POETES: Sònia Moll

PA19-Moll

Sònia Moll Gamboa és poeta i professora d’adults. Ha cocreat els espectacles poeticomusicals Carta Blanca (amb la pianista Calra Peya), Rere l’esquerda (amb el cantautor i novel·lista Alessio Arena) i Gàbies (amb la cantant Lidia Uve). Ha publicat dos llibres de poesia: Nun si male nunc (Premi Sant Celoni 2007, Viena Edicions) i I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo, traduït al castellà en versió bilingüe per Godall Edicions) i un de narrativa poètica: Creixen malgrat tot les tulipes (Premi Benissa 2012, Viena Edicions). El seu últim llibre, Beneïda sigui la serp (Godall Edicions, 2018), és un recull de 44 articles publicats a La Directa.

 

Mostra de poemes:

 

invisibilitats

 

Si la beso

el desig torna a créixer

com les extremitats d’una estrella de mar

i m’oblido que morirem qualsevol dia

i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.

El que escrius potser et fa eterna

però el que vius t’ho emportes dins d’un sac

per on treuen el cap fades i monstres

i no se n’assabentarà mai ningú.

 

Morirem

i potser ens ploraran els gossos

que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades

d’amagat i del revés

i sense seny

i sense casa.

El que no dius sí que existeix

–t’existeix endins

com una pedra negra

que tu mateixa t’has nuat al turmell.

(inèdit)

 

Desafinada

 

em vas dir que l’amor ens desafina

com un piano vell

 

toco les tecles

amb guants de llana sense dits

 

a estones perdo el ritme

i se’m talla la pell ran de les ungles

 

desafino sovint

 

estimo

encara

 

De I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo 2014).

 

 

 

un lloc

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

La llitera de dalt al dormitori del fons,

al costat del lavabo.

La cadira,

a taula,

davant de la del pare

per escoltar-li els versos i aprendre’ls de memòria

per si així se li feia més fàcil estimar-me.

El tamboret d’un piano de tecles marronoses

que mai no vaig aprendre de tocar,

i el llindar d’una cuina

des d’on mirava feinejar la mare

i li contava coses.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

El capçal moribund d’aquell avi xilè

que es va deixar un pulmó dins les calderes

d’un balener tronat

–quan era un cabro chico,

a Chiloé només hi havia papas

per menjar

i els germans se li morien

de dos en dos,

com els brots malalts de podridura.

 

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.

Abans que la mare morís i ens oblidés el nom

abans que els germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir cases pròpies

i tinguessin fills i filles que tindrien

un lloc dins la família

fins que els seus germans marxessin

a construir

cases

pròpies

 

i es despengés un nom

de la branca i de l’arbre

 

que ja no tindria casa

ni tamboret ni llitera

ni llindar ni cadira

ni capçal

ni mare.

(inèdit)

 

 

POETES: Meritxell Cucurella-Jorba

 

PA19-Cucurella

Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx: poeta, dramaturga, traductora i dinamitadora. Va fundar l’(H)original (Barcelona), un local dedicat a la poesia que ha sigut i és referent, i ha organitzat festivals de poètiques del risc i d’alt voltatge creatiu: (per)versos, PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-I-No Àcrata i Salvatge), Delicadeses · art de tros, entre altres, valorats i premiats en més d’una ocasió.

Ha publicat poesia: Punxa’m, Nòmada de tu. Un quadern, Els amants de Sarajevo, nuar, desamar, Intemperància roig encès, Cada volcà és abans muntanya i Úrsula. Ha publicat teatre: L’italià, Pare nostre que esteu en el cel i Insurrecció, o no. Ha traduït teatre, poesia i narrativa. A banda de guardons com el Premi Creació Jove o el Pollença de Poesia, el 2016 va rebre el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la seva versió de Clínica de l’abandó, d’Alda Merini. Està traduïda a l’italià, al francès, a l’anglès, a l’ucraïnès i al turc.

Ha recitat arreu dels Països Catalans i arreu d’Europa. El 2001 va participar a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani (Sarajevo, Bòsnia-Hercegovina). El 2003 va participar al II Poetry Slam Romapoesia (Roma, Itàlia). El 2006 participava a l’Internationale Slam! Revue · Internationales Literaturfestival (Berlín, Alemanya). El 2008 va ser una de les poetes de Le Printemps des Poètes de Luxemburg; el mateix 2008 tornava a Berlín, al Poesiefestival. El 2011 va fer una gira poètica per Ucraïna i va participar a l’International Literay Festival (Lviv). El 2019 ha participat a l’Istanbul Poetry and Literature Festival.

Ha creat diversos espectacles poètics i ha col·laborat amb músics com Pascal Comelade, Gabriel Amargant, Xavi Lozano o Santi Careta; amb improvisadors com Arnau Millà-Benseny; i amb cantants com Heura Gayà i Celeste Alías. Ha deixat a cada escenari la seva empremta fúcsia, negra, vermella, i una espurna d’incorrecció.

PoésArt de Nit i Amb nocturnitat i traïdoria

PoésArt de Nit menys resolució

El dissabte vespre és el moment del PoésArt de Nit, el moment en què podeu veure als poetes recitant junts i dins el teatre. Aquest any tindrà lloc el dissabte 21 de juliol a les 21h al teatre d’Artà (C/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i cada assistent rebrà el llibre del PoésArt, editat per AdiA Edicions, que recull els poemes que els autors recitaran en escena.

La direcció escènica anirà a càrrec de Miquel Mestre i l’acompanyament musical de Joana Gomila i Laia Vallès, dos dels membres del premiat grup Folk Souvenir.

Els poetes que hi recitaran són Roser Amills, Maria Cabrera, Cäcilia Cartellieri, David Guijosa, Rodolfo Häsler, Teresa Pascual, Sebastià Perelló, Pere Perelló i Laura Torres.

Abans i després de l’actuació es podran adquirir els llibres dels autors a la paradeta que Embat Llibres tendrà al hall del teatre.

La clausura anirà a càrrec de Manolo Galán, batlle d’Artà, Bel Olid, presidenta de la l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i de M. Antònia Massanet, directora del festival.

La darrera activitat del PoésArt serà Amb nocturnitat i traïdoria, un micro obert amb la música de Som Vinils presentat per Iván Martín que acollirà la cafeteria del Teatre d’Artà. L’acte més gamberro per tancar el festival!

 

Batupoètica i concert de Lluís Gili i El pèsol feréstec

El divendres, després de la inauguració, és el moment de començar la primera de les rutes poètiques, la que ens duu per bars i restaurants i on la batucada TremolArtà té un protagonisme indiscutible marcant-nos el ritme. És per això que li diem Batupoètica.

Batucada TremolArtà

Foto de  TremolArtà al 27è Festival Internacional de Samba de Coburg.

L’acte serà el divendres 20 de juliol a partir de les 18:45h i aquest any comptarem amb la presentació d’Ivan Martín, que ens amenitzarà la ruta, farà les presentacions i ens indicarà el camí perquè ningú es perdi res.

De més a més, durant la ruta cada poeta homenatjarà la figura de Josep Maria Llompart, del que n’és l’any. La comissària Pilar Arnau ja n’haurà fet una introducció durant la inaguració que donarà el sús pe la ruta.

20047628122_571335de8f_o

Lluís Gili per Miquel Pastor.

Farem recitals a ArtArtà, el Cafè Parisién, el bar del Club de la Tercera Edat, Pessics i la Cafeteria del Teatre (consulteu el programa per a més informació), on acabarem gaudint del concert del cantautor artanenc Lluís Gili i d’El Pèsol Feréstec, “l’única banda capaç d’adaptar un poema d’Ausiàs March al reggaeton, improvisar cançons o musicar una tesi doctoral. El pèsol aspira a ser el grup emergent eternament submergit”. El pèsol feréstec vénen de Catalunya i són la Maria Cabrera (rapsòdia), en Marià Codina (bateria i teclat), en Gerard Segura (veu i guitarra), la Carlota Serrahima (veu) i la Montse Martín (baix).

13_IMG_8985_VictoriaGil

El pèsol feréstec en imatge de Victoria Gil.

L’any passat vam ser més de 200 persones a la terrassa del teatre en una festa espectacular, que no us ho expliquin!

POETES: Laura Torres Bauzà

La mostra de poesia més jove que podrem veure en aquesta edició del PoésArt ve de la mà de Laura Torres Bauzà:

Laura Torres amb menys definició

Laura Torres Bauzà (Palma, 1990). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, lloc on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar “Radiografies”, a la galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), “Dolor de ser i no ser tu: desig”, a la Fundació Felicia Fuster (Barcelona, 2016), “Techno Blood” a la Sala d‘Art Jove (Barcelona, 2017) i “Wireless F(r)iccions d’adolescència” al Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori (Ca l’Isidret Edicions, 2015) o L’inhabitable (Editorial Galerada, 2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Círculo de Bellas Artes (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, de residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, 2016).

POETES: Teresa Pascual

Per primera vegada tenim una autora valenciana a la programació del PoésArt: Teresa Pascual.

Teresa Pascual

Teresa Pascual (Grau de Gandia), 1952. És poeta i traductora, estudia Filosofia a la Universitat de València. El seu primer poemari Flexo (Gregal Llibres. València, 1988) és guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987. El 1988 guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores (Poesia 3i4.València, 1988). Més tard escriu Arena (Edicions Alfons el Magnànim. València,1992) i Curriculum Vitae (Jardins de Samarcanda. Barcelona, 1996). El temps en ordre (Proa. Barcelona, 2002) fou Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia 2003. El poemari Rebel·lió de la sal (Pagès editors. Lleida, 2008) obtingué el Premi de la Crítica Catalana de poesia 2009 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians “Manel Garcia Grau”. El poemari Herències (Perifèric edicions. València, 2011) escrit conjuntament amb la poeta Àngels Gregori, rep el IV premi de poesia Manel Garcia Grau. València Nord ( Edicions del Buc. València, 2014) és el darrer poemari publicat.  Destaca la traducció de l’alemany amb Karin Shepers Poesia completa, de Ingeborg Bachmann (1995).  Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies. El 2017 va ser la poeta homenatjada en els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

POETES: David Guijosa

En aquesta edició del PoésArt ens acompanyarà David Guijosa, un poeta experimental d’arrels sueques i mallorquines, que va créixer a les Canàries i actualment resideix a Suècia. Amb ell pels carrers d’Artà ressonaran tant el castellà i el català com l’anglès i el suec.

david guijosa

David Guijosa (1981), ha publicado los libros de poemas Traduciendo a Mnemósine (Idea, 2007), naufragar consistió en: (Alhulia, 2008), flygbiljetter (billetes de avión), perteneciente al libro Planeta Turista, Poesía Reunida (Amargord, 2014) y volvemos en breve (Playa de Ákaba, 2017). Ha participado en varias antologías de poesía y prosa, las dos últimas: Tenerife: Paisajes de palabras – Teneriffa: Wortlandschaften (El Puntillo, 2017), colección de poemas traducidos al alemán; y Oír ese río (Ed. Charpentier, 2017), antología de poemas traducidos al inglés y al español, al que contribuyó con un poema en sueco.

Asimismo, ha traducido del sueco la poesía de Anne-Marie Berglund, en el libro El alba en pedazos (Alhulia, 2007), y poemas de Tomas Tranströmer y Lasse Söderberg incluidos en Ars Poetica (Pre-textos, 2011). Otros autores a los que  ha traducido son, del sueco, Matilda Södergran, Bertil Petterson y Lars Norén,  y del catalán, Jaume Pomar, Antonina Canyelles, Josep María Llompart y Joan Margarit. Del español al inglés tradujo el largometraje documental Héroes Modernos y el corto Errata Creativa del director Juan Alfredo Amil, ambos premiados a nivel nacional e internacional.

Es fundador e integrante de los proyectos Södertexter, de traducción de literatura sueco-española y Leyendo el turismo, sobre literatura y turismo.

POETES: Cäcilia Cartellieri

Cäcilia Cartellieri és una poeta alemanya resident a Artà que aquest any també participarà en el PoésArt.

Cäcilia Cartellieri

Cäcilia Cartellieri (Stuttgart, 1951) és pedagoga i lingüista per la Universitat de Göttingen i ha realitzat tallers de psicologia humanista i expressió creativa com dansa, bioenergètica i improvització musical a l’Institut Naropa de Colorado i al Teatre Grotoski a Alemanya. Ha treballat com a terapeuta de comunicació i de veu i entre el 1985 i 1995 professora de veu a acadèmies d‘Austràlia, Stocolm i Alemanya. Des del 1995 i fins el 2007 va portar la direcció del Fòrum Art i Cultura d’Hamburg i des d’aleshores ha desenvolupat projectes de so, direcció de veu en espectacles de dansa moderna, ha estat directora del festival de Klezmer i de projectes com el cicle Cura Art Música; també ha recitat l’Odissea i ha portat a terme altres projectes artístics. Des del 2009 viu a Mallorca i desenvolupa projectes d’art al camp.

 

 

 

POETES: Maria Cabrera

La segona poeta que us presentem és Maria Cabrera, una de les veus amb més projecció de la poesia catalana actual. Tant la sentirem recitant com actuant amb el grup El pèsol feréstec.

Maria Cabrera per Maria Dias

Maria Cabrera Callís (Girona, 1983) és llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística Catalana. Treballa de professora al Departament de Filologia Catalana, tasca que compagina amb la correcció i la traducció literàries per a diverses editorials. És autora dels poemaris Jonàs (Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits, 2004), La matinada clara (2009) i La ciutat cansada (Premi Carles Riba, 2016). Recita a les formacions musicals El pèsol feréstec i Vladivostok, i coordina el fanzín de figueres retòriques Cor pelut.