Músics: Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer)

PA19-Oliva Trencada

Si en el PoésArt de Nit  els poetes ens arrossegaran cap a l’immersió en el vers líric, Oliva Trencada (Pep Toni Ferrer) posarà la màgia de la música i de la performance a partir d’obres de poetes clàssics catalans.

Oliva Trencada tal volta sigui l’únic projecte musical que ha editat disc a les tres regions estatals de parla catalana. A Illes Balears amb els discos “La Música de la Calma” (Fonart 2007 ) i “Lluneta del Pagès” (Fonart 2008); al Pais Valencià amb els discos “Saltamartí” (LaCasaCalba 2010) i “Perleta Negra” (LaCasaCalba 2011); i a Catalunya amb el disc “Orsai!” (Discmedi 2013).
Amb un llarg recorregut i ara iniciant una segona juventut, la proposta escènica d’Oliva Trencada no deixa indiferent a ningú. Música, Poesia, Performance i Màgia són els paràmetres que acompanyen a un projecte tan experimental com la vida mateixa.
Poetes com Maria Antònia Salvà, Joan Alcover o Joan Brossa formen part del repertori màgic d’Oliva Trencada.

POETES: Cati COll

PA19-Coll

Cati Coll va néixer fa 30 tardors. És llosetina de naixement i, des de fa poquet, porrerenca d’adopció. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i treballa com a auxiliar de biblioteca a la Biblioteca de Cort.

Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes

poètics. La seva primera obra publicada es titula “La crostera” (Ed. El Gall), que guanyà el Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit el passat 2018. “La crostera” parla d’allò i des d’allò que tant costa d’acomiadar-se’n.

 

Mostra de poemes:

 

Teranyina

                         “Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
                          l’aranya ha pres altre cop el casal.”
                                                      Maria-Mercè Marçal

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria.

Ens coneguérem un dimarts.

 

Qui diria que amb el temps

 

-impalpable-

una orgia de

 

minúsculs,

invisibles i

fràgils angles

contraposats anirien

decorant aquests racons.

 

Hi ha teranyines al sòtil

teixides amb perfecta geometria:

estratègia i simfonia

un tant macabra,

imperceptible.

 

Jo ja em sé

i tu ja em saps

tan feble com el fil

tenaç

que allí m’espera.

 

Així m’hi acosto,

convençuda, i

amb els braços

oberts

el beso,

 

car

el teu record

a contrallum

 

fa la trampa més bella.

 

 

BUMERANG

 

Les paraules són les bales

esperant a la recambra

d’un maldestre pistoler.

 

Apunta’m.

 

Dispara’t.

 

 

involució en mi menor

 

“Val més qualque

cosa que no res”

(Llegit a un sobre de sucre)

 

De no ésser res

a ser no-res:

 

així la forma

més terrible

d’existència,

 

passats pel turmix

el plural

i la potència:

 

la no-present

(sóc?)

en

essència

 

 

POETES: Bartomeu Crespí

PA19-Crespí

Bartomeu Crespí va néixer a Pòrtol un dia 9 de novembre de l’any 1994. Des d’aleshores s’ha dedicat a consumir l’oxigen que li pertoca per a subsistir. És graduat en filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i estudiant de filologia catalana a la mateixa institució. Ha participat a nombroses torrades microfòniques –altrament dit recitals de poesia– arreu de Mallorca, i ha estat membre del projecte Convé anar a carregar l’ànima, juntament amb Víctor Leiva, Antoni Artigues i Miquel Àngel Adrover. Ha publicat el poemari Baixes freqüències en el llibre Tetràgon d’exilis (Els llums, 2015).

 

Mostra de poemes:

 

EL GARGALL

Com l’abella segrega la mel
com l’aranya teixeix la mentida
com la dent mossega la carn
com l’ungla la pell rapinya
com la corba fa l’esfera
com el goig fa la cantera
així la boca del camioner
escup a la carretera.

 

INVECTIVA

Boca aboca parla
parla fluix i calla
calla fort i digues
què és perdre la parla
què és trobar la perla
què és habitar l’Altre
si és que ets tu l’experta.

 

ENUMERACIÓ

Primer vers
segon vers
ja som tres els qui ensumam la merda
el quart du les butxaques plenes
i s’endú els quartos a la quinta forca
fa sol a les sis
set sacraments són els que ens resguarden
de les vuit hores de treball
a les nou del matí cada dia
me cagon déu.

POETES: Sònia Moll

PA19-Moll

Sònia Moll Gamboa és poeta i professora d’adults. Ha cocreat els espectacles poeticomusicals Carta Blanca (amb la pianista Calra Peya), Rere l’esquerda (amb el cantautor i novel·lista Alessio Arena) i Gàbies (amb la cantant Lidia Uve). Ha publicat dos llibres de poesia: Nun si male nunc (Premi Sant Celoni 2007, Viena Edicions) i I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo, traduït al castellà en versió bilingüe per Godall Edicions) i un de narrativa poètica: Creixen malgrat tot les tulipes (Premi Benissa 2012, Viena Edicions). El seu últim llibre, Beneïda sigui la serp (Godall Edicions, 2018), és un recull de 44 articles publicats a La Directa.

 

Mostra de poemes:

 

invisibilitats

 

Si la beso

el desig torna a créixer

com les extremitats d’una estrella de mar

i m’oblido que morirem qualsevol dia

i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.

El que escrius potser et fa eterna

però el que vius t’ho emportes dins d’un sac

per on treuen el cap fades i monstres

i no se n’assabentarà mai ningú.

 

Morirem

i potser ens ploraran els gossos

que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades

d’amagat i del revés

i sense seny

i sense casa.

El que no dius sí que existeix

–t’existeix endins

com una pedra negra

que tu mateixa t’has nuat al turmell.

(inèdit)

 

Desafinada

 

em vas dir que l’amor ens desafina

com un piano vell

 

toco les tecles

amb guants de llana sense dits

 

a estones perdo el ritme

i se’m talla la pell ran de les ungles

 

desafino sovint

 

estimo

encara

 

De I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo 2014).

 

 

 

un lloc

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

La llitera de dalt al dormitori del fons,

al costat del lavabo.

La cadira,

a taula,

davant de la del pare

per escoltar-li els versos i aprendre’ls de memòria

per si així se li feia més fàcil estimar-me.

El tamboret d’un piano de tecles marronoses

que mai no vaig aprendre de tocar,

i el llindar d’una cuina

des d’on mirava feinejar la mare

i li contava coses.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

El capçal moribund d’aquell avi xilè

que es va deixar un pulmó dins les calderes

d’un balener tronat

–quan era un cabro chico,

a Chiloé només hi havia papas

per menjar

i els germans se li morien

de dos en dos,

com els brots malalts de podridura.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

Abans que la mare morís i ens oblidés el nom

abans que els germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir

cases

pròpies

 

i es despengés un nom

de la branca i de l’arbre

 

que ja no tindria casa

ni tamboret ni llitera

ni llindar ni cadira

ni capçal

ni mare.

(inèdit)

 

 

POETES: Meritxell Cucurella-Jorba

 

PA19-Cucurella

Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx: poeta, dramaturga, traductora i dinamitadora. Va fundar l’(H)original (Barcelona), un local dedicat a la poesia que ha sigut i és referent, i ha organitzat festivals de poètiques del risc i d’alt voltatge creatiu: (per)versos, PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-I-No Àcrata i Salvatge), Delicadeses · art de tros, entre altres, valorats i premiats en més d’una ocasió.

Ha publicat poesia: Punxa’m, Nòmada de tu. Un quadern, Els amants de Sarajevo, nuar, desamar, Intemperància roig encès, Cada volcà és abans muntanya i Úrsula. Ha publicat teatre: L’italià, Pare nostre que esteu en el cel i Insurrecció, o no. Ha traduït teatre, poesia i narrativa. A banda de guardons com el Premi Creació Jove o el Pollença de Poesia, el 2016 va rebre el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la seva versió de Clínica de l’abandó, d’Alda Merini. Està traduïda a l’italià, al francès, a l’anglès, a l’ucraïnès i al turc.

Ha recitat arreu dels Països Catalans i arreu d’Europa. El 2001 va participar a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani (Sarajevo, Bòsnia-Hercegovina). El 2003 va participar al II Poetry Slam Romapoesia (Roma, Itàlia). El 2006 participava a l’Internationale Slam! Revue · Internationales Literaturfestival (Berlín, Alemanya). El 2008 va ser una de les poetes de Le Printemps des Poètes de Luxemburg; el mateix 2008 tornava a Berlín, al Poesiefestival. El 2011 va fer una gira poètica per Ucraïna i va participar a l’International Literay Festival (Lviv). El 2019 ha participat a l’Istanbul Poetry and Literature Festival.

Ha creat diversos espectacles poètics i ha col·laborat amb músics com Pascal Comelade, Gabriel Amargant, Xavi Lozano o Santi Careta; amb improvisadors com Arnau Millà-Benseny; i amb cantants com Heura Gayà i Celeste Alías. Ha deixat a cada escenari la seva empremta fúcsia, negra, vermella, i una espurna d’incorrecció.

PoésArt de Nit i Amb nocturnitat i traïdoria

PoésArt de Nit menys resolució

El dissabte vespre és el moment del PoésArt de Nit, el moment en què podeu veure als poetes recitant junts i dins el teatre. Aquest any tindrà lloc el dissabte 21 de juliol a les 21h al teatre d’Artà (C/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i cada assistent rebrà el llibre del PoésArt, editat per AdiA Edicions, que recull els poemes que els autors recitaran en escena.

La direcció escènica anirà a càrrec de Miquel Mestre i l’acompanyament musical de Joana Gomila i Laia Vallès, dos dels membres del premiat grup Folk Souvenir.

Els poetes que hi recitaran són Roser Amills, Maria Cabrera, Cäcilia Cartellieri, David Guijosa, Rodolfo Häsler, Teresa Pascual, Sebastià Perelló, Pere Perelló i Laura Torres.

Abans i després de l’actuació es podran adquirir els llibres dels autors a la paradeta que Embat Llibres tendrà al hall del teatre.

La clausura anirà a càrrec de Manolo Galán, batlle d’Artà, Bel Olid, presidenta de la l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i de M. Antònia Massanet, directora del festival.

La darrera activitat del PoésArt serà Amb nocturnitat i traïdoria, un micro obert amb la música de Som Vinils presentat per Iván Martín que acollirà la cafeteria del Teatre d’Artà. L’acte més gamberro per tancar el festival!

 

Batupoètica i concert de Lluís Gili i El pèsol feréstec

El divendres, després de la inauguració, és el moment de començar la primera de les rutes poètiques, la que ens duu per bars i restaurants i on la batucada TremolArtà té un protagonisme indiscutible marcant-nos el ritme. És per això que li diem Batupoètica.

Batucada TremolArtà

Foto de  TremolArtà al 27è Festival Internacional de Samba de Coburg.

L’acte serà el divendres 20 de juliol a partir de les 18:45h i aquest any comptarem amb la presentació d’Ivan Martín, que ens amenitzarà la ruta, farà les presentacions i ens indicarà el camí perquè ningú es perdi res.

De més a més, durant la ruta cada poeta homenatjarà la figura de Josep Maria Llompart, del que n’és l’any. La comissària Pilar Arnau ja n’haurà fet una introducció durant la inaguració que donarà el sús pe la ruta.

20047628122_571335de8f_o

Lluís Gili per Miquel Pastor.

Farem recitals a ArtArtà, el Cafè Parisién, el bar del Club de la Tercera Edat, Pessics i la Cafeteria del Teatre (consulteu el programa per a més informació), on acabarem gaudint del concert del cantautor artanenc Lluís Gili i d’El Pèsol Feréstec, “l’única banda capaç d’adaptar un poema d’Ausiàs March al reggaeton, improvisar cançons o musicar una tesi doctoral. El pèsol aspira a ser el grup emergent eternament submergit”. El pèsol feréstec vénen de Catalunya i són la Maria Cabrera (rapsòdia), en Marià Codina (bateria i teclat), en Gerard Segura (veu i guitarra), la Carlota Serrahima (veu) i la Montse Martín (baix).

13_IMG_8985_VictoriaGil

El pèsol feréstec en imatge de Victoria Gil.

L’any passat vam ser més de 200 persones a la terrassa del teatre en una festa espectacular, que no us ho expliquin!

POETES: Laura Torres Bauzà

La mostra de poesia més jove que podrem veure en aquesta edició del PoésArt ve de la mà de Laura Torres Bauzà:

Laura Torres amb menys definició

Laura Torres Bauzà (Palma, 1990). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, lloc on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar “Radiografies”, a la galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), “Dolor de ser i no ser tu: desig”, a la Fundació Felicia Fuster (Barcelona, 2016), “Techno Blood” a la Sala d‘Art Jove (Barcelona, 2017) i “Wireless F(r)iccions d’adolescència” al Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori (Ca l’Isidret Edicions, 2015) o L’inhabitable (Editorial Galerada, 2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Círculo de Bellas Artes (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, de residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, 2016).

POETES: Teresa Pascual

Per primera vegada tenim una autora valenciana a la programació del PoésArt: Teresa Pascual.

Teresa Pascual

Teresa Pascual (Grau de Gandia), 1952. És poeta i traductora, estudia Filosofia a la Universitat de València. El seu primer poemari Flexo (Gregal Llibres. València, 1988) és guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987. El 1988 guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores (Poesia 3i4.València, 1988). Més tard escriu Arena (Edicions Alfons el Magnànim. València,1992) i Curriculum Vitae (Jardins de Samarcanda. Barcelona, 1996). El temps en ordre (Proa. Barcelona, 2002) fou Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia 2003. El poemari Rebel·lió de la sal (Pagès editors. Lleida, 2008) obtingué el Premi de la Crítica Catalana de poesia 2009 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians “Manel Garcia Grau”. El poemari Herències (Perifèric edicions. València, 2011) escrit conjuntament amb la poeta Àngels Gregori, rep el IV premi de poesia Manel Garcia Grau. València Nord ( Edicions del Buc. València, 2014) és el darrer poemari publicat.  Destaca la traducció de l’alemany amb Karin Shepers Poesia completa, de Ingeborg Bachmann (1995).  Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies. El 2017 va ser la poeta homenatjada en els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.