POETES: Antònia Tur

N’Antònia Tur també és una de les autores locals que no falla al PoésArt:

DSC00737 - copia - copia

ANTÒNIA TUR BALAGUER (Palma, 1958)

És mare, padrina, poeta i lectora. Ha escrit poesia des de sempre. És diplomada en Magisteri i professora de llengües. S’ha dedicat a la docència, especialment des de la funció directiva, i a treballar l’educació en valors. És coautora del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes sobre temes literaris i d’àmbit pedagògic i és coordinadora de la revista escolar S’Auba .com des de l’any 2000.  Ha estrenat les obres teatrals S’Embut (Artà 2009) i Què tenim avui? (Artà 2010), així com les obres de teatre infantil  “Na Jerònia i la llata” (Capdepera 2005), “Cinc Cèntims d’història” (Capdepera 2007) i “La bona opció” (Capdepera 2009). Pel que fa a la narrativa, ha publicat la novel·la “Llúcia enlluernada” (Palma de Mallorca 2010) i des del 2014 és una de les poetes participants del PoésArt.

 

POEMA I 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

 

La nina veu la terra tota sola

La casa humil i assolellada

sadolla de flors estacionals.

Sola.

Un tros de corral

amb la seva terra.

Petita propietat de sòl.

Marró, simplement marró.

Descolorida per a un nin.

La terra marró,

marró fluix o marró fort.

La terra de color de fusta.

 

És una nina

que també pinta

la terra marró,

però no ho hem de mester

ara.

La terra és just al davant

i ja és marró.

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

el seu mot

surant sobre les ones del temps

sobre les ones de la primavera

sobre la vida d’un poble.

Aquesta terra

és buida, quieta.

Hi ha pau.

Pau casolana.

Pau coneguda.

Pau arrossegant

entumiment,

monotonia,

avorriment,

felicitat.

 

Després la nina alça els ulls

i veu els homes.

Hi ha renou, lluita.

Els homes creixen

com gegants

i caminen per sobre

les muntanyes

de la globalització.

I criden i maten,

i menteixen.

 

Ja no hi ha cap nina

asseguda al llindar

del portal del corral

mirant la terra opaca.

 

Ara hi ha una dona gran

i, com  la nina,

no entén què passa,

Sobretot  no entén per què passa.

 

Veu la terra

però no veu la terra tota sola.

Gens sola.

Ni tampoc veu cap corral

ni la seva terra

ni cap petita propietat

de terra

marró, simplement marró.

 

 

El crit intens

Alhora insistent

Tothora present

 

La mel·lera

el seu crit

el seu cant

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s