POETES: Àngel Terrón-Homar

PA19-Terron

Àngel Terrón Homar (Palma, 1953) és doctor en Ciències Químiques i Catedràtic de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Té nombroses publicacions a revistes internacionals en el camp de la Química Inorgànica i també alguns estudis sobre la Història de la Química a les Illes Balears. Va editar la revista de poesia Blanc d’Ou (1977-78). Co-dirigí la col·lecció de poesia Tafal, editada a Palma entre 1977 i 1982, i la revista cultural universitària Poetry &Sons. Col·laborà com a lector per a la col·lecció Balenguera i ha dirigit amb Jaume Pomar la col·lecció de poesia La Sínia del Tall. El 2015 se li va atorgar el Premi Cadaquès a Quima Jaume per tota la seva obra poética.

Ha publicat els poemaris Iniciació a la Química (1ª edició Tafal, 1977, 2ª edició La Balenguera , editorial Moll, 1996),  Llibre del Mercuri (Llibres del Mall, 1982), Ternari (Llibres del Mall, 1986, Premi de Poesia Josep M López-Picó), De Bell Nou ( Jardins de Samarcanda, Eumo, 1993), Geometria Descriptiva (L’Ossa Menor, Proa, 1999), Sons Nets, (La Balenguera, editorial Moll, 2004), À mon seul désir (El Tall, 2007), Els Noms del Cervell (Ensiola, 2013), Draft Art (Edicions 6A, 2015), un llibre d’artista amb litografies d’Albert Pinya en edició limitada, El llibre del Mercuri (1975-1985) (Lleonard Muntaner editor, 2019), que inclou els tres primers llibres revisats amb un pròleg de J.Pons Alodca.

S’han publicat també tres antologies de la seva obra: Al·lotropies (col. Poesia de Paper, UIB, 1996), Paraula de Poeta (Govern de les Illes Balears, 2002), Art Breu (Edicions del Salobre, 2008). La seva obra apareix també a les antologies col·lectives Poetarium (Institut Ramon Llull, 2009), que inclou a 33 poetes catalans vius, amb poemes recitats, traduccions i entrevista. O la més recent Paraula Encesa (2012) de P.Ballart i Jordi Julià. Els seu poemes s’han traduït a la major part de les llengues europees (anglès, alemany, francès,..) i, curisosament, també al hindi.

 

Mostra de poemes:

 

DICTAT

 

                                A Margalida Pons

 

Bell no vol dir habitable.

Gradient dolç oposat al salobre.

No hi ha senderes: els camins són nafres.

Volen ocells, escultures es fonen.

Menja’t la rata, desmembra-li el cos.

Festa de sang, flam o fluorescència.

Compassió amb tu de la natura.

Quan finirà l’ardor dels camps?

La cendra brufa els teus ulls com la sosa.

Tot ho il·lumina la flama del sodi.

Unglots ferrats esquerden basses d’aigua.

Però rosers, acants, llorers s’eleven,

Desplacen l’aire del serf lloc oval.

Cera metàl·lica, granalla, plasma.

 

CÈSAR RETORNA DE LES GÀL·LIES

 

No tinc por d’ésser déu:

tinc por de parlar amb els homes.

Em commou guiar-los en esbart

a descloure les sedes de l’aigua.

Emperò m’esvera esguardar-los

cercant pastura per als seus cavalls

quan porten fembres a les tendes,

o tumultuosos es donen entre ells,

o bé si nafrats per la vellesa engendren fills.

Qui entendrà el meu esguard?

No ferro sinó gebre esquinçarà la jove pell.

 

BEU SANG

 

A Miquel Barceló Artigues

 

No buidaràs els ulls a la serp,

ni el nacre de les mans

arrabassarà cap de les lluents escates,

ni el teu esguard resseguirà

el solc que bada entre la fullaraca.

Sols la llum del verí et despertarà:

esdevindràs pedra viva a les sementeres de la natura,

sentiràs com crema el foc dels ferments,

com els rostolls, els fruits, els animals

esdevenen podridura.

Esglaiat, emmudirà l’ocell marí del teu cor.

 

POETES: Joan Perelló

En Joan Perelló no ens va poder acompanyar en el PoésArt 2017 però no hi faltarà aquest 2017!joanperello2015 (2)

JOAN PERELLÓ (Campos, 1943)

Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària. Va ser un dels fundadors i col·laboradors de la revista de literatura Domini Fosc, en la mateixa època publica el poemari “És massa difícil”, dins el volum col·lectiu Temptant l’equilibri (1973). Durant el mateix 1973 apareix, a la col·lecció Balenguera, el seu primer aplec de poemes, Sempre trobaré algun dolor, i dos anys més tard és guardonat amb el Premi Andreu Roig de poesia a la Festa de les Lletres de Campos per un recull dedicat íntegrament al poema en prosa, Baf de llavis (1976). Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d’ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d’Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció Els llibres de l’Óssa Menor, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció La rosa encofrada, el poemari A recer (2009). Continua amb el recull Inventari d’omissions (2011), i dos anys més tard apareix el primer llibre de narrativa que titula L’error o la vida. El 2014 publica el recull de poesia La casa del vespre, i el 2015, L’atles deshabitat. L’any 2015 és guardonat amb el Premi Pare Colom de narrativa d’Inca, per Música de la indiferència, novel·la sobre la soledat i la dificultat del procés creatiu. El 2016 Joan Perelló és guardonat amb el 18è premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el recull El mapa de l’infinit i aquest 2017 ha aparegut l’antologia poètica Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016).

 

I la poesia? Calc un silenci erudit per emmudir la fosca quan alèn la saliva i escric tremolant abecedaris de crepuscle.

POETES: Pere Joan Martorell

Pere Joan Martorell és un altre dels poetes de la primera edició que repeteix en aquesta cinquena!

ASS090913001

PERE JOAN MARTORELL (Lloseta, 1972)

 

És psicòleg i també ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural. Ha publicat, entre d’altres, els llibres de poesia: Del record contra el temps (1995, Premi Llorenç Moyà), Via Crucis (1996), La veu del silenci (1996), Curs de matèria reservada (1997, Premi Martí Dot), La tardor de l’ombra (1997), Llibre d’Eros (1998, Premi de Poesia de la U.I.B.), Breviari de la cendra (2001), Llibre de cera (2005, Premi Viola d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona), Dansa nocturna (2007, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma), Aquest Cor (2012, Premi Mallorca) i Mitologia (2017). Poemes seus han aparegut a les antologies Després del silenci (2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (2001) i recollits en altres llibres traduïts a l’anglès, al francès, al romanès… També ha publicat contes en volums col·lectius per haver obtingut diversos premis de narrativa i és autor dels llibres de narracions Art de trobar veritat (2002) i Vides errants (2013) i de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006, Premi  Alexandre Ballester) i Llibre de les revelacions (2007). Va ser membre fundador de Edicions del Salobre.També escriu sobre art i fa crítica literària al diari Última Hora.

 

PARADÍS

I diran els nostres noms com qui conta

llegendes als infants, com el saurí

que invoca la pell de l’aigua i guanya

el joc a l’aridesa de l’amagatall. I clamaran

al cel amb la remor

d’una trencadissa de vidres contra l’envelat

altíssim, inexpugnable,

de la llum fosa. I cantaran entorn d’una gran foguera,

ebris de sal i fum, ballant en cercle sobre l’arena freda,

esperant de l’obscur, amb els braços oberts,

la fruita prohibida, la carn espinosa…

I encara tendran temps de cridar,

cecs i sagrats, paraules mai dites, verbs balmats,

precs inútils talment aquells resos avials…

I potser serà llavors quan tu i jo, sí!, cop en sec,

trencarem el silenci i ens aixecarem

de les tombes per salvar la distància

dels nostres ceptres enterrats

després de tantes creus larvades,

després de tants orgasmes furtius…

I serà el primer dia del nou paradís quan la tarda…

De Mitologia (2017)

 

POETES: Miquel Mestre, Carme Sánchez i Antònia Tur

I avui és el torn dels autors locals del PoésArt: Miquel Mestre, Carme Sánchez i Antònia Tur, que ja coneixeu d’altres edicions del PoésArt:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

MIQUEL MESTRE (Artà, 1951) és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. En poesia ha publicat: Silencis (Premi Ciutat de Manacor, 1974); Llunari (Premi Sant Jordi de Poesia, Barcelona, 1975); Ningú (1978); Arbre de mar (1979); Amnèsia (1986); Escriptures de ningú (1988); Quaranta de febre (1993); Espai silent (1998); El carnaval dels animals (2000); El foc del glaç (Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, 2000); Llibre d’Aubarca (2002); Capaltard a Son Curt (2003); Ferros i mots (2004); El ventre de les marees (amb Lluís Maicas, 2005); Ferroscriptures (2005); Humana ment (2007); Suite Madrid (2010); L’hivern encès (2011) ,Eros i la pluja (2012), Migia d’agost al Talaiot (2014) i Eros i la pluja (Lleonard Muntaner, 2016). És, també, autor de narrativa, amb les següents obres: Cos de dona (Novel·la finalista Premi Miquel Àngel Riera, 1997); Àngela (amb Lluís Maicas, 1998) i La taronja de Proust (1999). Com a rapsode, ha fet recitals arreu de Mallorca, Catalunya, el País Valencià, Madrid i Nova York (N.Y. City University) i ha participat al cicle Veus Paral·leles, organitzat per l’Institució de les Lletres Catalanes.

foto llibre2 - Còpia

Antònia Tur (Palma de Mallorca, 1958). S’ha dedicat a la docència i ha treballat en diversos àmbits pedagògics, destacant l’organització i la direcció escolar tant com la part emocional-conductual com l’ensenyament de la lectoescriptura. És coautora del llibre “Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola” (Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes com Bellpuig, i coordina  la revista escolar “S’Auba.com” des de l’any 2000. Com a autora literària ha estrenat les comèdies “S’Embut” (Artà 2009) i “Què tenim avui?” (2010), les obres de teatre infantil  “Na Jerònia i la llata” (Capdepera 2005), “Cinc Cèntims d’història” (Capdepera 2007) i “La bona opció” (Capdepera 2009) amb un caire lúdico-didàctic. També és autora de la novel·la “Llúcia enlluernada” (2010). Sense la seva relació primerenca i continuada al llarg del temps amb la poesia, no hagués escrit ni obres de teatre ni novel·la. La poesia forma part de la seva narrativa i dels diàlegs dels personatges de les seves obres teatrals. Actualment està preparant un poemari de propera publicació.

Carme Sánchez

Carme Sánchez (Palma, 1937) es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà.

POETES DEL POÉSART: Hilari de Cara

Hilari de Cara

Hilari de Cara i Casaleiz (Melilla, 9 de juliol de 1945) és poeta, professor de literatura i gestor cultural. Doctor en Filologia Catalana, ha treballat com a professor de literatura a l’Institut d’Ensenyament Secundari Mossèn Alcover de Manacor. De la seva carrera professional destaca la tesi doctoral sobre l’obra de Quim Monzó. Combina la seva tasca de docent amb la col·laboració a revistes i publicacions periòdiques com Revista de Badalona, Diari de Mallorca, Diari de Balears, El Carrer dels Arbres, Manacor i 7 Setmanari (Manacor), en les quals ha utilitzat sovint diversos pseudònims, com Hilari Bogbinder, Capità Spolding, Fred Astaire o Fred. Ha estat director de la col·lecció Varoic de narrativa de Documenta Balear. Des de l’any del seu debut, el 1969, ha publicat dos llibres de narrativa i més de deu llibres de poesia: L’espai del senglar (Tià de Sa Real, 1985), Quaderns d’es Llombards (El Turó, 1992), Bolero (Quaderns Crema, 1998), Poemes (1985-1991) (El Turó, 1998), Absalom (Premi Cavall Cer-Josep Maria Llompart, El Gall, 2006), Postals de cendres (Premi Pollença de poesia i Premi de la Crítica Serra d’Or, El Gall, 2008), Via Bàltica (Denes, 2012), Nunc (Premi Vidal i Tomàs, Moll, 2012), Carrer d’Artà (Premi Pare Colom de poesia, Lleonard Muntaner, 2014), Refraccions (Premi Carles Riba, Meteora, 2015).

POETES DEL POÉSART: Antònia Vicens

Antònia Vicens

Antònia Vicens a la Festa de la Poesia a Sitges del 2014. Foto de Carles Arola.

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941). El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. La seva següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l’any 1967 i els seus 39º a l’ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L’univers mallorquí forneix la font d’inspiració principal per a aquests dos volums i la posterior obra narrativa, que suma un total de 17 novel·les i 3 llibres de relats. El 1977 va entrar a formar part de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999 i la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear). El 2009 va publicar el seu primer llibre de poemes Lovely (Editorial Moll), als quals han seguit Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2012) i Fred als ulls (Jardí de Samarcanda, 2015), que l’han confirmada com una de les poetes en llengua catalana més sòlida i original.