POETES: Begonya Pozo

PA19-Pozo

Begonya Pozo (València, 1974) és professora Titular de Filologia Italiana a la Universitat de València. Des de 2012 dirigeix la revista de crítica literària de la Universitat de València, Caràcters (és una revista de llibres), i és Vicedegana de Cultura, Igualtat i Polítiques inclusives de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Ha publicat Sense treva (AdiA Edicions, Calonge, 2016); Novunque – vertebre romane, amb edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015); A contracor, edició bilingüe català–espanyol, il·lustrada per Susana do Santos (Editorial Ultramarina, 2012); Poemes a la intempèrie, XXX Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Editorial 3 i 4, 2011); Temps de sal, VII Premi Marc Granell (Edicions 96, 2004) i El mur de la nit (Germinal, 2000). La seua obra ha sigut recollida en una desena d’antologies, les últimes: (Tras)lúcidas. Poesía escrita por mujeres 1980-2016 (Bartleby, 2016); Assumiràs la veu (Terrícola, 2014). Ha recitat en festivals arreu dels Països Catalans, d’Espanya i internacionals i ha col·laborat de forma permanent en l’organització dels festivals de poesia Veus de l’Extrem, Vociferio, Voix Vives i Mostra Viva.

També és traductora de l’italià, el català, l’espanyol i el portuguès i alguns poemes seus han sigut traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès, eslové, àrab, romanès, francès, sard, basc, hindi, grec, búlgar, hongarès, croat, finès i wolof. A més, els llibres Sense treva i Poemes a la intempèrie han sigut traduïts de forma íntegra per les editorials Juglar (Toledo, 2017 i 2019) i La calabaza del diablo (Santiago de Xile, 2014).

 

Begonya Pozo ens ha deixat una mostra de poemes inèdits:

 

D’una set antiga

L’aigua que flueix per aquesta séquia no és mítica com el riu d’Heràclit ni apaivaga la nostra força, antiga com una set de deu mil anys. Durant el llarg camí llarg hem après a abeurar-nos la vida a glopades o en silenci, a poc a poc o de colp, els dies de festa o els de pena fonda, sempre però deixant que rajara rebel entre les mans i rebentara plenament l’alegria de les artèries. Mai no ens ha importat que fos temps de pluja o de sequera. Nosaltres, sempre, cos sobre cos, esquena contra esquena, mà amb mà i el cor protegit amb una bona pell de serp com a única divisa.  Després de tot la nostra fermesa líquida fendeix la terra: l’aigua som nosaltres.

 

Ham

Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

 

Un llibre per excusa

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promès un llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat la mort ple de totes les pors,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes per acollir-me al fons del teu pit seré

on voldria amargar-me com un poema inacabat.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern

nascut al món perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgència,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica més humà.

 

I saps que t’espere.

 

 

 

 

 

 

POETES: Sebastià Alzamora

PA19-Alzamora (1)

Sebastià Alzamora va néixer a Llucmajor, Mallorca, l’any 1972. És autor dels llibres de poesia Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018), així com de les novel·les L’extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). Ha estat guardonat amb els premis Salvador Espriu, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba, de poesia, i també amb el Documenta, Ciutat de Palma Llorenç Villalonga, Josep Pla i Sant Jordi, de narrativa. Per La netedat, l’any 2019 ha rebut el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia. Ha estat traduït al castellà, francès, italià, portuguès, polonès, danès i anglès. És col·laborador habitual dels diaris Ara i Ara Balears.

 

Mostra de poemes:

 

PREPARACIÓ PER AL POEMA

Em vaig rentar la cara al safareig

que hi havia al corral de cals teus pares:

herbes molles i molsa a tot arreu.

Tots dos hauríem volgut tenir un riu

al davant, una força cabalosa,

ingovernable, que ens estalviés

els adjectius i, sobretot, les minses

excuses per deixar de ser qui fórem.

 

La identitat és una qüestió

que tendeix a cobrir-se de lleganyes.

 

TÓRTORA

Quan érem nins, el meu cosí Rafel

duia una tórtora damunt l’espatlla.

Anava amunt i avall, el meu cosí,

amb la tórtora esplugant-li els cabells,

i tots, cal confessar-ho, l’envejàvem.

Era grisa i d’ull viu, el coll esvelt,

amb un collar molt prim de ploma negra.

L’ocell acompanyava els nostres jocs,

i ell mateix era una bella jugueta.

Ens disparàvem grava del carrer

amb tiradors fets amb colls de botelles

de llet i globus de plàstic, sovint

robats d’una lenta papereria.

Botàvem dins els horts per agafar

magranes, figues o nespres, segons

el temps, i transformàvem bicicletes

en naus espacials.

I ella, la tórtora,

ens mirava tranquil·la i curritxava

de tant en tant, amb un cantet suau.

Ens agradava quan prenia el vol

i tornava després damunt l’espatlla

del meu cosí Rafel, que era un al·lot

ros, de somriure fàcil.

Són records,

ara que som a la meitat de tot

i no sabem on va volar la tórtora.

 

MARINA SUBURBIAL

Volava el cap de ma companya

pel cel dels crematoris d’Alemanya,

amor, el món s’ensorra davant nostre

i des d’aquest balcó tan sols veiem

una llenca de mar llisa i pastosa.

 

Tenim el coit solemne, l’abraçada

monumental i voraç dels amants

que hauria estat millor que no es trobessin,

amargs vestits de noces, aliances

presumptuoses d’europeus obscens.

 

De mica en mica ens anem ennegrint.

La nostra mort estava escrita als mapes?

Accepta el mar que ens queda, i tanca els ulls.

 

MARINA EN CALMA

El faroner, que surt exhaust de l’úter,

encén la torre, il·lumina la cala

i giravolta el caparrot del far.

 

El faroner dins el llim primigeni

s’unta amb salmorra i amb alga estantissa,

i rep content la pluja de novembre.

 

El faroner amb la seva faronera

mengen taronges, escampen llavors

i emeten llums que esqueixen les foscúries.

 

I anit han descobert un nou planeta.

POETES: Cati COll

PA19-Coll

Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.

Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes

poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.

 

Mostra de poemes:

 

Teranyina

                         “Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
                          l’aranya ha pres altre cop el casal.”
                                                      Maria-Mercè Marçal

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria.

Ens coneguérem un dimarts.

 

Qui diria que amb el temps

 

-impalpable-

una orgia de

 

minúsculs,

invisibles i

fràgils angles

contraposats anirien

decorant aquests racons.

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria:

estratègia i simfonia

un tant macabra,

imperceptible.

 

Jo ja em sé

i tu ja em saps

tan feble com el fil

tenaç

que allí m’espera.

 

Així m’hi acosto,

convençuda, i

amb els braços

oberts

el beso,

 

car

el teu record

a contrallum

 

fa la trampa més bella.

 

 

BUMERANG

 

Les paraules són les bales

esperant a la recambra

d’un maldestre pistoler.

 

Apunta’m.

 

Dispara’t.

 

 

involució en mi menor

 

“Val més qualque

cosa que no res”

(Llegit a un sobre de sucre)

 

De no ésser res

a ser no-res:

 

així la forma

més terrible

d’existència,

 

passats pel turmix

el plural

i la potència:

 

la no-present

(sóc?)

en

essència

 

 

POETES: R. T. A. Parker i Jèssica Pujol

Per acabar la ronda de presentacions vos presentam als nostres poetes més internacionals: el poeta i editor anglès R. T. A. Parker i la poeta catalana resident a Xile Jèssica Pujol:

Jèssica Pujol

Jèssica Pujol Duran

Poeta, investigadora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Now Worry (Department, 2012), en anglès, El país pintat (El pont del petroli, 2015), en català, i Entrar es tan difícil salir (Veer Books, 2016), en edició bilingüe amb traduccions de William Rowe. És l’editora de la revista de poesia hispanoamericana en traducció Alba Londres.

RTA Parker

Richard Parker

Poeta, acadèmic i editor. Imprimeix la sèrie de plaquetes Crater Press i escriu poesia sobre qüestions mediambientals i morals a través de diverses formes experimentals i tradicionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

POETES: Ponç Pons


 

I el nostre primer autor  vengut de Menorca: Ponç Pons.

Ponç Pons

 

Ponç Pons neix a Alaior l’any 1956. Actualment exerceix de professor a l’IES Miquel Guàrdia d’Alaior.

Gran coneixedor de les literatures francesa, portuguesa i italiana, després de col·laborar amb articles i treballs de crítica literària en diversos diaris i revistes de les Illes, publica les narracions: Vora un balcó, sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al marge (1983) i la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984) després reeditada amb el nom de L’hivern a Belleville.

El 1986 és traduït a l’anglès a l’antologia Poems from The catalan Lands, de la Universitat de Nova York. El 1987 publica el llibre de poemes Lira de Bova i el 1989, Desert encès, nominat al Premi nacional de literatura i la traducció Quatre poetes portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd.

El 1990 és traduït a l’alemany a l’antologia Luftzeichen, de la Universitat de Frankfurt, i el 1992 publica els seus primers contes infantils: Miquelet el futbolista, El drac Basili, El vampiret Draculet. El 1993 publica la novel·la juvenil Memorial de Tabarka i Entre el cel i la terra, Premi Guifre de Colonya 1996.

El 1995 reprén la publicació de poesia amb On s’acaba el sender, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, Premi jocs Florals de Barcelona i Premi de la Crítica Josep Maria Llompart, El salobre, Premi Carles Riba, 1996. Ha participat amb la UNESCO en una carpeta poètica i en el llibre Tolerància, traduït a sis idiomes.

Darrerament ha publicat amb el dibuixant Francesc Calvet un llibre de contes i poemes intitulat Abissínia. També ha estat traduït al xinès, al portuguès i a l’hongarès. Ha enllestit la traducció de la poetessa portuguesa Sophia de Mello Breyner Andrese. Actualment treballa en una novel·la, un poemari i un dietari.

POETES: Emili Sánchez Rubio

I per acabar les presentacions d’avui, el poeta i crític Emili Sánchez Rubio:

foto per Artà

Emili Sánchez-Rubio (Ciutat de Mal, 1983). Llicenciat en Història de l’Art, ha escrit poesia des dels 15 anys. Ha realitzat nombrosos recitals, tot sovint fent col·laboracions amb artistes plàstics i músics, a més d’alguna performance. Puntualment escriu per a la revista digital Núvol, on exerceix la crítica literària i la crònica d’alguns esdeveniments poètics. En l’actualitat imparteix classes particulars a nivells de primària i secundària.

Fins a dia d’avui ha publicat: 9+9=18+9=27. Casi 30 poemas elegidos al azar., Ed. Jujube, Palma, 2005; «La Bellesa Turbo». A: Els (in)continents eufòrics. Ed. Jujube, Palma, 2007; Pájaros de plomo. (Premi Art Jove de Poesia 2007), Ed. Calima, Madrid, 2007; Revisar-te el nom. Ed. Capaltard, Palma, 2008; Breviari d’antípodes. Ed. Documenta Balear, Palma, 2008; El ginjoler vessant son fruit. (Premi Joan Duch, 2011), Ed. Fonoll, Lleida, 2011; Jardín en construcción. (Premio Ernestina de Champourcín, 2010), Ed. Diputación Foral de Álava, Vitoria, 2010; Tedi(o). Ed. UIB, Palma, 2011; Hemorragia. Ed. La Baragaña, Palma, 2013; De re nocturna. Ed. Lleonard Muntaner, Palma, 2015 i L’afrau del nigromant, Ed. Lleonard Muntaner, 2015.

També ha traduït el llibre Apedaçant calçons de la japonesa Mitsuko Omitsu, aparegut a l’Ed. La Baragaña. I recentment ha antologat i prologat 7516 Km. Un pont entre Mallorca i Kémerovo.

L’origen dels alfabets és el disc que enregistrà amb la banda musical La Bellesa Turbo. Palma, 2008.

POETES: Biel Mesquida

L’escriptor, dramaturg i premiat poeta Biel Mesquida és el següent autor que presentam:

Biel Mesquida

Biel Mesquida Amengual (Castelló de la Plana, País Valencià, 9 de gener de 1947). és un escriptor, poeta i professor universitari mallorquí. L’any 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis literaris, entre els que destaquen el Premi Prudenci Bertrana de novel·la per L’adolescent de sal (1973), el de la Crítica de narrativa catalana per Excelsior o El temps escrit (1995), que també va rebre el Ciutat de Barcelona, el Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la per Vertígens (1998) i el Nacional de Literatura per Els detalls del món (2005). Ha publicat 9 llibres de narrativa breu, del qual Trèmolo (Empúries, 2015) n’és el darrer; 6 novel·les, la més recent Llefre de tu (Club Editor, 2012); 3 llibres de no ficció i una obra teatral, a més dels poemaris El bell país on els homes desitgen els homes (Laertes, 1985), The blazing library (Universitat de les Illes Balears – Caixa de Balears, 1994) i Paraula de poeta (Conselleria d’Educació, Cultura i Joventut, 2002).

POETES: Nora Albert

Avui és el torn de la poeta eivissenca Nora Albert:

IMG_2037

NORA ALBERT (pseudònim d’Helena Alvarado i Esteve). Filòloga, assagista i traductora, ha escrit diversos llibres i articles dins l´àmbit de la literatura catalana i universal. És Catedràtica de Llengua i literatura catalanes i ha treballat a l´Institut Verdaguer de Barcelona i a Eivissa a la Universitat de les Illes Balears. Amb estudis de Belles Arts, ha fet incursions, en especial, dins del món de la imatge (fotografia, Premi Campoamor; vídeo: Tres mirades per a un quadre. Fons artístic de LACAIXA). Fruit del seu interès artístic polièdric són els treballs pictòrico-literaris amb Vicent Ferrer Guasch (« Calç i memòria » (Editorial Moll), el projecte fotogràfico-literari amb Alejandro Marí, en curs, i el treball a “Des de l´illa” amb Carles Guasch la pintura del qual defineix com la cal.ligrafia d´un somni. També la col·laboració amb l´artista Laia Moreto Alvarado, autora de les fotografies del llibre “Punta Galera”. També es troba en curs, el projecte literari-pictòric “Elles” en què juntament als poemes de Nora Albert hi col·laboraran 16 dones artistes eivissenques.
Cal també remarcar la seva participació com a gestora cultural en diverses exposicions.
Com a poeta ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el premi Lambda (Mots i brases,2004, Ed.Brosquil) i el premi Baladre, 2007 (Tentacles de cel, 2007.Institut d´Estudis Eivissencs), així com el premi Vall de Sóller, 2012 ( Punta Galera) , el Vila de Benissa, 2014 (Fràgils Naufragis) i el II Premi Ciutat d´Eivissa 2014 (lletra menuda). Pertany a l´AILC, a l´AISC, a l´Anglo-Catalan Society, a l´AELC i al PEN, associacions d´escriptors amb els quals ha col.laborat bé sigui amb comunicacions i/o articles o amb conferències o recitals.
Ha col·laborat al Diario de Ibiza (suplement de La Miranda) i a la ràdio (IB3).
El 2014 ha estat objecte d´estudi a la Universitat de Torino amb la Tesi Laurea (Cum Laude) d´Alessandra Loreggia i el 2015 la revista publicada per l´AISC (Rivista Italiana di Studi Catalani) li ha dedicat unes 100 pàgines. Des de l´any 2011 és vocal de l´AELC per Eivissa i Formentera.

El divendres 22 ens presentarà Lletra menuda, 2014.Balàfia edicions.II Premi Ciutat d’Eivissa, 2014, edició trilingüe (català-english-italiano).

POETES: Anna Gual

Els versos d’Anna Gual viatjaran del Penedès a Mallorca pel PoésArt.

IMG_3428

ANNA GUAL (Vilafranca del Penedès, 1986). Des del 2006 escrivia al blog No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012), blog on va ser descoberta per LaBreu Edicions. Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008). Després de l’experiència de publicar, Gual s’ha entossudit en cercar en ella mateixa els millors versos. L’any 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016). La seva obra poètica l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual. Des de fa temps troba gust en recitar els seus versos en públic. Ho fa habitualment arreu de la geografia catalana, així com a l’estranger. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals de poesia i en residències literàries a Croàcia, Sardenya, Anglaterra i Rússia. La seva poesia està traduïda al croat, francès, rus, anglès, castellà i italià.

Poetes: TONINA CANYELLES

Amb Tonina Canyelles, poeta degana del PoésArt, i autora d’una poesia concentrada i, punyent, incisivament contemporània, posem el punt final a les presentacions dels poetes participants al festival:

Imatge

TONINA CANYELLES (Palma, 1942). Va guanyar el Premi Marià Aguiló de les festes Pompeu Fabra del 1979 amb Quadern de conseqüències (autoeditat, 1980). També ha publicat Patchwork (autoeditat,1981), Piercing (Lleonard Muntaner, 2005), D’estructura circular (Can Sifre, 2007), En versió original (Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, 2008), Putes i consentits. Antologia poètica (Lapislàtzuli, 2011) i Tasta’m (Lapislàtzuli, 2011). És present a les antologies Nou de set (Heptaseven, 2010) i a Poètes contemporains des Iles Baléares d’expression catalane (Éditions Caractères, 2010). Ha participat al IX Festival de Poesia de la Mediterrània (2007), a la IV Poefesta de la Safor (2008), a la X Nit de Poesia a l’Auditori de Sant Cugat (2008), en la setena edició del cicle de poesia “Veus Paral·leles 2008. De l’Atles a Formentor”, pel que va ser traduïda a l’amazig, i és una de les poetes del documental Som elles (2012), d’Aina Riera.