El 2020 també hi ha PoésArt!

El PoésArt, el festival de poesia d’Artà arriba a la seva vuitena edició amb un format reduït i íntim i adaptat a les necessitats del moment però amb la mateixa qualitat poètica i musical que s’ha buscat en les anteriors edicions.

Considerem un èxit poder realitzar aquesta edició en un any especialment difícil per la situació de pandèmia i per com aquesta està afectant amb especial intensitat a l’economia de les Balears, així com també a la cultura, un sector encara no recuperat de la crisi del 2008 i que ha vist com les cancel·lacions han estat la tònica habitual de l’any.

El festival constarà d’un únic acte que es farà el divendres 24 a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà i que constarà amb la col·laboració de la delegació de l’OCB d’Artà, reafirmant el compromís del festival amb la llengua i la cultura catalanes.

L’acte s’iniciarà a les 20:50h amb la música de l’Estol dels Xeremiers d’Artà. A continuació, l’OCB llegirà un manifest per la llengua, després es continuarà amb la inauguració del festival, amb els vídeos de la diputada Laura Borràs, assídua del festival des dels seus inicis, i de Bel Olid, de la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com de Mateu Malondra, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Presencialment, es comptarà amb Maria Pastor, directora de Cultura del Consell de Mallorca, Manolo Galán, Batlle de l’Ajuntament d’Artà, Toni Bonet, regidor de cultura i M. Antònia Massanet, directora del festival.

L’espectacle, amb direcció escènica d’Ivan Martín i visuals d’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, comptarà amb el recital de quatre poetes, tots de Mallorca en aquesta ocasió, i l’actuació musical de Clara Fiol i Joan Vallbona. Els poetes seran el guanyador de la darrera edició del Premi Pare Colom d’Inca Víctor Gayà; Rosa Maria Llabrés, poeta i traductora de Safo; Apol·lònia Serra, actriu que acaba de publicar el seu primer poemari, i Llorenç Romera, que va guanyar el Premi Joan Duch per a joves poetes el 2018 i que l’any passat ja va participar en el festival com a músic, amb el seu grup Salvatge Cor.

Hi haurà distància de seguretat i és obligatori l’ús de mascaretes i de gel higienitzant. Abans i després de l’acte es podran consumir begudes i assortits de pambolis de la Cafeteria del Teatre. Es recomana reservar taula per Whatsapp al 666322532.

Músics: Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer)

PA19-Oliva Trencada

Si en el PoésArt de Nit  els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.

Oliva Trencada tal volta sigui l’únic projecte musical que ha editat disc a les tres regions estatals de parla catalana. A Illes Balears amb els discos “La Música de la Calma” (Fonart 2007 ) i “Lluneta del Pagès” (Fonart 2008); al Pais Valencià amb els discos “Saltamartí” (LaCasaCalba 2010) i “Perleta Negra” (LaCasaCalba 2011); i a Catalunya amb el disc “Orsai!” (Discmedi 2013).
Amb un llarg recorregut i ara iniciant una segona juventut, la proposta escènica d’Oliva Trencada no deixa indiferent a ningú. Música, Poesia, Performance i Màgia són els paràmetres que acompanyen a un projecte tan experimental com la vida mateixa.
Poetes com Maria Antònia Salvà, Joan Alcover o Joan Brossa formen part del repertori màgic d’Oliva Trencada.

MÚSICS: Salvatge Cor

PA19-Salvatge cor

Per acabar la ruta de recitals per bars i restaurants de divendres, que anomenam Batupoètica, per l’acompanyament musical que ens fa la batucada TremolArtà, tendrem una traca final de música i poesia de la mà del grup Salvatge Cor, liderat pel també poeta Llorenç Romera! Serà a les 21h a la terrassa del Teatre d’Artà.

Fundada a mitjan 2013 per Llorenç Romera Pericàs (guitarra, veu), completen la formació Gabriel Abrines a la guitarra, Ferran Bellver a la bateria i Pere Font al baix.

Amb una cama a la poesia impresa i l’altra a l’experimentació, l’ideari i les cançons de
SALVATGE COR cerquen el seu què en la immediatesa entre músics i públic, així com en
l’exploració de temes com la identitat, l’alteritat i la intertextualitat entre les diferents arts.

Aquest 2019, SALVATGE COR editaran mitjançant senzills el seu nou treball, anomenat
*bruixes..*. Un manifest sonor que defensa un vers propi: * * tancat dins la norma, no canvies de forma * *. Tota una declaració d’intencions a la recerca de noves vies de creativitat, idiomes i geografies.

També van ser els guanyadors del concurs Premi Art Jove de Música Contemporània 2016 de les Illes Balears i del Premi Enderrock de la Música Balear al Millor disc revelació de l’any 2018 segons la crítica.

MÚSICS: Isaac Turienzo

PA19-Turienzo

Per la inauguració del PoésArt comptarem amb la inestimable participació d’Isaac Turienzo, un pianista asturià de prestigi internacional que oferirà un petit concert-homenatge a qui va ser el seu mestre: Tete Montoliu.

Isaac Turienzo és compositor, pianista, teclista i arreglista format a la Rockschool de Londres. Ha fundat els grups musicals ‘Isaac Turienzo Trío’, ‘Isaac Turienzo Trío Ibérico’ i ‘New Steps Jazz Quartet’. El 1992 va enregistrar el primer disc de jazz editat a Astúries amb temes asturians: ‘Made in Asturies’. És intèrpret de bebop, latin, blues, flamenc, world music, música popular i urbana brasileña, cubana, argentina, francesa i portuguesa.

Ha publicat els següents discos: ‘Made in Asturies’ (1992), ‘Punto y Seguido’ (1996),‘Con Ángel’ (1999), ‘Euro Jazz 2002’ (enregistrat en directe a Atenes, 2002), ‘El alimento de los Dioses’ (enregistrat a Moscú, 2004) i ‘Jazz de Raíz’ (2006), a més de col·laborar en enregistraments de nombrosos músics nacionals i estrangers.

També és un reptutat compositor de música per a llargmetratges, entre ells ‘El último invierno’; curtmetrajes -‘La cara del diablo’, ‘Balada para Tete’, y ‘Convergentes’, entre otros-; documentals -‘Danny Daniel’-, i sintonies per a programes de televisió i ràdio.

Ha fet concerts per tota Espanya i arreu d’Europa, Àfrica, Àsia i Estats Units, en els quals ha rebut grans crítiques, i ha compartit escenari amb músics de la talla de Jerry González, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jorge Pardo, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Getachew Mekuria, Miguel Ángel Chastang, Javier Vargas, Tino di Geraldo, Carlos Carli, Antonio Serrano, Duquende, Rebecca Parris o Michelle McCai, entre d’altres.

També ha estat mereixedor de diversos guardons, entre ells ha estat Finalista Nacional de Jazz per a joves intèrprets d’Eivissa, el 2n Premi Nacional Institut de la Juventut, i diversos premis AMAS: el 2018 el va rebre a la Trajectòria, el 2016 a la millor banda sonora pel curtmetratge ‘La cara del diablo’ i el 2006 al millor teclista asturià. A més és un reconegut docent i conferenciant.

És un plaer i un honor que participi en aquesta edició del PoésArt.

POETES: Carme Sánchez

PA19-Sánchez

Com a poeta local, en aquesta edició del PoésArt comptam amb la participació de la coloniera Carme Sánchez.

Carme Sánchez (Palma, 1937). Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis de poesía y un de relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ultimament ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el titol “Unos pasos del camino” i està preparant  un nou poemari.

 

POETES: Begonya Pozo

PA19-Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Cati COll

PA19-Coll

Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.

Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes

poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.

 

Mostra de poemes:

 

Teranyina

                         “Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
                          l’aranya ha pres altre cop el casal.”
                                                      Maria-Mercè Marçal

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria.

Ens coneguérem un dimarts.

 

Qui diria que amb el temps

 

-impalpable-

una orgia de

 

minúsculs,

invisibles i

fràgils angles

contraposats anirien

decorant aquests racons.

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria:

estratègia i simfonia

un tant macabra,

imperceptible.

 

Jo ja em sé

i tu ja em saps

tan feble com el fil

tenaç

que allí m’espera.

 

Així m’hi acosto,

convençuda, i

amb els braços

oberts

el beso,

 

car

el teu record

a contrallum

 

fa la trampa més bella.

 

 

BUMERANG

 

Les paraules són les bales

esperant a la recambra

d’un maldestre pistoler.

 

Apunta’m.

 

Dispara’t.

 

 

involució en mi menor

 

“Val més qualque

cosa que no res”

(Llegit a un sobre de sucre)

 

De no ésser res

a ser no-res:

 

així la forma

més terrible

d’existència,

 

passats pel turmix

el plural

i la potència:

 

la no-present

(sóc?)

en

essència

 

 

POETES: Bartomeu Crespí

PA19-Crespí

Bartomeu Crespí va néixer a Pòrtol un dia 9 de novembre de l’any 1994. Des d’aleshores s’ha dedicat a consumir l’oxigen que li pertoca per a subsistir. És graduat en filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i estudiant de filologia catalana a la mateixa institució. Ha participat a nombroses torrades microfòniques –altrament dit recitals de poesia– arreu de Mallorca, i ha estat membre del projecte Convé anar a carregar l’ànima, juntament amb Víctor Leiva, Antoni Artigues i Miquel Àngel Adrover. Ha publicat el poemari Baixes freqüències en el llibre Tetràgon d’exilis (Els llums, 2015).

 

Mostra de poemes:

 

EL GARGALL

Com l’abella segrega la mel
com l’aranya teixeix la mentida
com la dent mossega la carn
com l’ungla la pell rapinya
com la corba fa l’esfera
com el goig fa la cantera
així la boca del camioner
escup a la carretera.

 

INVECTIVA

Boca aboca parla
parla fluix i calla
calla fort i digues
què és perdre la parla
què és trobar la perla
què és habitar l’Altre
si és que ets tu l’experta.

 

ENUMERACIÓ

Primer vers
segon vers
ja som tres els qui ensumam la merda
el quart du les butxaques plenes
i s’endú els quartos a la quinta forca
fa sol a les sis
set sacraments són els que ens resguarden
de les vuit hores de treball
a les nou del matí cada dia
me cagon déu.

POETES: Sònia Moll

PA19-Moll

Sònia Moll Gamboa és poeta i professora d’adults. Ha cocreat els espectacles poeticomusicals Carta Blanca (amb la pianista Calra Peya), Rere l’esquerda (amb el cantautor i novel·lista Alessio Arena) i Gàbies (amb la cantant Lidia Uve). Ha publicat dos llibres de poesia: Nun si male nunc (Premi Sant Celoni 2007, Viena Edicions) i I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo, traduït al castellà en versió bilingüe per Godall Edicions) i un de narrativa poètica: Creixen malgrat tot les tulipes (Premi Benissa 2012, Viena Edicions). El seu últim llibre, Beneïda sigui la serp (Godall Edicions, 2018), és un recull de 44 articles publicats a La Directa.

 

Mostra de poemes:

 

invisibilitats

 

Si la beso

el desig torna a créixer

com les extremitats d’una estrella de mar

i m’oblido que morirem qualsevol dia

i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.

El que escrius potser et fa eterna

però el que vius t’ho emportes dins d’un sac

per on treuen el cap fades i monstres

i no se n’assabentarà mai ningú.

 

Morirem

i potser ens ploraran els gossos

que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades

d’amagat i del revés

i sense seny

i sense casa.

El que no dius sí que existeix

–t’existeix endins

com una pedra negra

que tu mateixa t’has nuat al turmell.

(inèdit)

 

Desafinada

 

em vas dir que l’amor ens desafina

com un piano vell

 

toco les tecles

amb guants de llana sense dits

 

a estones perdo el ritme

i se’m talla la pell ran de les ungles

 

desafino sovint

 

estimo

encara

 

De I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo 2014).

 

 

 

un lloc

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

La llitera de dalt al dormitori del fons,

al costat del lavabo.

La cadira,

a taula,

davant de la del pare

per escoltar-li els versos i aprendre’ls de memòria

per si així se li feia més fàcil estimar-me.

El tamboret d’un piano de tecles marronoses

que mai no vaig aprendre de tocar,

i el llindar d’una cuina

des d’on mirava feinejar la mare

i li contava coses.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

El capçal moribund d’aquell avi xilè

que es va deixar un pulmó dins les calderes

d’un balener tronat

–quan era un cabro chico,

a Chiloé només hi havia papas

per menjar

i els germans se li morien

de dos en dos,

com els brots malalts de podridura.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

Abans que la mare morís i ens oblidés el nom

abans que els germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir

cases

pròpies

 

i es despengés un nom

de la branca i de l’arbre

 

que ja no tindria casa

ni tamboret ni llitera

ni llindar ni cadira

ni capçal

ni mare.

(inèdit)

 

 

POETES: Àngel Terrón-Homar

PA19-Terron

Àngel Terrón Homar (Palma, 1953) és doctor en Ciències Químiques i Catedràtic de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Té nombroses publicacions a revistes internacionals en el camp de la Química Inorgànica i també alguns estudis sobre la Història de la Química a les Illes Balears. Va editar la revista de poesia Blanc d’Ou (1977-78). Co-dirigí la col·lecció de poesia Tafal, editada a Palma entre 1977 i 1982, i la revista cultural universitària Poetry &Sons. Col·laborà com a lector per a la col·lecció Balenguera i ha dirigit amb Jaume Pomar la col·lecció de poesia La Sínia del Tall. El 2015 se li va atorgar el Premi Cadaquès a Quima Jaume per tota la seva obra poética.

Ha publicat els poemaris Iniciació a la Química (1ª edició Tafal, 1977, 2ª edició La Balenguera , editorial Moll, 1996),  Llibre del Mercuri (Llibres del Mall, 1982), Ternari (Llibres del Mall, 1986, Premi de Poesia Josep M López-Picó), De Bell Nou ( Jardins de Samarcanda, Eumo, 1993), Geometria Descriptiva (L’Ossa Menor, Proa, 1999), Sons Nets, (La Balenguera, editorial Moll, 2004), À mon seul désir (El Tall, 2007), Els Noms del Cervell (Ensiola, 2013), Draft Art (Edicions 6A, 2015), un llibre d’artista amb litografies d’Albert Pinya en edició limitada, El llibre del Mercuri (1975-1985) (Lleonard Muntaner editor, 2019), que inclou els tres primers llibres revisats amb un pròleg de J.Pons Alodca.

S’han publicat també tres antologies de la seva obra: Al·lotropies (col. Poesia de Paper, UIB, 1996), Paraula de Poeta (Govern de les Illes Balears, 2002), Art Breu (Edicions del Salobre, 2008). La seva obra apareix també a les antologies col·lectives Poetarium (Institut Ramon Llull, 2009), que inclou a 33 poetes catalans vius, amb poemes recitats, traduccions i entrevista. O la més recent Paraula Encesa (2012) de P.Ballart i Jordi Julià. Els seu poemes s’han traduït a la major part de les llengues europees (anglès, alemany, francès,..) i, curisosament, també al hindi.

 

Mostra de poemes:

 

DICTAT

 

                                A Margalida Pons

 

Bell no vol dir habitable.

Gradient dolç oposat al salobre.

No hi ha senderes: els camins són nafres.

Volen ocells, escultures es fonen.

Menja’t la rata, desmembra-li el cos.

Festa de sang, flam o fluorescència.

Compassió amb tu de la natura.

Quan finirà l’ardor dels camps?

La cendra brufa els teus ulls com la sosa.

Tot ho il·lumina la flama del sodi.

Unglots ferrats esquerden basses d’aigua.

Però rosers, acants, llorers s’eleven,

Desplacen l’aire del serf lloc oval.

Cera metàl·lica, granalla, plasma.

 

CÈSAR RETORNA DE LES GÀL·LIES

 

No tinc por d’ésser déu:

tinc por de parlar amb els homes.

Em commou guiar-los en esbart

a descloure les sedes de l’aigua.

Emperò m’esvera esguardar-los

cercant pastura per als seus cavalls

quan porten fembres a les tendes,

o tumultuosos es donen entre ells,

o bé si nafrats per la vellesa engendren fills.

Qui entendrà el meu esguard?

No ferro sinó gebre esquinçarà la jove pell.

 

BEU SANG

 

A Miquel Barceló Artigues

 

No buidaràs els ulls a la serp,

ni el nacre de les mans

arrabassarà cap de les lluents escates,

ni el teu esguard resseguirà

el solc que bada entre la fullaraca.

Sols la llum del verí et despertarà:

esdevindràs pedra viva a les sementeres de la natura,

sentiràs com crema el foc dels ferments,

com els rostolls, els fruits, els animals

esdevenen podridura.

Esglaiat, emmudirà l’ocell marí del teu cor.