POETES: Tomàs Arias

Comencem presentant els poetes del PoésArt 2017 i ho fem amb Tomàs Arias, que ja ens va acompanyar en la segona edició del PoésArt.

Aquest any, a més de la biobibliografi de l’autor, us deixem un poema seu! Que el gaudiu!

Tomàs Arias.jpg

TOMÀS ARIAS (Guardiola de Berguedà, 1966)

És poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat diversos llibres de poemes, com Romanços (Cossetània, 2004, IX Premi Salvador Espriu de poesia), Odi sobre tela (LaBreu, 2011) o En fi, començo (Terrícola, 2016) i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009) o la de narrativa De tot cor (L’Albí, 2012). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). També ha participat en diversos festivals internacionals de poesia a Colòmbia, Ucraïna, El Salvador, Honduras, Mèxic i el II Latin American Poetry Festival de New York i ha estat professor del taller de poesia eròtica del Prostíbulo Poético.

Sonet

Quan el món quedarà buit,

els homes hauran marxat,

el mar s’empassi la terra

i la perboqui tot seguit,

l’aire sigui tan espès

que no deixi passar el sol

i el fred encalli la marxa

de la vida i l’empresoni,

quan la lluna ens abandoni

i els estels desapareguin,

 

jo, llavors, m’aturaré,

faré un crit, faré la bossa,

i aniré a cercar nous móns,

nous afectes, nous brogits.

 

POETES: Anna Gual

Els versos d’Anna Gual viatjaran del Penedès a Mallorca pel PoésArt.

IMG_3428

ANNA GUAL (Vilafranca del Penedès, 1986). Des del 2006 escrivia al blog No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012), blog on va ser descoberta per LaBreu Edicions. Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008). Després de l’experiència de publicar, Gual s’ha entossudit en cercar en ella mateixa els millors versos. L’any 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016). La seva obra poètica l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual. Des de fa temps troba gust en recitar els seus versos en públic. Ho fa habitualment arreu de la geografia catalana, així com a l’estranger. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals de poesia i en residències literàries a Croàcia, Sardenya, Anglaterra i Rússia. La seva poesia està traduïda al croat, francès, rus, anglès, castellà i italià.