N’Antònia Tur també és una de les autores locals que no falla al PoésArt:
ANTÒNIA TUR BALAGUER (Palma, 1958)
És mare, padrina, poeta i lectora. Ha escrit poesia des de sempre. És diplomada en Magisteri i professora de llengües. S’ha dedicat a la docència, especialment des de la funció directiva, i a treballar l’educació en valors. És coautora del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes sobre temes literaris i d’àmbit pedagògic i és coordinadora de la revista escolar S’Auba .com des de l’any 2000. Ha estrenat les obres teatrals S’Embut (Artà 2009) i Què tenim avui? (Artà 2010), així com les obres de teatre infantil “Na Jerònia i la llata” (Capdepera 2005), “Cinc Cèntims d’història” (Capdepera 2007) i “La bona opció” (Capdepera 2009). Pel que fa a la narrativa, ha publicat la novel·la “Llúcia enlluernada” (Palma de Mallorca 2010) i des del 2014 és una de les poetes participants del PoésArt.
POEMA I
El crit intens
Alhora insistent
Tothora present
La mel·lera
el seu crit
el seu cant
el seu mot
surant sobre les ones del temps
sobre les ones de la primavera
sobre la vida d’un poble.
La nina veu la terra tota sola
La casa humil i assolellada
sadolla de flors estacionals.
Sola.
Un tros de corral
amb la seva terra.
Petita propietat de sòl.
Marró, simplement marró.
Descolorida per a un nin.
La terra marró,
marró fluix o marró fort.
La terra de color de fusta.
És una nina
que també pinta
la terra marró,
però no ho hem de mester
ara.
La terra és just al davant
i ja és marró.
El crit intens
Alhora insistent
Tothora present
La mel·lera
el seu crit
el seu cant
el seu mot
surant sobre les ones del temps
sobre les ones de la primavera
sobre la vida d’un poble.
Aquesta terra
és buida, quieta.
Hi ha pau.
Pau casolana.
Pau coneguda.
Pau arrossegant
entumiment,
monotonia,
avorriment,
felicitat.
Després la nina alça els ulls
i veu els homes.
Hi ha renou, lluita.
Els homes creixen
com gegants
i caminen per sobre
les muntanyes
de la globalització.
I criden i maten,
i menteixen.
Ja no hi ha cap nina
asseguda al llindar
del portal del corral
mirant la terra opaca.
Ara hi ha una dona gran
i, com la nina,
no entén què passa,
Sobretot no entén per què passa.
Veu la terra
però no veu la terra tota sola.
Gens sola.
Ni tampoc veu cap corral
ni la seva terra
ni cap petita propietat
de terra
marró, simplement marró.
El crit intens
Alhora insistent
Tothora present
La mel·lera
el seu crit
el seu cant
