POETES: Antònia Monroig

Acabam la ronda de presentació dels poetes amb n’Antònia Monroig, dissenyadora gràfica del festival, que ens permetrà conèixer també la seva vessant de poeta.

Antònia Monroig Monroig (Petra, 1993) és artista multidisciplinar i músic. La seva relació interdisciplinària amb la poesia comença amb la participació com a músic amb espectacles poèticomusicals com ‘El Triangle Isòsceles’ i ‘Codi a Nai’. Ha treballat en diferents projectes d’il·lustració a través del collage on explora visualment la poesia d’autors com Miquel Àngel Riera i Gabriel Ferrater. També ha desenvolupat la línia gràfica durant cinc anys del Festival de Poesia ‘PoèsArt’ d’Artà. L’any 2018 va guanyar el 2n premi del Certamen Manel Marí de Poesia, dins l’Art Jove, amb el llibre inèdit ‘Matèria Còsmica’.

POETES: JOAN TOMÀS MARTÍNEZ

Avui és el torn del poeta, actor, dramaturg i historiador Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984). Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat, així com també a la història social del teatre i ha publicat els llibres La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (2009) i El conflicte social en el teatre català en el tombant de segle (1890-1909) (2016).

Com a poeta ha publicat els llibres Els Jorns (Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits, 2008), Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Thomàs, 2009), Obagues i solanes (2016) i Epigramari (2021) i ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera (2008), Joves narradors de Mallorca (2008) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011).

És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, actor i ajudant de direcció, entre d’altres Pèl al pit (Premi Bòtil, 2007), Negret de Guinea (Premi Escènica a millor muntatge musical, 2011), O (2014), De com la inèrcia condiciona la mecànica (2015) o Cabaret intimíssim (Premi ATAPIB, 2018). Al marge de la companyia esmentada, és autor de la peça de microteatre Ius primae noctis (2016), del monòleg Ones (2016) i de Cendres. Cartografia de l’exili (Premi Pare Colom, 2016). També ha treballat en la dramatúrgia de la peça de dansa Galejar (2019).

Ha format part del Grup de Recerca en Arts Escèniques (2009-2014), ha treballat com a moderador dels col·loquis del TNC (2008-2011) i ha estat director de la col·lecció de poesia La Cantàrida (2010-2015).

POETES: Lluís Calvo

Foto de Carles Mercader.

El primer poeta que vos presentam és el poeta, narrador, crític literari i assagista Lluís Calvo (Saragossa, 1963).

Els seus últims llibres en el terreny poètic són Fulgor (2021), L’espai profund (2020, dues edicions), Ancestral (2019), Talismà (2017, dues edicions) i Llum a l’arsenal (2017), una antologia publicada per l’editorial Lleonard Muntaner que recull trenta anys de trajectòria literària, amb més de dinou llibres publicats, entre ells Veïnatge d’hores (1987), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Al ras (2007), Col·lisions (2009), Estiula (2011), Llegat rebel (2013) i Selvàtica (2015). Ha estat antologat en més de vint publicacions nacionals i internacionals. També ha publicat quatre novel·les, l’última de les quals L’endemà de tot (2014).

En l’àmbit de l’assaig ha publicat Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016, segona edició 2018) i L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (2019, amb tres edicions) i Els llegats (2021), obres saludades per la crítica com a revulsius de l’assaig català contemporani.

Ha conreat igualment la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en obres col·lectives i revistes, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias, Jordi Fulla i Joan Ponç, entre d’altres. Ha escrit també nombrosos pròlegs i estudis literaris.

Entre els premis que ha rebut destaquen, entre d’altres, el premi Carles Riba (obtingut el 2019 pel llibre L’espai profund), els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, Amadeu Oller, Miquel de Palol, el premi de la crítica Serra d’Or i el premi Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària. D’ell Joan Triadú en digué que és “un far que marca el vint-i-u” i Vicenç Altaió n’ha asseverat que “poques vegades, a Europa, la poesia lírica havia assolit una tan alta lírica de pensament híbrid, impur”.

POETES: Roser Amills

Comencem amb la roda de presentació dels poetes del PoésArt 2018 i la primera autora que vos presentam és Roser Amills:

Roser Amills per Pere Ferrer

Foto de Pere Ferrer

Roser Amills (Algaida, 1974) és filla de mare algaidina d’origen xueta i de pare de familia minera de Bagà. Amb disset anys es va traslladar a Barcelona, on viu actualment. Amb vint anys, va guanyar el Premi de Poesia de la Universitat Politècnica de Madrid l’any 1997 pel seu primer llibre, Uno solo por favor, i el Premi de Narrativa de la Universitat de Barcelona. Ha rebut el Premi La Llança de Sant Jordi d’Òmnium Cultural l’any 2011 i 2012 i el “Micrófono de plata de Informadores” 2014 de l’Associació nProfesional Española de Informadores de Prensa, Radio, Televisión e Internet (APEI-PRTVI) pel seu treball periodístic. En poesia ha publicat: Uno solo, por favor (1998), Lais per amants distingits (2004), Morbo (1ª edició 2010 en català i 2ª edició 2012 ed. bilingüe català i castellà); a més d’assaig i narrativa: Sé buena (2014) i Fes bondat (2014), El ecuador de Ulises (2015) i La bachillera (2016). La seva novel·la més recent és Asja (Comanegra, 2017). https://roseramills.com/

POETES: Pau Vadell

És el torn del poeta i editor Pau Vadell.

pau vadell i Vallbona (foto Joan Vidal)abril17

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984)

Poeta, editor d’AdiA Edicions, historiador i gestor cultural. En la vessant poètica ha publicat una dotzena de títols de poesia, molts d’ells guardonats. Els últims Temple (premi Miquel Àngel Riera 2009), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (premi Vila de Lloseta 2014), Traït (premi Senyoriu Ausiàs March 2015). Enguany ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals 2017 per l’obra Esquenes vinclades que es publicarà a la tardor a Edicions 1984. Amb Lucia Pietrelli ha traduït La Mel de Tonino Guerra i amb Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda, Blues en Setze. Balada de la ciutat en dol d’Stefano Benni.  Amb Joan T. Martínez i Jaume C. Pons ha publicat El Poder i la fortor (2009). Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu Pèl capell d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, on hi té poemes publicants. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’AELC a les Illes.

 

aparell digestiu vertical

a galop de la pluja.

 

De la plaquette “Testicles” Col Els ulls de tirèsies, 43

 

tota arquitectura

engana

la paraula.

De “Sang cremada” (Ed. Moll, 2014)

 

POETES: Antònia Tur

N’Antònia Tur també és una de les autores locals que no falla al PoésArt:

DSC00737 - copia - copia

ANTÒNIA TUR BALAGUER (Palma, 1958)

És mare, padrina, poeta i lectora. Ha escrit poesia des de sempre. És diplomada en Magisteri i professora de llengües. S’ha dedicat a la docència, especialment des de la funció directiva, i a treballar l’educació en valors. És coautora del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes sobre temes literaris i d’àmbit pedagògic i és coordinadora de la revista escolar S’Auba .com des de l’any 2000.  Ha estrenat les obres teatrals S’Embut (Artà 2009) i Què tenim avui? (Artà 2010), així com les obres de teatre infantil  “Na Jerònia i la llata” (Capdepera 2005), “Cinc Cèntims d’història” (Capdepera 2007) i “La bona opció” (Capdepera 2009). Pel que fa a la narrativa, ha publicat la novel·la “Llúcia enlluernada” (Palma de Mallorca 2010) i des del 2014 és una de les poetes participants del PoésArt.

 

POEMA I 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

 

La nina veu la terra tota sola

La casa humil i assolellada

sadolla de flors estacionals.

Sola.

Un tros de corral

amb la seva terra.

Petita propietat de sòl.

Marró, simplement marró.

Descolorida per a un nin.

La terra marró,

marró fluix o marró fort.

La terra de color de fusta.

 

És una nina

que també pinta

la terra marró,

però no ho hem de mester

ara.

La terra és just al davant

i ja és marró.

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

Aquesta terra

és buida, quieta.

Hi ha pau.

Pau casolana.

Pau coneguda.

Pau arrossegant

entumiment,

monotonia,

avorriment,

felicitat.

 

Després la nina alça els ulls

i veu els homes.

Hi ha renou, lluita.

Els homes creixen

com gegants

i caminen per sobre

les muntanyes

de la globalització.

I criden i maten,

i menteixen.

 

Ja no hi ha cap nina

asseguda al llindar

del portal del corral

mirant la terra opaca.

 

Ara hi ha una dona gran

i, com  la nina,

no entén què passa,

Sobretot  no entén per què passa.

 

Veu la terra

però no veu la terra tota sola.

Gens sola.

Ni tampoc veu cap corral

ni la seva terra

ni cap petita propietat

de terra

marró, simplement marró.

 

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

POETES: Maria Victòria Secall

Na Maria Victòria Secall va venir a la segona edició del PoésArt i enguany torna!

Vora mar

MARIA VICTÒRIA SECALL

Escriu perquè li agrada i li dóna conhort. En poesia ha publicat L’indesxifrable codi (Premi Rei en Jaume 1997), Heliografia, Premi Ciutat d’Igualada (Columna, 1999), Obert per defunció (Can Sifre, 2006), Gramòfon de runes (llibréd, 2012, 2ona edició 2013), la plagueta La mort viole(n)ta (n.12 de la col. Un glop de brutor dins el ventre, abril 2013). Ha participat a diverses compilacions: Poetes per la llengua (1999); 13×3 Poesia Perifèrica (Inca, 2006), el disc Vents de la paraula, 12 poetes de les illes (2006), Eròtiques i despentinades (Arola, 2007), Festival de Poesia de Lloseta (2009), Versos per la llengua, poetes de Mallorca (Arrela 2014), Autisme, trenquem el silenci amb la poesia, (Viena edicions, 2014) i a Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca  (Lleonard Muntaner, 2014). També ha participat al documental sobre dones poetes Som elles, d’Aina Riera, 2012 i al XIII i XV Festival de Poesia de la Mediterrània 2011 i 2013 i ha fet diverses col·laboracions en exposicions i catàlegs de l’artista Marquet Pasqual. En narrativa ha publicat: L’estel de foc, 2on Premi Guillem Cifre de Colonya, Pollença  1983; L’embolicadora, 2on Premi Diario de Mallorca 1999; Lluna Nova Premi Àncora Sant Feliu de Guíxols, Abadia de Montserrat 2001; Els amants del moll, seminari La fura 2002; La nedadora, 2on Premi narrativa breu, Montuïri 2002. També ha participat a la compilació La catosfera literària, Valls 2008, i ha escrit el bloc El pèndol de petites oscil·lacions a VilaWeb.

 

ASSABENTA’T DE MI

Travessa’m,
com una au travessa el cel
i no l’estripa, el solca,
l’embelleix. És el seu lloc.
Assabenta’t de mi,
com l’aigua sap
tots els racons del llit del riu,
hi transita.

Estima’m com jo t’estim.

Respecta’m
com la pell respecta el cos
de qui embolica
i no dejecta
ni una rua ni un desig,
elàstica i bellíssima, nua.
Així t’estimaré jo,
així et travessaré jo,
així m’assabentaré de tu, jo.

POETES: Carme Sánchez

El torn d’una de les nostres poetes locals: Carme Sánchez.

Carme Sánchez

CARME SÁNCHEZ  (Palma, 1937)

Es va iniciar en les arts plàstiques el 1957, realitzant nombroses exposicions a Mallorca, Catalunya i Aragó. Tot i que ha escrit tota la seva vida, és a partir de 1993 que ho fa amb més intensitat i comença a agrupar els seus relats i poemes, pels quals ha rebut dos premis.de poesia y un de un relats curts. El 2013 publicà el seu primer poemari en català: En calma i en temporal, i el 2014 va ser el torn de Mareas, en castellà. Ha participat en les 3 darreres edicions del PoésArt. També ha publicat un llibre de vivències y relats curts amb el títol Unos pasos del camino i està preparant un nou poemari.

 

           Què et costa senyor

Què et costa, Senyor, enfilar-te

fins a dalt de les meves muntanyes

I espargir damunt d’elles

les llavors de mates i d’arbres?

I manar al foc que no hi pugi,

i als núvols que hi deixin caure l’aigua.

Que hi arrelin els pins, les alzines

i floreixin abundosos els ullastres,

les ginestes, romanins i arboceres

omplint de perfums de garriga l’aire.

I que a l’ombra fresca de les branques

hi niïn gorrions, rossinyols, caderneres,

afegint els seus cants amb l’harmonia

del remor del vent entre el boscatge.

Per què, Senyor, no pots fer aquí

el que fas a unes altres muntanyes?

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

2 - Eduard per Lola Gascón de Gotor Petita

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

POETES: Carles Rebassa

En Carles Rebassa ens va acompanyar en la segona edició del PoésArt i ara hi torna! D’ençà ha publicat un nou poemari i una premiada novel·la, així que tendrà molt per descubrir-nos!

IMG_0125

CARLES REBASSA (Palma, 1977)

Ha publicat els llibres Requiescat in pace (amb Pere Perelló), Poema B, Els joves i les vídues (XLIV Premi de Poesia Ausiàs March), Pluja de foc i Eren ells (XXVI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler i Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2016). Li agrada l’oralitat de la literatura, i fa recitals arreu del país i a fora des que era jovenet. Actualment treballa en altres llibres, amb la intenció d’escatir idees com la mentida, el poder, el bosc, la reunió, la solitud acompanyada. Es fa seu un poema de Miquel Bauçà que diu: «Caminar i riure molt: | el secret de no cansar-se».

 

                        Regressió

Em tremolava el cos i no tenia ànima.

Tenia una resposta i no tenia boca.

Menava un avió però jo pedalava,

sentia una resposta però no era l’única.

Sentia una remor, jo la tornava música.

Pujava pel sender però hi havia incendis.

Tenia veu de fetge i foc a les sabates.

Reptava a la paret amb les ungles obertes.

Tenia els pulmons frescs i alè dins les butxaques.

El plat era esquerdat i era de pa amb formatge.

Sentia un gran batec i el cor se m’enfonsava.

La música era música, hi havia música,

de fet aquell silenci era una dolça música.

Sentia olor de fum i era com de flors fresques.

Quan s’acabava el dia veia un nou dia,

i el dia era real i se sentia música.

Hi havia un bon estol de nens que eren cridaires.

Tot just s’eren desperts de ser com nens cridaires,

volien tocar terra i viure uns amb altres

i els crits ja no eren crits sinó que eren música.

Jo observava les mans dels homes que passaven,

tenien farigola i herbes aromàtiques.

Sentia aquella olor, també sentia música.

Passava un jove encès i li llepava el rave.

Tenia un ametller i estava ple d’ametlles.

Treia la flor del gerro i la plantava en terra,

s’obria tant la terra que li veia l’ànima.

El cos em tremolava i me’n sortia l’ànima

i l’ànima partia i escoltava música

i jo era com la música car jo era música

i jo ja no era jo perquè just era l’ànima

i l’ànima sóc música i jo sóc la música

i música i silenci és un tou de música

i música i música i silenci i música.