cova

de la sang

hi pouen

les mirades

i cada afluent

amb deix antic

fuig als peus

de la muntanya.

 

Si per cardar

es fa la vida,

quan em separi de tu

a la cala dels ulls

faré la morta

(d’Ortigues)

POETES DEL POÉSART: Antònia Vicens

Antònia Vicens

Antònia Vicens a la Festa de la Poesia a Sitges del 2014. Foto de Carles Arola.

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941). El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. La seva següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l’any 1967 i els seus 39º a l’ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L’univers mallorquí forneix la font d’inspiració principal per a aquests dos volums i la posterior obra narrativa, que suma un total de 17 novel·les i 3 llibres de relats. El 1977 va entrar a formar part de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999 i la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear). El 2009 va publicar el seu primer llibre de poemes Lovely (Editorial Moll), als quals han seguit Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2012) i Fred als ulls (Jardí de Samarcanda, 2015), que l’han confirmada com una de les poetes en llengua catalana més sòlida i original.