Presentació-homenatge a Damià Huguet

Aquest 2021 és l’Any Damià Huguet i des del festival PoésArt el volem recordar amb la presentació de l’antologia La pell quan plou (AdiA Edicions) i amb un recital on poetes d’ara dialogaran amb la seva obra.

L’acte estarà presentat pel seu editor, Pau Vadell, i per Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. Els poetes que recitaran poemes seus i de propis en diàleg són el també campaner Miquel Àngel Adrover, el gabellí Joan Cabalgante, la manacorina Lola Garcia i la poeta coloniera Neus Ribas Moll.

Serà a les 20h a la terrassa del Teatre d’Artà (c/ Ciutat, 1), l’entrada és gratuïta i no s’ha de reservar. Hi haurà servei de bar. Us recordem la importància de dur mascareta.

Per explicar la importància d’Huguet, res millor que la seva biografia de La Poeteca: https://poeteca.cat/ca/autor/4

Damià Huguet (Campos, 1946-1996), Home total: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Té més d’una dotzena de llibres de poemes publicats. En destacam Cinc minuts amb tu (1973), Esquena de ganivet (1976), Els calls del manobre (1984) i Vols des d’Orly (1995). Després de la seva mort prematura, es publicà una antologia poètica a cura de Joan Mas i Vives, que el resituà dins del panorama poètic del segle XX. Deu anys després es publicà la Poesia completa (2008). 

La seva obra és plena d’imatges contundents, referents a la terra, l’amor o al cinema. Autor d’una poètica singular, arrelada al seu entorn natal de Campos i enfocada al món, especialment al redol mediterrani i la lluminositat de Paris com a capital europea de referència. Marcadament cinèfil, construeix una poesia que incorpora nombrosos referents fílmics i treballa la dimensió cinematogràfica de les composicions literàries. Dins de la seva producció també hi destaca l’etapa experimental dels anys 70. 

Com a activista i promotor cultural destaca per la creació de l’editorial Guaret, i les col·leccions Quaderns Campaners i La Garangola, on hi publicaren, entre d’altres, Blai Bonet, Josep Albertí, Joan Palou i Damià Pons.

POETES: Pau Vadell

És el torn del poeta i editor Pau Vadell.

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984)

Poeta, editor d’AdiA Edicions, historiador i gestor cultural. En la vessant poètica ha publicat una dotzena de títols de poesia, molts d’ells guardonats. Els últims Temple (premi Miquel Àngel Riera 2009), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (premi Vila de Lloseta 2014), Traït (premi Senyoriu Ausiàs March 2015). Enguany ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals 2017 per l’obra Esquenes vinclades que es publicarà a la tardor a Edicions 1984. Amb Lucia Pietrelli ha traduït La Mel de Tonino Guerra i amb Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda, Blues en Setze. Balada de la ciutat en dol d’Stefano Benni.  Amb Joan T. Martínez i Jaume C. Pons ha publicat El Poder i la fortor (2009). Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu Pèl capell d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, on hi té poemes publicants. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’AELC a les Illes.

 

aparell digestiu vertical

a galop de la pluja.

 

De la plaquette “Testicles” Col Els ulls de tirèsies, 43

 

tota arquitectura

engana

la paraula.

De “Sang cremada” (Ed. Moll, 2014)

 

POETES: Eduard Sanahuja

N’Eduard Sanahuja va venir a la tercera edició del PoésArt i ens torna acompanyar en aquesta cinquena!

EDUARD SANAHUJA

Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983);  Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiaA Edicions, 2015); i Teories del no (Edicions 1984, 2016), que va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD, 2001) i a 20 del XX. Poetas catalanes (La Otra / Universidad Autónoma de Nuevo León, Monterrey, 2013).  Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.

 

XIII

Quan s’arriba al final,

el darrer que s’oblida

és el principi.

La llengua de la llum

daurant els seus tresors.

 

(De Teories del no, Edicions de 1984, 2016)

 

POETES: Joan Perelló

En Joan Perelló no ens va poder acompanyar en el PoésArt 2017 però no hi faltarà aquest 2017!

JOAN PERELLÓ (Campos, 1943)

Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària. Va ser un dels fundadors i col·laboradors de la revista de literatura Domini Fosc, en la mateixa època publica el poemari “És massa difícil”, dins el volum col·lectiu Temptant l’equilibri (1973). Durant el mateix 1973 apareix, a la col·lecció Balenguera, el seu primer aplec de poemes, Sempre trobaré algun dolor, i dos anys més tard és guardonat amb el Premi Andreu Roig de poesia a la Festa de les Lletres de Campos per un recull dedicat íntegrament al poema en prosa, Baf de llavis (1976). Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d’ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d’Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció Els llibres de l’Óssa Menor, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció La rosa encofrada, el poemari A recer (2009). Continua amb el recull Inventari d’omissions (2011), i dos anys més tard apareix el primer llibre de narrativa que titula L’error o la vida. El 2014 publica el recull de poesia La casa del vespre, i el 2015, L’atles deshabitat. L’any 2015 és guardonat amb el Premi Pare Colom de narrativa d’Inca, per Música de la indiferència, novel·la sobre la soledat i la dificultat del procés creatiu. El 2016 Joan Perelló és guardonat amb el 18è premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el recull El mapa de l’infinit i aquest 2017 ha aparegut l’antologia poètica Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016).

 

I la poesia? Calc un silenci erudit per emmudir la fosca quan alèn la saliva i escric tremolant abecedaris de crepuscle.

POETES: Pere Joan Martorell

Pere Joan Martorell és un altre dels poetes de la primera edició que repeteix en aquesta cinquena!

PERE JOAN MARTORELL (Lloseta, 1972)

 

És psicòleg i també ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural. Ha publicat, entre d’altres, els llibres de poesia: Del record contra el temps (1995, Premi Llorenç Moyà), Via Crucis (1996), La veu del silenci (1996), Curs de matèria reservada (1997, Premi Martí Dot), La tardor de l’ombra (1997), Llibre d’Eros (1998, Premi de Poesia de la U.I.B.), Breviari de la cendra (2001), Llibre de cera (2005, Premi Viola d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona), Dansa nocturna (2007, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma), Aquest Cor (2012, Premi Mallorca) i Mitologia (2017). Poemes seus han aparegut a les antologies Després del silenci (2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (2001) i recollits en altres llibres traduïts a l’anglès, al francès, al romanès… També ha publicat contes en volums col·lectius per haver obtingut diversos premis de narrativa i és autor dels llibres de narracions Art de trobar veritat (2002) i Vides errants (2013) i de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006, Premi  Alexandre Ballester) i Llibre de les revelacions (2007). Va ser membre fundador de Edicions del Salobre.També escriu sobre art i fa crítica literària al diari Última Hora.

 

PARADÍS

I diran els nostres noms com qui conta

llegendes als infants, com el saurí

que invoca la pell de l’aigua i guanya

el joc a l’aridesa de l’amagatall. I clamaran

al cel amb la remor

d’una trencadissa de vidres contra l’envelat

altíssim, inexpugnable,

de la llum fosa. I cantaran entorn d’una gran foguera,

ebris de sal i fum, ballant en cercle sobre l’arena freda,

esperant de l’obscur, amb els braços oberts,

la fruita prohibida, la carn espinosa…

I encara tendran temps de cridar,

cecs i sagrats, paraules mai dites, verbs balmats,

precs inútils talment aquells resos avials…

I potser serà llavors quan tu i jo, sí!, cop en sec,

trencarem el silenci i ens aixecarem

de les tombes per salvar la distància

dels nostres ceptres enterrats

després de tantes creus larvades,

després de tants orgasmes furtius…

I serà el primer dia del nou paradís quan la tarda…

De Mitologia (2017)

 

POETES: Sebastià Sansó

El següent autor que presentem és en Sebastià Sansó, ambientòleg i poeta:

Sebastià Sansó Jaume (Manacor, 1980) és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona (2002) i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006). Ha viscut a Coimbra, Roma, País de Gal·les, París i Lió. Fou membre del grup Espiral d’Embulls amb el qual realitzà els discos No tot és desar somnis (Blau-Discmedi, 2000) i L’edat de plàstic (Blau-Discmedi, 2003) guanyador del premi Disc Català de l’Any 2004 de Rne 4. Ha publicat els llibres La mirada del cor (Editorial Recerca de Manacor, 2000), guanyador del primer premi de poesia Art Jove 99, i Era Penombra (Lleonard Muntaner Editor, 2003), guanyador del premi de poesia en català Art Jove 2002, i Cartografies devastades (Col·lecció El Turó, 2008), guanyador del certamen Miquel Àngel Riera 2007. Ha col·laborat en diferents publicacions, ha realitzat alguns pròlegs, ha participat en obres col·lectives i ha estat inclòs en les antologies Los perfiles de Odiseo. (Antología de la poesía joven en las islas Baleares) (Calambur, 2007) en versió bilingüe català-castellà, i Majorque, l’île aux poètes (Éditions Illador, 2009) en versió trilingüe català-castellà-francès. Acaba de publicar Ramon Llull a la recerca de la Veritat (Documenta Balear, 2016) una cantata infantil per a cor i agrupacions Orff juntament amb Francesc Vicens, autor de la música. Tot i tenir textos teatrals encara inèdits, aquesta és la seva primera obra dramàtica que surt a la llum. També s’ha dedicat a la investigació literària d’autors com Pere Calders o Gabriel Alomar, recopilant i transcrivint la seva obra inèdita. Ha treballat de professor al Col·legi Sant Josep Obrer de Palma. Actualment és Director General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus del Govern de les Illes Balears.

POETES: Ester Xargay

La següent poeta que presentem ésll’escriptora i videoartista Ester Xargay.

ESTER XARGAY. Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb recitals, videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Ha publicat els llibres de poemes “Desintegrar-se”(en procés d’edició),  “I n f i n i t i u s“ (en procés d’edició), Eixida al sostre” , “Aürt”, “Salflorvatge”, “Trenca-sons”, “Darrere les tanques”, les plaquettes “Els àngels soterrats”, “Les flaires del galliner”, “Volts en el temps”, “Ainalar” i “Éssera ponent”. I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres “Un pedrís de mil estones”, “Epítom infranu o no”, “Tirant lo Blanc la”, “Amor lliure, ús i abús”, “Zooflèxia” i “Fissura”. Ha traduït, amb Carles Hac Mor, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau, entre altres. Ha col·laborat al diari Avui i en revistes d’art i de literatura. Ha realitzat, amb Carles Hac Mor, el DVD-ROM “Sextina al microscopi”, i, amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held, el CD-Rom “Paraparèmies…” (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999), i, a BTV (Barcelona Televisió), videopoemes i documentals (1998-2004), un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art. Té cura de “Barcelona poesia”, juntament amb David Castillo (2005-2010), i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, juntament amb Carles Hac Mor (2007-2014).

Tiquets “Tremponada poètica”

D’avui al dia 23 podeu reservar taula per la “Tremponada poètica”: serà un sopar de trempó, pa i companatge (embotit, formatge), aigua, vi i postres que ens oferirà el bar del Teatre d’Artà i que farem a la terrassa del mateix.

El tiquet costa 6 euros i podeu reservar trucant al telèfon 971829700  (de 10 a 14h i de 19 a 22h).
I durant l’acte: recital de poesia gastronòmica (o no), a càrrec dels poetes de PoésArt: Àngels Cardona, Aina Ferrer, James Miele i d’altres.