Jorra Santiago és un músic manacorí que ha format part de grups com Pujà Fasuà, Miquel Serra o Saïm. Després d’autoeditar algunes referències, llançà “Música sèria” el 2017 amb el segell Bubota. L’any 2018 edità l’EP «A Manacor» i l’any 2020, l’LP «Vellut i purpurina». S’ha dit de les seves cançons que «invoquen molts paisatges, tots ells impregnats pel pop radiant i iconoclasta» i del seu últim disc que és «una col·lecció molt pensada de cançons trempades i consistents que poua d’aquí i d’allà, amb esperit de contemporaneïtat i de deixar segell propi». En format duo, Jorra Santiago (juntament amb el multiinstrumentista Toni Llull) transita pels camins més poc freqüentats del seu repertori, tot explorant noves sonoritats amb pas decidit, però assossegat.
És hora de presentar-vos a qui ens posarà la nota musical a l’especacle del PoésArt del dissabte 24, en Marcel Pich.
Marcel Pich (1986) s’inicia en el món de la música en grups punk a mitjans dels 2000. Després, el 2009, va formar part del grup Taverners amb el qual recuperaven i adaptaven cançons populars i d’autor. Publicaren dos discs i reberen diversos premis. El 2014, en motiu del 20è aniversari de la mort de Guillem d’Efak, va fer un petit espectacle de tribut per divulgar la vida i l’obra de l’artista, fent concerts des de Perpinyà fins a Formentera. Ara, gràcies al Festival Barnasants, ha recuperar i refet l’espectacle i ha fet 4 concerts únics a Barcelona, València, Maó i l’Alguer. L’any passat va publicar, juntament amb Miquel Brunet i Guillem Simó, el disc-llibre Apoptosi; una obra gràfica i musical que parla de la crisi ecològica i social de Mallorca. Ha publicat tres poemaris.
Acabam la ronda de presentació dels poetes amb n’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, que ens permetrà conèixer també la seva vessant de poeta.
Antònia Monroig Monroig (Petra, 1993) és artista multidisciplinar i músic. La seva relació interdisciplinària amb la poesia comença amb la participació com a músic amb espectacles poèticomusicals com ‘El Triangle Isòsceles’ i ‘Codi a Nai’. Ha treballat en diferents projectes d’il·lustració a través del collage on explora visualment la poesia d’autors com Miquel Àngel Riera i Gabriel Ferrater. També ha desenvolupat la línia gràfica durant cinc anys del Festival de Poesia ‘PoèsArt’ d’Artà. L’any 2018 va guanyar el 2n premi del Certamen Manel Marí de Poesia, dins l’Art Jove, amb el llibre inèdit ‘Matèria Còsmica’.
Avui és el torn del poeta, actor, dramaturg i historiador Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984). Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat.
Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat, així com també a la història social del teatre i ha publicat els llibres La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (2009) i El conflicte social en el teatre català en el tombant de segle (1890-1909) (2016).
Com a poeta ha publicat els llibres Els Jorns (Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits, 2008), Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Thomàs, 2009), Obagues i solanes (2016) i Epigramari (2021) i ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera (2008), Joves narradors de Mallorca (2008) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011).
És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, actor i ajudant de direcció, entre d’altres Pèl al pit (Premi Bòtil, 2007), Negret de Guinea (Premi Escènica a millor muntatge musical, 2011), O (2014), De com la inèrcia condiciona la mecànica (2015) o Cabaret intimíssim (Premi ATAPIB, 2018). Al marge de la companyia esmentada, és autor de la peça de microteatre Ius primae noctis (2016), del monòleg Ones (2016) i de Cendres. Cartografia de l’exili (Premi Pare Colom, 2016). També ha treballat en la dramatúrgia de la peça de dansa Galejar (2019).
Ha format part del Grup de Recerca en Arts Escèniques (2009-2014), ha treballat com a moderador dels col·loquis del TNC (2008-2011) i ha estat director de la col·lecció de poesia La Cantàrida (2010-2015).
Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), és llicenciada en Història de l’art. Va cursar un màster en art contemporani i cultura visual al Museu Reina Sofia. Ha col·laborat a diverses revistes d’investigació amb articles sobre art i gènere, com ara Efímera, Arte y Políticas de identidad o Encrucijadas. És una de les integrants del col.lectiu poètico-feminista La Trenza. Els seus escrits, guardats a la intimitat, han començat a escoltar-se recentment a diferents escenaris i podran llegir-se a partir del proper setembre a Sarbatana, el seu primer poemari publicat per l’Editorial Borja Moll.
El primer poeta que vos presentam és el poeta, narrador, crític literari i assagista Lluís Calvo (Saragossa, 1963).
Els seus últims llibres en el terreny poètic són Fulgor (2021), L’espai profund (2020, dues edicions), Ancestral (2019), Talismà (2017, dues edicions) i Llum a l’arsenal (2017), una antologia publicada per l’editorial Lleonard Muntaner que recull trenta anys de trajectòria literària, amb més de dinou llibres publicats, entre ells Veïnatge d’hores (1987), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Al ras (2007), Col·lisions (2009), Estiula (2011), Llegat rebel (2013) i Selvàtica (2015). Ha estat antologat en més de vint publicacions nacionals i internacionals. També ha publicat quatre novel·les, l’última de les quals L’endemà de tot (2014).
En l’àmbit de l’assaig ha publicat Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016, segona edició 2018) i L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (2019, amb tres edicions) i Els llegats (2021), obres saludades per la crítica com a revulsius de l’assaig català contemporani.
Ha conreat igualment la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en obres col·lectives i revistes, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias, Jordi Fulla i Joan Ponç, entre d’altres. Ha escrit també nombrosos pròlegs i estudis literaris.
Entre els premis que ha rebut destaquen, entre d’altres, el premi Carles Riba (obtingut el 2019 pel llibre L’espai profund), els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, Amadeu Oller, Miquel de Palol, el premi de la crítica Serra d’Or i el premi Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària. D’ell Joan Triadú en digué que és “un far que marca el vint-i-u” i Vicenç Altaió n’ha asseverat que “poques vegades, a Europa, la poesia lírica havia assolit una tan alta lírica de pensament híbrid, impur”.
Aquest 2021 és l’Any Damià Huguet i des del festival PoésArt el volem recordar amb la presentació de l’antologia La pell quan plou (AdiA Edicions) i amb un recital on poetes d’ara dialogaran amb la seva obra.
L’acte estarà presentat pel seu editor, Pau Vadell, i per Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. Els poetes que recitaran poemes seus i de propis en diàleg són el també campaner Miquel Àngel Adrover, el gabellí Joan Cabalgante, la manacorina Lola Garcia i la poeta coloniera Neus Ribas Moll.
Serà a les 20h a la terrassa del Teatre d’Artà (c/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i no s’ha de reservar. Hi haurà servei de bar. Us recordem la importància de dur mascareta.
Damià Huguet (Campos, 1946-1996), Home total: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Té més d’una dotzena de llibres de poemes publicats. En destacam Cinc minuts amb tu (1973), Esquena de ganivet (1976), Els calls del manobre (1984) i Vols des d’Orly (1995). Després de la seva mort prematura, es publicà una antologia poètica a cura de Joan Mas i Vives, que el resituà dins del panorama poètic del segle XX. Deu anys després es publicà la Poesia completa (2008).
La seva obra és plena d’imatges contundents, referents a la terra, l’amor o al cinema. Autor d’una poètica singular, arrelada al seu entorn natal de Campos i enfocada al món, especialment al redol mediterrani i la lluminositat de Paris com a capital europea de referència. Marcadament cinèfil, construeix una poesia que incorpora nombrosos referents fílmics i treballa la dimensió cinematogràfica de les composicions literàries. Dins de la seva producció també hi destaca l’etapa experimental dels anys 70.
Com a activista i promotor cultural destaca per la creació de l’editorial Guaret, i les col·leccions Quaderns Campaners i La Garangola, on hi publicaren, entre d’altres, Blai Bonet, Josep Albertí, Joan Palou i Damià Pons.
El PoésArt, el festival de poesia d’Artà arriba a la seva vuitena edició amb un format reduït i íntim i adaptat a les necessitats del moment però amb la mateixa qualitat poètica i musical que s’ha buscat en les anteriors edicions.
Considerem un èxit poder realitzar aquesta edició en un any especialment difícil per la situació de pandèmia i per com aquesta està afectant amb especial intensitat a l’economia de les Balears, així com també a la cultura, un sector encara no recuperat de la crisi del 2008 i que ha vist com les cancel·lacions han estat la tònica habitual de l’any.
El festival constarà d’un únic acte que es farà el divendres 24 a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà i que constarà amb la col·laboració de la delegació de l’OCB d’Artà, reafirmant el compromís del festival amb la llengua i la cultura catalanes.
L’acte s’iniciarà a les 20:50h amb la música de l’Estol dels Xeremiers d’Artà. A continuació, l’OCB llegirà un manifest per la llengua, després es continuarà amb la inauguració del festival, amb els vídeos de la diputada Laura Borràs, assídua del festival des dels seus inicis, i de Bel Olid, de la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com de Mateu Malondra, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Presencialment, es comptarà amb Maria Pastor, directora de Cultura del Consell de Mallorca, Manolo Galán, Batlle de l’Ajuntament d’Artà, Toni Bonet, regidor de cultura i M. Antònia Massanet, directora del festival.
L’espectacle, amb direcció escènica d’Ivan Martín i visuals d’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, comptarà amb el recital de quatre poetes, tots de Mallorca en aquesta ocasió, i l’actuació musical de Clara Fiol i Joan Vallbona. Els poetes seran el guanyador de la darrera edició del Premi Pare Colom d’Inca Víctor Gayà; Rosa Maria Llabrés, poeta i traductora de Safo; Apol·lònia Serra, actriu que acaba de publicar el seu primer poemari, i Llorenç Romera, que va guanyar el Premi Joan Duch per a joves poetes el 2018 i que l’any passat ja va participar en el festival com a músic, amb el seu grup Salvatge Cor.
Hi haurà distància de seguretat i és obligatori l’ús de mascaretes i de gel higienitzant. Abans i després de l’acte es podran consumir begudes i assortits de pambolis de la Cafeteria del Teatre. Es recomana reservar taula per Whatsapp al 666322532.
Si en el PoésArt de Nit els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.
Oliva Trencada tal volta sigui l’únic projecte musical que ha editat disc a les tres regions estatals de parla catalana. A Illes Balears amb els discos “La Música de la Calma” (Fonart 2007 ) i “Lluneta del Pagès” (Fonart 2008); al Pais Valencià amb els discos “Saltamartí” (LaCasaCalba 2010) i “Perleta Negra” (LaCasaCalba 2011); i a Catalunya amb el disc “Orsai!” (Discmedi 2013).
Amb un llarg recorregut i ara iniciant una segona juventut, la proposta escènica d’Oliva Trencada no deixa indiferent a ningú. Música, Poesia, Performance i Màgia són els paràmetres que acompanyen a un projecte tan experimental com la vida mateixa.
Poetes com Maria Antònia Salvà, Joan Alcover o Joan Brossa formen part del repertori màgic d’Oliva Trencada.
Per acabar la ruta de recitals per bars i restaurants de divendres, que anomenam Batupoètica, per l’acompanyament musical que ens fa la batucada TremolArtà, tendrem una traca final de música i poesia de la mà del grup Salvatge Cor, liderat pel també poeta Llorenç Romera! Serà a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà.
Fundada a mitjan 2013 per Llorenç Romera Pericàs (guitarra, veu), completen la formació Gabriel Abrines a la guitarra, Ferran Bellver a la bateria i Pere Font al baix.
Amb una cama a la poesia impresa i l’altra a l’experimentació, l’ideari i les cançons de
SALVATGE COR cerquen el seu què en la immediatesa entre músics i públic, així com en
l’exploració de temes com la identitat, l’alteritat i la intertextualitat entre les diferents arts.
Aquest 2019, SALVATGE COR editaran mitjançant senzills el seu nou treball, anomenat
*bruixes..*. Un manifest sonor que defensa un vers propi: * * tancat dins la norma, no canvies de forma * *. Tota una declaració d’intencions a la recerca de noves vies de creativitat, idiomes i geografies.
També van ser els guanyadors del concurs Premi Art Jove de Música Contemporània 2016 de les Illes Balears i del Premi Enderrock de la Música Balear al Millor disc revelació de l’any 2018 segons la crítica.
festivalpoesart 