MÚSICS: Isaac Turienzo

PA19-Turienzo

Per la inauguració del PoésArt comptarem amb la inestimable participació d’Isaac Turienzo, un pianista asturià de prestigi internacional que oferirà un petit concert-homenatge a qui va ser el seu mestre: Tete Montoliu.

Isaac Turienzo és compositor, pianista, teclista i arreglista format a la Rockschool de Londres. Ha fundat els grups musicals ‘Isaac Turienzo Trío’, ‘Isaac Turienzo Trío Ibérico’ i ‘New Steps Jazz Quartet’. El 1992 va enregistrar el primer disc de jazz editat a Astúries amb temes asturians: ‘Made in Asturies’. És intèrpret de bebop, latin, blues, flamenc, world music, música popular i urbana brasileña, cubana, argentina, francesa i portuguesa.

Ha publicat els següents discos: ‘Made in Asturies’ (1992), ‘Punto y Seguido’ (1996),‘Con Ángel’ (1999), ‘Euro Jazz 2002’ (enregistrat en directe a Atenes, 2002), ‘El alimento de los Dioses’ (enregistrat a Moscú, 2004) i ‘Jazz de Raíz’ (2006), a més de col·laborar en enregistraments de nombrosos músics nacionals i estrangers.

També és un reptutat compositor de música per a llargmetratges, entre ells ‘El último invierno’; curtmetrajes -‘La cara del diablo’, ‘Balada para Tete’, y ‘Convergentes’, entre otros-; documentals -‘Danny Daniel’-, i sintonies per a programes de televisió i ràdio.

Ha fet concerts per tota Espanya i arreu d’Europa, Àfrica, Àsia i Estats Units, en els quals ha rebut grans crítiques, i ha compartit escenari amb músics de la talla de Jerry González, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jorge Pardo, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Getachew Mekuria, Miguel Ángel Chastang, Javier Vargas, Tino di Geraldo, Carlos Carli, Antonio Serrano, Duquende, Rebecca Parris o Michelle McCai, entre d’altres.

També ha estat mereixedor de diversos guardons, entre ells ha estat Finalista Nacional de Jazz per a joves intèrprets d’Eivissa, el 2n Premi Nacional Institut de la Juventut, i diversos premis AMAS: el 2018 el va rebre a la Trajectòria, el 2016 a la millor banda sonora pel curtmetratge ‘La cara del diablo’ i el 2006 al millor teclista asturià. A més és un reconegut docent i conferenciant.

És un plaer i un honor que participi en aquesta edició del PoésArt.

POETES: Bartomeu Crespí

PA19-Crespí

Bartomeu Crespí va néixer a Pòrtol un dia 9 de novembre de l’any 1994. Des d’aleshores s’ha dedicat a consumir l’oxigen que li pertoca per a subsistir. És graduat en filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i estudiant de filologia catalana a la mateixa institució. Ha participat a nombroses torrades microfòniques –altrament dit recitals de poesia– arreu de Mallorca, i ha estat membre del projecte Convé anar a carregar l’ànima, juntament amb Víctor Leiva, Antoni Artigues i Miquel Àngel Adrover. Ha publicat el poemari Baixes freqüències en el llibre Tetràgon d’exilis (Els llums, 2015).

 

Mostra de poemes:

 

EL GARGALL

Com l’abella segrega la mel
com l’aranya teixeix la mentida
com la dent mossega la carn
com l’ungla la pell rapinya
com la corba fa l’esfera
com el goig fa la cantera
així la boca del camioner
escup a la carretera.

 

INVECTIVA

Boca aboca parla
parla fluix i calla
calla fort i digues
què és perdre la parla
què és trobar la perla
què és habitar l’Altre
si és que ets tu l’experta.

 

ENUMERACIÓ

Primer vers
segon vers
ja som tres els qui ensumam la merda
el quart du les butxaques plenes
i s’endú els quartos a la quinta forca
fa sol a les sis
set sacraments són els que ens resguarden
de les vuit hores de treball
a les nou del matí cada dia
me cagon déu.

POETES: Miquel Àngel Adrover

PA19-Adrover

El primer poeta que vos presentam és també un dels més joves: Miquel Àngel Adrover.

Miquel Àngel Adrover va badar els ulls la tardor de 1994 a la vila de Campos. Sempre s’ha vist impactat ferm per les paraules i per la capacitat humana de convertir-les en art; per això comença de ben petit a escriure i més endavant, l’any 2012, entra a formar part de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, i a més d’anar improvisant pel món ha rebut un parell de premis de glosa escrita, com els de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017 i el premi Josep Vivó a Menorca l’any 2018. També participa en els recitals poètics de Peixos dins el rostoll i de Convé anar a carregar l’ànima. Aquest 2019 ha publicat el seu primer poemari Ara he vist passar una mèrlera amb Adia Edicions.

I aquí una mostra dels seus poemes:

 

AUTORRETRAT O SELFIE

 

Heu vist bassals d’agost, d’aquests tan tèrbols?

com els del meu carrer si val l’exemple.

Si els mir de ben a prop hi veig uns ulls

que fa vint-i-quatre anys que miren ploure,

un trau en una cella

i un nas que sap l’aroma d’altres pluges

em sembla que apareix damunt la llosca

que algú va tirar enterra abans de l’aigua.

Ni llavis de callar ni dents que estrenyen

s’hi volen reflectir, sols s’hi revela

la llengua en la qual som perquè existesc.

 

Quan l’ombra de les boires s’endavalli

a cent cercles concèntrics per minut,

llavors el bassiot de terra roja

dirà les fesomies d’un al·lot

que seu, desconegut, davant ca nostra.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

TOSES DESPRÉS DE DAMIÀ HUGUET

A Jofre Palau i a Miquel Estelrich, Pagès

El juny que se trascola entre uralites

regolfa a les parets del sestador.

Paparres. Mosques. Polls.

Homes d’un temps

amb veu d’avui i crits de polseguera.

La suor regalima rogenca a l’espinada

i el call vermell es fon en bels d’ovella.

-Xaia, que busques pastor?

A les toses de Morell

vàrem tondre na Joana

i n’hi tallàrem de llana

cada estidorada un vell.

“Engospa’l per darrere i fes-li la traveta

i ferma-li els potons que no te fugi.”

Les màquines en marxa tot ho tallen.

Els ulls de por s’han fos entre dos calls.

Un vell dins una saca.

Ningú en dona un velló d’aquest jornal.

Un ou nial rebenta i feim el sord.

La llana se podreix.

D’Ara he vist passar una mèrlera (AdiA Edicions, 2019)

 

 

PRIMAVERA

 

He vist la flor de l’escanya-rossins

badar-se en un cendrer  sadoll de llosques

amb set de nicotina i peus de pedra.

Aquesta set, un clam de mort en vida

que fa que les arrels neixin més fondes

per abastar la mort amb més potència.

Potser és que ahir va ploure cendra o bé

la llavor de l’asèpsia

se’n toca un ou de tot

i neix allà on li dicten

les ganes d’existir.

 

També un cotxet color de rosa al fons

d’aquesta paperera de la plaça

on juguen els gitanos

que juguen a ser ells i en castellà

estrictament tot sols, amb ells mateixos

i els crits que adés i ara els fa sa mare

si és hora de dinar, que és quan se’n tornen

amb una corredissa

i foc a les sabates

i al cul que seu de punta a la cadira.

 

He vist dues al·lotes de quinze anys,

top negre i shorts texans,

amb un redbull de marca no t’hi fixis

volar pels gronxadors

tot explicant-se somnis i desitjos

quan un al·lot amb cresta les mirava

capolant marihuana ,

amb el desig als ulls, mentre amb les mans

embolicava el temps

d’esbarjo de la tarda.

 

He vist els primers vells d’enguany sortir

a prendre el temps, la fresca de la vida

que s’escolava lenta

mentre les jovenetes s’engronsaven

davall les cataractes entelades,

i he vist algunes dones que eren mares

de casa bona i família del poble

mirar la feta amb un menyspreu de poble

i els nins amb la cordeta

de dur-los perquè els toqui un poquet d’aire

quan ve, talment avui, la primavera.

(INÈDIT)